Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 8 de juliol de 2012

El camí dels Monjos


Es un dels camins més coneguts de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Des del seu inici a Sant Cugat del Vallès, passant pels termes de Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Matadepera, fins al pla de la Mola, té un recorregut de 27 quilometres. El seu recorregut s’adiu amb la llegenda de la seva configuració. Des del seu inici en el monestir de Sant Cugat fins el de Sant Llorenç el vial seguint els trencacolls no entravessa cap torrent ni riera.

Vista del monestir des de camí del Monjos / Foto Joaquim Verdaguer
Segons la llegenda «Es conta que temps era temps, l’abat i els monjos de Sant Llorenç s’avorrien de tristor i soledat en el cim de la Mola i van demanar al bisbe que els permetés traslladar-se a un altre lloc. El bisbe hi accedí amb la condició que podien anar allà on volguessin mentre no travessessin cap torrent ni riera. Ells, seguint aquetes indicacions pogueren arribar a Sant Cugat, on fundaren aquest monestir». Un altre versió diu que va ser el Papa de Roma el que va concedir la llicencia pel seu trasllat.

El camí del Monjos / Foto Joaquim Verdaguer

Una tercera interpretació ens diu «Conta que els monjos de la Mola demanaren al comte de Barcelona més terres per tal de fundar-hi un altre monestir. El comte, que no deuria poder negar la petició dels monjos però tampoc deuria voler que es moguessin de la muntanya, convençut de què no marxarien, els donà permís per instal·lar-se en un lloc on hi poguessin arribar sense passar cap torrent o riera. S’explica que, avisat de què els monjos eren a la plana del Vallès, sortí i els trobà a Sant Cugat i d’allà no els deixà avançar. (puig que si continuaven arribarien a Montjuïc). I a Sant Cugat construïren el seu monestir.»

La llegenda es contradiu amb la història; la església del monestir de Sant Llorenç es va consagrar l’any 1064, però no es descarta l’establiment religiós amb anterioritat. Els orígens del monestir de Sant Cugat se situen en el segle IX quan es va decidir unir l’església que contenia les restes de Sant Cugat amb la fortificació annexa, l’antiga fortalesa romana que en l’època medieval s’anomenaria Castrum Octavianum. Es creu que ja existia una comunitat de monjos en el segle V que tenien cura del culta de les relíquies del màrtir.

El camí dels Monjos / Foto Rafel Aróztegui


 El Camí dels Monjos en el tram del seu pas per llevant del terme de Terrassa, té el seu inici a la Serra de Galliners i, en direcció nord travessa les parellades de Can Parellada, les terres de Can Sabater de la Riera, Can Sabater del Torrent, la masia dels Bellots, Can Torrella del Mas, el cementiri, Pla de la Corneta, Camp del Roure, Can Motllor, l’ermita de Santa Magdalena del Puigbarral, fins arribar al terme de Matadepera.

El camí en el seu pas pel terme de Terrassa / Foto Joan Soler
Dins la trama urbana trobem dos vials: El carrer del Camí del Monjos al barri de Torre Sana i el passatge del Camí dels Monjos, en el barri de les Arenes/La Grípia/Can Montllor. El primer, el carrer, no segueix el traçat original del camí, el qual discorria pel interior de l’actual cementiri. L’any 1928, quan s’iniciaren les obres de conformació del cementiri, l’antic traçat es desvià i generà l’actual carrer.


Aquest carrer separa dues pinedes, que en origen era una: l’antic bosc de Can Torrella, que nodria de llenya la masia i oferia aixopluc al passejant. Les terres pertanyen a la masia de Can Torrella, just a l’altra banda de la N-150. Cap als anys 60 el sector es va començar a urbanitzar i el camí s’acabà convertint en carrer. El passatge es l’únic tram autèntic del pas del camí del Monjos.

Fita marcat el camí a Matadepera / Foto Joaquim Verdaguer
El dia 17 de març de 2009 amb la presència de l’alcalde Pere Navarro, es va inaugurar un gran plafó de ceràmica, col·locat a la paret lateral del Cementiri Municipal, que representa els principals punts de interès del històric Camí dels Monjos. El plafó va ser elaborat pels alumnes de l’Escola Municipal d’Art i l’acte comptà amb la presència de veïns del barri abillats amb túniques de monjos.
Plafó de ceràmica al·legòrics al camí del Monjos / Foto Joaquim Verdaguer
Hi ha un altre versió llegendària sobre un altre Camí dels Monjos que en diu; que els monjos que van fundar el monestir de Sant Llorenç eren vinguts de França per un camí que en el seu recorregut fins a la Mola no havien traspassat cap riu, riera o torrent.
Geogràficament això es possible; es pot anar des de Montjuïc fins el Pirineus sense travessar cap corrent fluvial, per camins careners entre les vessant, a l’esquerra del riu Llobregat i, a la dreta per les del rius Bessos i Ter.

Fonts consultades:
BALLBË, Miquel. Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Ajuntament de Matadepera. 1982.
BALLBÈ, Miquel. Topònims de Sant Llorenç del Munt i Rodalia. Matadepera 2000
SOLÀ, Joan. Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. Centre Excursionista de Terrassa. 1935
SOLER, Joan. Camí dels monjos. El tram de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2009


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada