Terrassa i el seu "Onze de setembre"

Amb la mort del rei Carles II l'any 1700 es va desencadenar la guerra de Successió entre Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles d'Àustria, ambdós pretendents de la corona espanyola. Terrassa, com la majoria de les poblacions de Catalunya es va decantar a favor de l'arxiduc.

Després de la batalla d'Almansa on van ser derrotades les forces del arxiduc Carles d'Àustria, l'exercit borbònic va entrar a Catalunya posant setge a Barcelona, mentre un destacament de un sis mil homes resseguia el Principat per tal de reduir la resta de les indefenses poblacions. A través del testimoni de fra Miquel Garriga, pare guardià del convent de Sant Francesc, i que es troba recollit en un document manuscrit amb català de l'època, podem reconstruir els fets que van tenir lloc a Terrassa els dies 3,4,5, de juliol de l'any 1713, quant les tropes borbòniques de Felip V ocuparen saquejaren i incendiaren la vila de Terrassa. Podem seguir el fil de la crònica d'aquest document:

"Quan l'exercit dels castellans i francesos, el 25 de juliol, diada de Sant Jaume, assetjà Barcelona per tal d'ocupar-la tal com especificava el tractat d'Utrecht, les tropes alemanyes, a les ordres del seu general i virrei Guidoalb Steramber, evacuaren Catalunya lliurant  les fortaleses als borbònics, a la qual cosa s'hi oposaren els catalans determinant la Diputació i Braços de Catalunya la seva defensa, ja que en l'esmentat tractat no es confirmaven els privilegis del Principat.

A Terrassa reunit el Consell de Vila, acordà no prestar obediència als castellans en la persona del duc de Populi designat com a virrei de Catalunya per Felip V, tot i el vot en contra i el parer del nostre cronista, el pare Garriga, el qual voler persuadir al Consell de l'acord pres davant les conseqüències que això podia comportar.

En contra de la voluntat del Consell el pare guardià del convent, fra Garriga i el jurat menor, Joan Gaiz, anaren al campament borbònic a prestar obediència per tal d'esmorteir  els efectes contra la vila. El frare tornà amb un salvaguarda, mentre que el conseller era retingut en el camp per ordre del duc

El dia 3 de juliol a la vila hi havia una partida de cavalleria i infanteria de les tropes catalanes, comandades pel diputat Berenguer i el general Rafael Nabot, que havien sortit de Barcelona per defensar les comarques. Aquell dia arribar la noticia que baixava de Manresa un destacament de cavalleria i infanteria format per uns quatre mil soldats castellans i francesos, manats pel general Feliciano de Bracamont. Les tropes de la vila sortiren a interceptar-los al pas del  Coll de Can Cardús, però el guia, vilatà de Terrassa, els conduir per les muntanyes fins a prop de can Margarit. La topada de les dues desproporcionades forces es decantà pels borbònics, retirant-se les catalanes amb una quarantena de morts i més de cinquanta ferits.

El camí fins a Terrassa estava obert i gran part dels vilatans fugiren a les muntanyes. Eren les vuit del vespre quan l'avançada felipista arribà a la riera del Palau on alguns fadrins i altre gent jove es rebé amb una descarrega d'escopetes, fugint tot seguit refugiant-se alguns al convent de Sant Francesc mentre que en la seva persecució els francesos  mataven a tot al que trobaven al seu pas, fent vint-i-dos morts i uns deu o dotze ferits. Veient que s'apropaven al convent, pare Garriga enfugisà als perseguit fen-los saltar la tanca dels horts del frares. Tot i així els francesos en sorprengueren a quatre matant-los. Després sis o set miquelets de França forçaren l'entrada del convent i guiats pel pare Garriga registraren el monestir sense fer cap malesa a la recerca de més voluntaris ((així anomenaven als que prenien les armes en defensa de Catalunya)

Un cop fora, fra Garriga prenen els papers de salvaguarda i acompanyat del pare cuiner, fra Josep, sortiren del convent on tot seguit foren fets presoners i guiat a la presència del coronel del miquelets i batlle de Verges, Pou de Jafre, al qual mostraren el salconduit i aprofitan per presentar-se, el pare Garriga, com a fill de la Bisbal, es dir paisà proper del coronel. Aquest portà als captius a la presència del general de destacament,  el qual no havia entrat encara a la vila i davant la seva presència va tractar de traïdors i altres greuges als vilatans de Terrassa. El pare Garriga aconseguir, al mostrar-li els paper d'obediència, mitigant la còlera del general vers a ell, per després quedar nomenat domèstic en els afers de la vila. Eren les nou del vespre quan els felipites entraren a la vila saquejant casa per casa, calant foc en algunes d'elles.

El covent de Sant Francesc / Fons Ragon-AMAT

El pare Garriga tingué cura de l'allotjament del oficials en les millors cases i el del general l'estatja al Castell Palau on toparen amb un espantat Pere de Fizes, propietari del palau, al qual fra Garriga aconseguir encobrir. Veient el caire que prenien els fets, el frare va demanar al general protecció, mitjançant quatre soldats, per salvaguardar l'església del Sant Esperit. Tot i això, a la nit, alguns soldats guiats per un o dos vilatans entraren a l'església per un forat que hi havia sobre la capella del Sant Crist i espoliaren algunes coses del temple. L'endemà al matí els frares Garriga i Llaurador aconseguiren del general més protecció per l'església parroquial. Al vespre amb una salvaguarda del general, els dos pares i el també frare Francesc Casanovas s'acostaren a la casa del síndic de la vila al qual el trobaren en mans dels botxins francesos, tot despullat així com també altres fadrins. Els frares aconseguiren treure'ls i recollint pel camí un altre jove despullat i ferit, portar-los tots al convent

El matí a punta de l'alba, el general manà cridar a fra Garriga el qual al sortir del convent va veure com la vila cremava pels quatre costats. De genolls implora el frare al general clemència per la vila, però la resposta va ser que se havia de saquejar i cremar tot, incloses l'església parroquial i el convent. Només el coronel Pou de Jofre va fer cas de les seves supliques salvat l'església i el convent

Uns poc i valents vilatans intentaren apagar el foc però va ser a la tarda quant una gran pluja l'apagà.

A la tarda el pare Llaurador ajudat per un altre frare i un novici van recollir els morts enterrant-los uns al hospital, al cementiri de la vila i altres en la tomba de la capella de Santa Elisabet dins el convent. També el pare Llaurador ajudat per fra Vicenç Terrat administraren el viàtic als moribunds.

L'endemà dimarts dia 5, el tossuts francesos tornaren a encendre el foc en algunes cases.

Amb total cremaren un centenar de cases de les quals la meitat patiren danys considerables. En el convent i l'església es dedicaren a robar principalment provisions com gra i llençols, però no foren incendiades.

També havien saquejat la església de Sant Pere on fins i tot van robar de l'altar la custodia amb el Santíssim Sagrament

Sortosament no l'emprengueren amb el convent on hi havia amagats un centenar de persones, la majoria dones que pogueren salvaguardar-se de les violacions a que foren sotmesos els vilatans que toparen amb els invasors

El dimecres al matí el destacament evacuava la vila deixant rera seu una desolada vila

El pare Garriga acaba la seva crònica "Tot lo qual per haver passat en veritat y moltes altres coses que seria llarch de dir, ho escrich per memòria y perque tal vegada temps á venir servesquia de llum y guia per altres casos, que si jó podia tornaria de altre manera me guiaria; encare que aixó ne vaix exir sens considerable dany. El predicador i Guardià de Convent, Fray Miquel Garrigà.

L'únic record que a quedat d'aquells funestos tres dies es la dedicació de la ciutat d'un carrer a fra Llaurador que ha quedat en la memòria dels terrassencs com el pare franciscà que va frenar la barbàrie de les tropes de Felip V, però no hi ha cap remembrança del pare Garriga, possiblement per la seva actuació, suposadament, de botifler, nom en que es coneixien, durant la guerra de Successió, als partidaris de Felip V.

Ofrena floral / proc. Esquerra Republicana de Catalunya

L’any 1994 la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya va proposar recuperar el 4 de setembre, data de l’any 1713 en què les tropes de Felip V van ocupar Terrassa. Dins els actes, es volia col·locar una placa commemorativa del fet a la torre del Palau. L’Ajuntament desestimà aquest emplaçament, motiu pel qual Esquerra Republicana decidí col·locar-la a la façana de la Casa del Poble del carrer Cremat, però no va signar la placa per donar-li pluralitat.

La placa metàl·lica daurada porta la inscripció següent: «En memòria de l’ocupació, saqueig i incendi de la ciutat de Terrassa del 3, 4 i 5 de setembre de 1713 per part de les tropes borbòniques de Felip V i de tots aquells/lles terrassencs que des d'aquell dia han continuat la lluita per les llibertats nacionals de Catalunya / En homenatge».