Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimarts, 22 de maig de 2012

El raval de Dalt i la M.D. de Montserrat


Raval (arrabal) és una paraula provinent àrab que vol dir: Part d'una població que està o havia estat a extramurs.
A finals del segle XVI van començar a construir-se cases fora de les muralles de la vila, davant del portal Cremat al llarg del camí Romeu de Montserrat, en terres del Camp de la Sínia. Tot aquest espai fins al portal de la Guia, situat prop la riera del Palau, era conegut com el raval de Dalt per diferenciar-lo del raval de Baix (La Rutlla)
Al fons del raval, en les hortes del Canyo, hi havia l’hospital de Sant Llàtzer, enderrocat per construir-hi, el 1908, en el seu lloc el Mercat de la Independència.
El tram del raval de Montserrat que discorre pel costat del Mercat dela Independència, és conegut popularment amb el nom de "carrer del peix". Rep aquest nom per estar ubicat en aquest costat del mercat de venda de peix. En aquest carrer, a més de l'hospital, hi havia l'anomenat Portal de la Guia, enderrocat el 1882.
L'Ajuntament l'any 1835 és trasllada a la nova Casa Consistorial que és l'edifici on fins ara hi havia el Centre Excursionista.
L’any 1770 la família Galí va construir la seva casa senyorial en el que havia estat el mas de la Portella. Aquesta casa a mitjans del segle XX la va adquirir el Institut Industrials que a la vegada tenia de rellogats a l’Ateneu Terrassenc, la Fonda Peninsular i la Caixa de Terrassa. El 1898 es va fer una permuta d’edificis entre  l’Ajuntament i l’Institut Industrial. L’Ajuntament instal·lat ara a la antiga Casa Galí, la va enderrocà per construir una nova Casa de la Vila bastida per Lluís Muncunill.
Durant el transcurs dels anys el raval ha estat objecte de diverses reformes. Una de les més singulars va ser posar un passeig al mig amb arbres. L’ultima remodelació es va fer any 1998 al construir-se en el seu subsòl un gran parquing
El raval de Montserrat 1885 / Fons Ragon-AMT
 La Mare de Déu de Montserrat del raval
Quan el Raval de dalt, per on discorria el camí Romeu cap a Montserrat, es va urbanitzar, la veu popular va acabar anomenat aquell espai com el Raval de Montserrat, tenint en el seu extrem de ponent la salvaguarda del portal de la Guia o de Montserrat. El veïnat va voler honorar la Verge bastint una capelleta amb la seva imatge a la façana del núm. 24 del Raval. Aquesta advocació feia que els veïns del raval organitzessin, al segle XIX, una festa popular en honor a la Verge, la qual es celebrava el dia 8 de setembre, dia de la Nativitat de la Mare de Déu o, com diu la veu popular, «el dia de les Verges trobades». Aquesta antiga i pietosa costum congregava els vilatans al Raval. Allí el veïnat congregat resava el rosari, mentre l’escolania del Sant Esperit cantava la Salve. Al bell mig del raval, davant la capelleta de la Mare de Déu, s’improvisava, encerclat per una reixa decorada amb flors i ramatge, un brollador que sostenia l’ou com balla. Més enllà, prop de l’actual Mercat de la Independència, es construïa, a base de l’art del pessebrisme, una gran reproducció en suro de la muntanya de Montserrat amb el monestir i les ermites, tot presidint l'escenari una imatge de la Verge. Al llarg del segle XX, inclosa l’època franquista, era costum la celebració d’una ballada de sardanes davant de la capelleta del raval, al capvespre del dia de la Mare de Déu de Montserrat.
Marian M. Galí en el seu Romiatge Espiritual ens diu: “En les processons de pregàries els terrassencs dels temps passat, portats per una fe santa i patriarcal alhora, després de recórrer els carrers i places, seguint un tradicional costum, en arribar al Raval, obrien de bat a bat i, posant el Sant Crist de cara a Montserrat i amb els ulls fixos en la Santa Muntanya, entonaven, implorant misericòrdia i plens de emoció i d’esperança, la Salve Regina, seguidament de la qual acabaven cantant la rescobla dels antiquíssims goigs, que diu: «Sacratíssima Senyora / Mare del Fill increat: / Ajudau-nos a tota hora, / Princesa de Montserrat».”
La capelleta fou destruïda durant la guerra civil, però el culte a la Verge es redreçà durant el règim franquista. Molts foren els terrassencs que participaren l’any 1947 en motiu de les Festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat. A Terrassa els dies previs a la gran diada del 27 d’abril, es celebraren actes de fervor montserratí. Un d’ells fou la reposició de la imatge de la verge  a la seva fornícula del Raval de Montserrat i que encara perdura. La imatge, obra de l’escultor terrassenc Esteve Casanovas, va ser transportada des del Sant Esperit al raval en una atapeïda processó de torxes presidida per l’arxipreste Castelltort.



1 comentari:

  1. Hola, som tres noies de l'escola Pia de Terrassa, i per el projecte de recerca, hem triat un tema sobre els noms i l'historia dels carrers de Terrassa, hem entrat al teu blog i hi ha bastanta informació que ens ajudarà molt, tot i així ens podries proporcionar el teu correu electrònic per fer-te algunes consultes? Gràcies.

    ResponElimina