Torrent del Rossinyol
Aquest petit torrent és ben singular, ja que és l’únic del terme de Terrassa que no desaiguava a cap riera, sinó que s’estancava al bell mig de Terrassa, encara que se suposava que antigament desembocava a la riera del Palau. També, llavors, era conegut com a torrent Graella o Grahera i, també, del Rossinyol.
El seu aiguaneix s’honora d’haver estat el basament d’unes proves olímpiques, ja que l’Estadi Municipal, reformat per allotjar la subseu d’hoquei als Jocs Olimpícs del 1992, es va construir aprofitant els fons del barranc, l’any 1959.
El torrent, després de traspassar l’avinguda de l’Abat Marcet, seguia en direcció sud entre els carrers del Pla de l’Ametllera i de Bartomeu Amat, on ara hi ha la plaça de Rosa Mora.
Seguint pel costat del carrer del Pintor Viver arribava a la via del tren, ara soterrada, per entrar a les terres de can Santllehí, on més tard s’hi construïren les naus de la fàbrica Torredemer i on actualment hi ha la Biblioteca Central. Continuava avall entre els carrers de Sant Gaietà i del Pantà fins a arribar a l’alçada del carrer de Suris, indret on, en no trobar sortida, s’estancava tot formant un pantà; d’aquí ve el nom del carrer del Pantà.
El petit curs del torrent i la seva poca capacitat receptora d’aigua feia que quan sobreeixia, en dies de forta pluja, anegués els entorns; així, sempre tenia al seu entorn una espessa vegetació, que configurava un formós parc anomenat per tothom com els Campos, que, juntament amb l’edifici del Teatre del Retiro, era un lloc d’esbarjo dels terrassencs.
Segons estudis recents, es creu que aquest torrent havia tingut antigament una continuació cap al sud. Al capbreu de Pere de Fices —datat entre el 1660 i el 1662— s’esmenta la rasa que baixava pels patis de les cases de tramuntana del raval de Montserrat, prop del mas d’en Portella. El torrent baixava pels actuals carrers de Gavatxons i de l’Església, en un tram que es va aprofitar per fer el fossar de la vila medieval i que era conegut com a torrent del Palau. Després de baixar pel carrer de la Rutlla es trobava amb el torrent del Salt, al lloc conegut com el Rasot, a l’entrada de l’actual carrer de Sant Genís.
Font. Baixava cap al sud i, després de traspassar el carrer de Torres i Bages, girava cap a l’esquerra per anar a cercar la masia coneguda com l’Aiguacuit, des d’on tombava cap a la dreta i, a uns pocs metres, anava a trobar el torrent del Salt o d’en Malet.
Torrent del Salt
Aquest era un dels més cèntrics de la ciutat. Tenia el seu origen al carrer de Mossèn Pursals, al clot del pla de l’Estació del Nord. Baixava pel lateral del carrer de Sant Leopold, entre aquest i el carrer del Nord, prop del mas Oller, fins a arribar a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, per endinsar-se, posteriorment, en un profund rec, d’on prové el nom del carrer del Camí Fondo. El rec era aprofitat, en alguns trams, pel recorregut del camí de Terrassa a Matadepera.
En arribar a la placeta de Saragossa, el torrent enfilava cap al carrer de Sant Pere i, a l’alçada del Cercle Egarenc, saltava cap el que van ser, més tard, els jardins d’aquesta entitat i també cap a llevant dels jardins de la Casa Alegre de Sagrera fins a trobar l’actual Centre Social Catòlic, on recollia les aigües de la font Vella i de les basses del Puig Novell (que era el lloc on a l’època medieval s’anava a fer la bugada).
 |
| La placeta de Mossèn Jacint Verdaguer. A l'esquerra les restes del torrent del Salt / Fons Ragon-AMT |
Resseguint el lateral del Centre Social Catòlic, traspassava el vapor Ros i el carrer del Portal Nou i anava a endinsar-se pels terrenys que més tard serien el vapor Gran; arribava prop de la cruïlla del carrer de Sant Genís amb la Rutlla, al lloc anomenat Rasot, on rebia un petit rec procedent del fossar de la vila o torrent del Rossinyol.
Al final del carrer de Sant Francesc, girava lleugerament i anava a trobar el carrer de Baldrich. En aquest indret, on més tard es va instal·lar la fàbrica Sala i Badrinas, rebia per l’esquerra el torrent d’en Viveret; baixava després cap al sud entre els carrers de Baldrich i del Pare Font, fins al carrer del Mestre Trias. Tot seguit, continuava paral·lelament a la carretera de Rubí, entre l’Aiguacuit a la dreta i el mas Malet a l’esquerra, i menava a la riera del Palau.
El tram des de la Vila fins a la riera també era conegut com a torrent dels mas de l’Alcuba, en referència a una masia ubicada fora de les muralles. La part final també era coneguda com a torrent Malet, en referència al mas Malet.
En el segle XVII quan la vila de Terrassa va enderrocar les seves muralles, es va expandir ràpidament al llarg del que serien posteriorment els carrers de Sant Pere i de la Font Vella. Cap a la meitat d’aquest segon, a l’alçada de l’actual Social tallava el pas el torrent del Salt. La solució perquè no quedés el torrent al bell mig de la vila va ser fer un petit transvassament, és a dir, una rasa que des de la Placeta de Saragossa anés directament a la Riera del Palau. Quan més endavant es va canalitzar el carrer se l’anomenà Passeig del Pantano, tot i que la veu popular continuà dient-li carrer de la Rasa. Durant la II República va rebre el nom de Manuel Azaña i durant el franquisme el de General Mola. L’any 1979 es va recuperar en nom popular de la Rasa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada