Un pou de glaç era un magatzem de neu o gel al hivern per la producció i
conservació de glaç per vendre’l a l’estiu. La seva utilització era una
pràctica molt antiga. La primera documentació la trobem en segle XVI on es fa
esment de la fabricació de gel a la montanya de Sant Llorenç, per proveir
Terrassa i als barcelonins que el feien servir per refrescar els aliments i les
begudes. Els pous de glaç es construïen en llocs obacs i freds on es pogués
recollir el gel o la neu. Eren un pou cilíndric de grans dimensions recobert
interiorment d’obra o pedra seca. La boca d’accés era una volta semiesfèrica en
varies portelles per permetre la introducció i l’extracció de
la neu o el glaç,. Es dipositava una capa de gel o neu i un altre de palla i així
successivament.
El sistema va donar lloc a l’aparició d’un important indústria i comerç
d’aquest producte, que va donar llocs de treball a un sector obrers emprats en
el emmagatzemen i en el transport del producte.
 |
| Pou de glaç del Guitart / Foto Rafel Aróztegui |
Dins el terme de Terrassa només tenim un pou de glaç, el del Guitart,
propietat de Can Guitart de la Muntanya. Al estar en
una vall fonda sense altes muntanyes al voltant, la neu i el gel se havia de
anar a cercar a les geleres, rieres i basses i transportar-la fins el pou.
Actualment del pou només es visible la paret arran del camí que porta a la
masia. La resta està tapat per la vegetació. Si pot arribar des del Km 4’5 de
la carretera de Terrassa a Rellinars.
El pou, el més gran la serralada,
esta fet de pedra seca, té una capacitat de 600 m³: Té una profunditat de 9’5 metres i un
diàmetre de 9 m.
amb sol accés en la seva cúpula
El pou de glaç del camí de l’Estepar es el més conegut pels
excursionistes de Sant Llorenç. Fins i tot a donat nom a la serralada on es
troba; la serra del Pou del Glaç. Tot hi estar en el terme de Vacarisses, els
terrassencs ens l’hem fet ben nostra doncs està 10 metres de la divisòria
dels termes. Es troba en el camí que surt del mas l’Obac Nou i que s’enfila cap
el Coll de Tres Creus.
 |
| Pou de glaç de l'Estepar / Foto Rafel Aróztegui |
Va ser construït per Josep Ubach el 1706, amb llicencia del marquès de
Castellbell. De la seva producció se’n
beneficiaven la gent benestant de Barcelona i els seus voltants
El pou esta fet de pedra seca, té una capacitat de 232 m³: amb un diàmetre
de 6 metres
i una profunditat de 8’2. m. Té tres obertures d’accés actualment tancades amb
un reixat per perseverà la seva perillositat davant de possibles accidents.
Sembla ser que no era un magatzem de glaç sinó exclusivament de neu.
 |
| Portella del pou de glas de la Mata / Foto Rafel Aróztegui |
Un altre dels pous de glaç propers es el de la Mata, situat davant mateix
del mas. L’any 1950 el pou, en desús des del segle XIX, fou reconvertit en
cisterna per assegurar-se l’abastiment d’aigua. Es un pou quadrat al que se’l
va revestir amb una capa de ciment i mosaic, per evitar les filtracions. La seva
cúpula fou cegada i en el seu damunt es construir una torreta amb la seva
portella.
Com a pou de glaç tenia una capacitat de d’uns 216 m³ de gel.
 |
| Filadores al costat del pou de glaç de la Mata / Foto Carles Furan-AMAT |
Entemig del dos camí que va de l’Obac Vell a la Font de la Portella, a uns 300 metres del mas,
trobem el pou de glaç de l’Obac Vell o, també dit, de la Font de la Portella. Es el més petit de
tot el massís. Té una capacitat de 155 m³, amb un diàmetre de uns 5’1 metres i la
seva profunditat és d’uns 6’1 metres. Aquest pou es va construir el 1760 per encàrrec
d’Antoni Ubach propietari del mas de l’Obac
Durant anys aquest pou estava oblidat amb mig d’un terreny i vegetació
que feia que fos un xic dificultosa la seva localització. Amb els arranjaments
del camí portat a terme a principis del segle XXI i la seva senyalització el
fan el pou més visitat de la contrada.
 |
| Pou de Glaç de l'Obac Vell abans de la seva restauració / Foto Rafel Aróztegui |
Aquesta industria del gel va estar en actiu fins que van aparèixer la
maquinaria industrial de fabricació de gel artificial. La primera noticia de la
primera industria terrassenca la trobem el 1905, quan es va instal·lar, al
raval de Montserrat, la primera fàbrica del gel, amb una producció de 2000
kilos diaris que eren repartits i consumits per les poblacions de Terrassa, Sabadell
i Olesa de Montserrat. La ser la primera fàbrica d’elaboració de gel d’Espanya.
Un any desprès de la inauguració del Mercat de la Independència es va
inaugurar, el 1909, la nova fàbrica del gel en el baixos del mercat, anomenada
“la Nevera”.
 |
| Fàbrica de gel La Nevera / Foto Carles Duran-AMAT |
Fonts consultades:
FERRANDO i ROIG, Antoni. Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Unió Excursionista de
Sabadell. 1983
BALLBÉ, Miquel. Matadepera i Sant Llorenç del Munt. volums I i II. Ajuntament de
Matadepera. 1981
La Comarca del Vallès. 15 juny 1908
Egara. 8 maig 1905. p.3
SARRIÓN, Lourdes. La
primitiva indústria del fred. Diari de Terrassa. 6 agost 1998. p. 21
OLLER, Joan Manel. Fábricas de hielo en el año 1571. Diari de Terrassa. 17 . p.8
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada