A Terrassa s’han de diferenciar tres tipus de mercats: el mercat de diari (antigament situat a la plaça Vella i en l’actualitat al Mercat de la Independència); el mercat del dimecres o “mercadillo” i la fira.
El mercat setmanal del dimecres té un origen molt antic. Ja tenia mercat documentat almenys des del segleXI. Va ser en el segle XIV el Consell de la Vila de Terrassa feia arribar al rei el seu descontentament perquè, tant mercaders com pagesos, i compradors acudien a altres mercats dels voltants per esquivar l’alta fiscalitat terrassenca. L’infant Martí, atès que la vila era un nucli reial, respongué a aquesta queixa amb la concessió d’un privilegi on cncedia mesures proteccionistes i obligava els terrassencs a fer despeses al mercat local. En aquest privilegi hi consta que, segon costum, el mercat se celebra el dimecres de cada setmana
El privilegi, signat el 28 de febrer de 1391 a Barcelona bé a dir; L’infant Martí, fill de Pere, rei d’Aragó, a fi de procurar el creixement i la millora de la vila reial de Terrassa i considerant la minva d’activitats en què es troba el mercat d’aquesta vila, segons la reclamació feta pels consellers de la mateixa vila, donà llicència perquè, juntament amb el batlle reial, puguin promulgar ordinacions i establir que tots el habitants de la vila i el seu terme hagin d’acudir obligatòriament al mercat que se celebra, segons costum, el dimecres de cada setmana.
Amb la concessió d’aquest privilegi el Consell de la Universitat de Terrassa va decretar les Ordinacions de la vila de Tarrasa ó llibre del Mostasaff de la vila, equivalent a unes ordenances actuals, que regirien la vila. En el capítol 7, de com se han de tenir los mercats, es marquen les regles establertes pels mercats en general i en particular el setmanal del dimecres.
El dia 12 d’abril de 1843 el cap polític de Catalunya concedia què, a més del dimecres, es pogués celebrar mercat el diumenge. El 1857 l’ajuntament acordava instal·lar un altre mercat a la plaça de la Creu Gran.
El increment i la importància del mercat setmanal a la plaça Vella comportava la dificultat de la circulació de carruatges provinents dels carrers de la Font Vella i de Gavatxons. Per aquest motiu en secció plenària del dia 24 d’octubre de 1861, l’ajuntament acordà traslladar el mercat al Raval de Montserrat.
Amb l’aixecament revolucionari del 1868 es dictà un decret en que no es podia treballar en festiu. Per tant el mercat del diumenge fou suprimit, i no seria restablert fins el 1877. En aquella època en què els jornals es pagaven el dimecres, els fabricant acordaren pagar-los el dissabte. Aquesta mesura repercutí en el mercat del dimecres que anà perdent importància fins que s’arriba a extingir.
 |
| El "mercadillo" a la Rambla 1934 / Fons Ragon-AMAT |
El 1909 quan el mercat del diumenge estava en les hores més baixes, l’ajuntament acordà traslladar-lo la rambla d’Ègara. Aquesta decisió comportar el increment de les vendes, que el conseqüent retorn del mercat del dimecres.
El 1924 es tornava a suprimir el mercat del diumenge.
Amb motiu de les obres del col·lector de la rambla, l’any 1927 el mercat es traslladava a la plaça del Progrés, tornant a la rambla 1934. Vint anys després, 1954 degut al increment de parades el mercat, aquest passava a la rambleta del Pare Alegre.
Els estralls ocasionats per la rierada del 1962 al final de la rambla, forçaren a fer un nou trasllat, aquest cop a l’avinguda de Jaume I. La transformació d’aquest vial en una ronda de circulació obligaren a una nova mudança cap l’entorn de l’estadi municipal.
La remodelació de la zona esportiva, el 1992 per acollir la sub-seu olímpica comporta que el mercat es desplaces a l’avinguda de Béjar.
L’any 1994 s’habilità un recinte enclòs a la barriada de Can Roca. Amb el temps l’espai queda petit i s’opta per buscar-ne un altre, el 2003, a Torre Sana, al costat dels grups de Montserrat. Finalment després de escoltar les reiterades queixes dels venedors ambulants sobre l’obvietat de la dissortada tria del lloc allunyat del centre, el consistori s’avenia a una nova ubicació amb el retorn, l’any 2012, del mercat del dimecres a l’avinguda de Béjar.
 |
| El mercat del dimecres a l'avd. de Bejar / Jaume Valls-AMAT |
Al llarg de la seva història el mercat ha variat el seu emplaçament:
1228 Plaça Vella
1861 Raval de Montserrat
1909 Rambla d’Ègara, entre la plaça de Clavé i el carrer de la Goleta
1927 Plaça del Progrés
1934 Rambla d’Ègara, sobre l’actual estació
1954 Rambleta del Pare Alegre
1962 Avinguda de Jaume I
1967 Entorns de l'estadi municipal
1992 Avinguda de Béjar
1994 Can Roca
2003 Torre Sana
1861 Raval de Montserrat
1909 Rambla d’Ègara, entre la plaça de Clavé i el carrer de la Goleta
1927 Plaça del Progrés
1934 Rambla d’Ègara, sobre l’actual estació
1954 Rambleta del Pare Alegre
1962 Avinguda de Jaume I
1967 Entorns de l'estadi municipal
1992 Avinguda de Béjar
1994 Can Roca
2003 Torre Sana
2012 Avinguda de Béjar
Fonts consultades:
CARDELLACH, Teresa; PUIG USTRELL, Pere; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan. Llibre de privilegis de la vila i el terme de Terrassa (1228-1652). Fundació Noguera. Barcelona 2006
VENTALLÖ VINTRÓ, Josep. Tarrasa. Antigua y moderna. Terrassa 1879
RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa
El, ara en diríem decret, de Martí l'Humà sobre el mercat de Terrassa, de 28 de febrer de 1391, no és, ni molt menys, la fundació del mercat de Terrassa: la vila ja tenia mercat, documentat almenys des del segle XI, i el decret d'en Martí és sol•licitat pels consellers de Terrassa, literalment, per a potenciar el mercat, per evitar que la gent vagi a altres mercats, etc. Llavors, cosa que era normal a l'època, l'autoritat concedeix mesures proteccionistes, obliga els terrassencs a fer despeses al mercat local, etc. També hi consta que, segons és costum, el mercat se celebrarà el dimecres de cada setmana.
ResponEliminaVegeu el Llibre de privilegis de la vila i el terme de Terrassa 1228-1652, Barcelona: Fundació Noguera, 2006, p. 83-84, on explico tot això amb més detall. Jo ja ho explico sempre, però per desfer el malentès ciutadà i oficial caldria convèncer tot un superajuntament com el de la metròpoli terrassenca, i jo no em dedico a aquestes coses.
Amic Pere
EliminaTens tota la raó i he fet les recfificacions pertinents