Els enginys per a mesurar el temps a la vila o la ciutat van ser, primer, les campanes i després l’adaptació dels rellotges mecànics. Finalment es complementen en aquesta faceta els rellotges digitals.
Un rellotge mecànic és un instrument que serveis per mesurar el pas dels temps per mitja de l’oscil·lació d’un foliot, pèndola o volant. La seva instal·lació, en un principi, anava incorporada al toc de les campanes.
Un dels primers rellotge que es va instal·la a Terrassa va ser del campanar de l’església del Sant Esperit, tot i que no era visual, anava connectat amb les campanes. Es per això que era conegut com el “rellotge de les hores”. El veïns de la vila de Terrassa, l’any 1871, obriren una subscripció voluntària per fer possible la instal·lació d’un nou rellotge públic a la torre del campanar de l’església parroquial del Sant Esperit. A tal efecte es va crear una comissió encarregada de la seva compra així com de la instal·lació.
El 3 de desembre de 1871 el Ple de l’Ajuntament es feia ressò de la petició de l’esmentada comissió de poder utilitzar la campana major de la torre de l’església per al toc de les hores. L’Ajuntament donà el seu consentiment tot esperant, també, el beneplàcit del rector del Sant Esperit.
El 21 d’abril de 1872 la comissió veïnal va fer entrega de l’esmenta’t rellotge a l’Ajuntament. És per això que l’Ajuntament és el propietari del rellotge públic del campanar de la catedral del Sant Esperit i té sota la seva responsabilitat el seu manteniment.
Com a testimoni de la seva instal·lació ha quedat la gran placa que hi ha a la sala del rellotge que dóna fe del fet amb una inscripció en llatí que traduïm: «Rellotge / Fabricat a Morez, França. Adquirit amb donatius dels ciutadans gràcies al impuls de / Llorenç Font de Gaià i Solà / instal·lat per ell mateix, expert en l’art de la rellotgeria, i beneït per la festa de la Immaculada Concepció / any 1871».
 |
| Construcció del nou campanar / Fons Ragon-AMAT |
A principis del anys noranta del segle XIX es porta a terme una reestructuració del campanar de la església Parroquial del Sant Esperit. El dia 31 de març del 1892 l’Ajuntament acordà desmuntar la carcassa de fusta que remata la torre del campanar i substituir-la per una de ferro. Aquesta tasca s’adjudicà mitjançant una subhasta, a Joan Peric i Plantada. Una any i mig després el nou campanar estava enllestit amb una altura de 47 metres, obra de l’arquitecte Usbaldo Iranzo Eiras i construït pel mestre d’obres Joan Peric. A les quatre campanes que hi havia d’abans se lis va afegir, també, la de l’Hospital vell del raval i un altre procedent de la capella d’en Llobet (capella de la Mare de Déu de Montserrat). A la nova estructura se li van afegir tres noves campanes de les hores, per tant va ser necessari posar una armadura de ferro, construïda pel mestre serraller Ramon Grau i Martí del carrer Cremat, que elevar el campanar 8 metres més.
El 22 d’octubre de 1893 va tenir lloc la benedicció de les noves campanes del rellotge pel bisbe de Barcelona.
La primera, anomenada «Miquela». pesava 600 quilos i portava la inscripció següent: Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris i a continuació campana de les hores del rellotge municipal de Tarrasa, fosa essent Alcalde dons Miquel Homs, apotecari y Prior lo Rnt. Dons Joseph Oriol Roig Pbre. En 1893
La segona campana anomenada «Ildelfonsa» amb un pes de 280 quilos, tenia la inscripció Per me multiplicabuntur dies tui et addentur tibi anni vitae. Aqusta. Aquesta campana serviria per marca els quarts.
L’ultima campana de les hores, també destinada per marcar el quarts, va ser batejada com «Josepa Oriola». Tenia gravada la inscripció Generatio praeterit, et generatio advenit; terra autem in aeternum stat.
La campana de la Parròquia, amb un pes de 360 quilos va ser apadrinada pel diputat Alfons Sala i Argemí i l’esposa del regidor Joan Barata, Maria de la Concepció Rocafort.
Campanes havien estat foses pel mestre Esteve Barberi, d’Olot
Fons consultades:
CARDÚS, Salvador. Belleses i records del temple del Sant Esperit de Terrassa. Junta de la Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1981
RAGÓN, Baltasar. Terrassa en el segle XIX.. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)
TRENCS, Marià. Terrassa 1877-1977 Cent anys de vida religiosa.Caixa d’Estalvis de Terrassa. 1977
DOMÈNECH, Josep M. Construcció i embelliment de la Basílica del Sant Esperit de Terrassa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada