L’enllumenat vial a Terrassa en l’època medieval era a base de rústiques torxes col·locades estratègicament en els lloc de pas constant. Després vindrien el graiellats de ferro o teieres alimentades amb llenya. Ja en els segles XVIII i fins a la meitat del segle XIX es va col·locar fanals alimentats amb oli. Se sap que un home nomenat Josep Ventayol tenia cura diàriament d’encendre i apagar, cobrat de l’Ajuntament un sou per cada fanal. I així fins arribar a la revolució industrial.
 |
| Els diposits de gas / AMAT |
El 1842 s’inaugurava a Barcelona la il·luminació pública per gas
En el Ple de l’Ajuntament de Terrassa del 7 de juny de 1854 es va debatre el projecte presentat pel terrassenc Pau Julià per instal·là als carrers de Terrassa la il·luminació a gas. La proposició fou desestimada per agosarada i perquè el consistori no disposava del pressupost necessari. Quatre anys després el vilatà Pelegrí Negre a tornar a presentar una nova proposta que també fou rebutjada a favor de la casa Joan Vallés i cia, que va començar a instal·lar 92 fanals que es van inaugurar el dia 1 de juny de 1860.
 |
| Al bell mig de la imatge, la fàbrica de gas / AMAT |
Els propietaris de la concessionària del gas, Joan Vallès i Joan Juncosa van muntar la fàbrica de gas en l’espai entre la carretera de Rubí i els carrers de Pare Font, de Gibert i de Gasòmetre. Mig any després hi havia 126 faroles i l’any 1873 en cremàvem 132. També es va introduir el servei a domicili i, en un principi, foren 22 abonats.
Després vindria la demanda de gas per part de les industries per moure els seus motors.
L’any 1886 la fàbrica passava a mans de “La Propagadora del Gas”
La fàbrica contava en tres grans dipòsits de gas de 1.200m³ el més gran, 800 l’altre i 300 el més petit.
L’any 1927 a Terrassa cremaven 700 fanals a gas
 |
| Un fanal de gas |
Un dels oficis desapareguts relacionat amb el gas era el de fanaler. Francesc Palet Setó en un article publicat a la revista Terme ens descriu la feina d’aquestes empleats: «Els fanalers tenien cura d’encendre l’enllumenat públic. Sortien de l’entrada de bosc de la seu de La Propagadora del Gas,. SA del carrer Gaudí i eren portadors d’una vara o canya llarga i, arribats a cada final, obrien l’aixeta de dalt del fanal amb la punta de la vara. Llavors feien una manxada, avivaren el foc o la flama que duien a la mateixa canya i prenia a la camiseta i s’il·luminava el fanal. De matinada, en fer-se clar, s’havien d’apagar les aixetes interceptant el gas amb una canya senzilla. Aquest mateixos empleats prenien nota dels desperfectes que pogués tenir el fanal: vidres trencats, camiseta estripada, etc. Cada fanal tenia la seva numeració».
A mes dels obres i fanalers, l’empresa tenia altres empleats coms els reparadors o cobradors. Tots els treballador anaven al hivern uniformats amb roba de vellut de color marró i a l’estiu amb roba blava
 |
| Un fanalers |
L’any 1884 el terrassencs Francesc Giralt i Serrà va portar a la nostra ciutat la novetat de l’electricitat, aplicant-la, en un principi, en el vapor Galí i en algunes cases particulars i, després a la il·luminació pública. Fins els anys 50 dels segle XX van conviure els fanals de gas i d’electricitat.
Fonts consultades:
R.A.V. El gas i la revolució industrial a Terrassa. Al Vent, núm. 83, oct. 1985, pàg. 12-13
BOIX, Josep. Hace 123 años llegó a Terrassa la primera luz de Gas. Diario Terrassa, 27 juny 1983, p. 8
BOIX, Josep. La luz de gas en Terrassa. Diario Terrassa. F.S., 15 juny 1985, p. 14
BOIX, Josep. La luz de gas de Barna a Terrassa. Diari de Terrassa, 25 febrer 2004. p. 12
FONT, Dolors. El gas. Clàxon, núm. 50, 28 oct. 1985
RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa
PALET SETÓ, Francesc. Personatges i costums terrassenques oblidats. Terme núm. 9, nov. 1994, p. 47
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada