Terrassa no és gaire generosa en el desenvolupament de llegendes. De les
poques que tenim la més popular és la del Drac de Sant Llorenç, tot i que no
ens pertany als terrassencs ja que es desenvolupa a la muntanya de Sant
Llorenç. Si més no, el Drac de Terrassa se l’ha fet seva.
Una de les llegendes genuïnament terrassenca és la dels
"Cavallers d’Egara".
Està documentat històricament que la primera
vegada que es fa menció el nom de Terrassa és en un document de l’any 801 en el
que l’emperador Carlemany fa esment als cavallers del Terracium Castellum,
agraïnt el seu ajut en la conquesta de Barcelona
D’aquests cavallers d’Ègara o del castell de Terrassa neix la llegenda
descrita per Víctor Balaguer:
«Fa molts anys, en un castell de prop de Terrassa hi feien estada uns
cavallers cristians que lluitaven contra els sarraïns. Aquests últims no havien
pogut reduir-los mai, de tan braus i coratjosos com eren en la defensa del
castell i intrèpids en les seves falconades contra els infidels. Quan l’enemic
assetjava el castell els cavallers en sortien per una galeria subterrània que
portava més enllà de la vall de Paradís, i tot seguit atacaven l’enemic per la
rereguarda.
A la capella del castell hi tenien una imatge de la Mare de Déu que havien salvat
del pillatge dels alarbs. Quan els guerrers sortien a combatre, la imatge
cobrava vida: baixava de l’altar per fer les tasques de neteja del castell i
cuinava el menjar que els cavallers trobarien després a taula, els quals,
meravellats, deien que era un miracle. A la nit la Mare de Déu guardava i
protegia el castell, vetllava pel descans dels soldats i els besava les
ferides, que es guarien miraculosament.
Un dia el cap dels sarraïns creient que els assetjats estarien defallits
per la fam, envià un emissari per oferir honroses condicions de capitulació.
Les clàusules de rendició foren
rebutjades i l’ambaixador sarraí va poder veure amb els seus propis ulls els
magatzems plens de queviures i els estables amb bestiar de tota mena. Davant
l’astorament de l’emissari, el portaren a la capella del castell on hi havia la
imatge de la Mare
de Déu esplèndidament il·luminada, li van dir: “No us admireu si després de
tants mesos el castell es troba ben aprovisionat. Tot es deu a la Reina dels Cels que està
obrant per nosaltres aquest miracle»
«I així fou com els cavallers van aguantar anys i anys fins que baixaren
els cristians del nord i alliberaren aquestes terres.»
Ruïnes del castell de Vallaparadis / Miquel Astals-del llibre de Josep Ventalló |
Tant per la documentació històrica com per la llegenda, els historiadors
i els rondallaires no s’han posat d’acord si la referència al castell de
Terrassa fa esment a la Torre
del Palau o un castell precedent de l’actual de Vallparadís
Fonts Consultades:
CARDÚS,
Salvador. Terrassa Medieval. Patronat
de la Fundació Soler
i Palet. Terrassa1960
SOLER i PALET,
Josep. Egara – Terrassa. Centre
Excursionita i Club Pirenec de Terrassa. 1928
VENTALLÓ I
VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta
i Litografia La
Industrial. Terrassa 1879
VERDAGUER, Joaquim. Via fora. Edició privada. Terrassa 2007
El video no es veu !!! (he, he, he)
ResponElimina