Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 11 de juliol del 2012

Els Pous de glaç



Un pou de glaç era un magatzem de neu o gel al hivern per la producció i conservació de glaç per vendre’l a l’estiu. La seva utilització era una pràctica molt antiga. La primera documentació la trobem en segle XVI on es fa esment de la fabricació de gel a la montanya de Sant Llorenç, per proveir Terrassa i als barcelonins que el feien servir per refrescar els aliments i les begudes. Els pous de glaç es construïen en llocs obacs i freds on es pogués recollir el gel o la neu. Eren un pou cilíndric de grans dimensions recobert interiorment d’obra o pedra seca. La boca d’accés era una volta semiesfèrica en varies portelles  per permetre la introducció i l’extracció de la neu o el glaç,. Es dipositava una capa de gel o neu i un altre de palla i així successivament.
El sistema va donar lloc a l’aparició d’un important indústria i comerç d’aquest producte, que va donar llocs de treball a un sector obrers emprats en el emmagatzemen i en el transport del producte.
Pou de glaç  del Guitart / Foto Rafel Aróztegui
Dins el terme de Terrassa només tenim un pou de glaç, el del Guitart, propietat de  Can Guitart de la Muntanya. Al estar en una vall fonda sense altes muntanyes al voltant, la neu i el gel se havia de anar a cercar a les geleres, rieres i basses i transportar-la fins el pou. Actualment del pou només es visible la paret arran del camí que porta a la masia. La resta està tapat per la vegetació. Si pot arribar des del Km 4’5 de la carretera de Terrassa a Rellinars.
El pou, el més gran la serralada, esta fet de pedra seca, té una capacitat de 600 m³: Té una profunditat de 9’5 metres i un diàmetre de 9 m. amb sol accés en la seva cúpula

El pou de glaç del camí de l’Estepar es el més conegut pels excursionistes de Sant Llorenç. Fins i tot a donat nom a la serralada on es troba; la serra del Pou del Glaç. Tot hi estar en el terme de Vacarisses, els terrassencs ens l’hem fet ben nostra doncs està 10 metres de la divisòria dels termes. Es troba en el camí que surt del mas l’Obac Nou i que s’enfila cap el Coll de Tres Creus.
Pou de glaç de l'Estepar / Foto Rafel Aróztegui
 
Va ser construït per Josep Ubach el 1706, amb llicencia del marquès de Castellbell.  De la seva producció se’n beneficiaven la gent benestant de Barcelona i els seus voltants
El pou esta fet de pedra seca, té una capacitat de 232 m³: amb un diàmetre de 6 metres i una profunditat de 8’2. m. Té tres obertures d’accés actualment tancades amb un reixat per perseverà la seva perillositat davant de possibles accidents. Sembla ser que no era un magatzem de glaç sinó exclusivament de neu.
 
Portella del pou de glas de la Mata / Foto Rafel Aróztegui
Un altre dels pous de glaç propers es el de la Mata, situat davant mateix del mas. L’any 1950 el pou, en desús des del segle XIX, fou reconvertit en cisterna per assegurar-se l’abastiment d’aigua. Es un pou quadrat al que se’l va revestir amb una capa de ciment i mosaic, per evitar les filtracions. La seva cúpula fou cegada i en el seu damunt es construir una torreta amb la seva portella.
Com a pou de glaç tenia una capacitat de d’uns 216 m³ de gel.

Filadores al costat del pou de glaç de la Mata / Foto Carles Furan-AMAT
Entemig del dos camí que va de l’Obac Vell a la Font de la Portella, a uns 300 metres del mas, trobem el pou de glaç de l’Obac Vell o, també dit, de la Font de la Portella. Es el més petit de tot el massís. Té una capacitat de 155 m³, amb un diàmetre de uns 5’1 metres i la seva profunditat és d’uns 6’1 metres. Aquest pou es va construir el 1760 per encàrrec d’Antoni Ubach propietari del mas de l’Obac
Durant anys aquest pou estava oblidat amb mig d’un terreny i vegetació que feia que fos un xic dificultosa la seva localització. Amb els arranjaments del camí portat a terme a principis del segle XXI i la seva senyalització el fan el pou més visitat de la contrada.
Pou de Glaç de l'Obac Vell abans de la seva restauració / Foto Rafel Aróztegui
Aquesta industria del gel va estar en actiu fins que van aparèixer la maquinaria industrial de fabricació de gel artificial. La primera noticia de la primera industria terrassenca la trobem el 1905, quan es va instal·lar, al raval de Montserrat, la primera fàbrica del gel, amb una producció de 2000 kilos diaris que eren repartits i consumits per les poblacions de Terrassa, Sabadell i Olesa de Montserrat. La ser la primera fàbrica d’elaboració de gel d’Espanya.
Un any desprès de la inauguració del Mercat de la Independència es va inaugurar, el 1909, la nova fàbrica del gel en el baixos del mercat, anomenada “la Nevera”.
Fàbrica de gel La Nevera / Foto Carles Duran-AMAT
Fonts consultades:
FERRANDO i ROIG, Antoni. Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Unió Excursionista de Sabadell. 1983
BALLBÉ, Miquel. Matadepera i Sant Llorenç del Munt. volums I i II. Ajuntament de Matadepera. 1981
La Comarca del Vallès. 15 juny 1908
Egara. 8 maig 1905. p.3
SARRIÓN, Lourdes. La primitiva indústria del fred. Diari de Terrassa. 6 agost 1998. p. 21
OLLER, Joan Manel. Fábricas de hielo en el año 1571. Diari de Terrassa. 17 . p.8

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada