El
torrent del Rossinyol o de Sanllehí era la única via fluvial terrassenca que no
s’abocava a cap riera ja que va ser estroncada quan es va construir la rasa al
carrer de la Rasa. El
propietari de les terres, Joan Baptista Galí i Suris, va construir una paret on
s'empataven les aigües que servien per regar les hortes d'en Suris.
El
seu petit curs procedents d’on hi ha l’Estadi Olímpic i la poca capacitat
receptora d’aigua feia que el torrent sobreeixís en dies de forta pluja i anegués
els entorns; així, es va formar una espessa vegetació, que va donar lloc al
formós parc anomenat per tothom els Campos o el Retiro. Aquests, juntament amb
l’edifici del Teatre del Retiro, era un dels llocs d’esbarjo dels terrassencs.
Aquest
espai natural estava situat entre el carrer del Pantà i la riera del Palau i es
dividia en dues zones: el pantà de dalt, que era l'espai més freqüentat, i el
pantà de baix, aquest últim més inhòspit, format com a vessant de la riera del
Palau, om s’instal·là, anys mes tard, El Vapor Montset i la fàbrica Aymerich,
Amat i Jover
Durant
la segona meitat del segle XIX i fins a ben entrat el segle XX, aquest parc
urbà, amb els seus jardins naturals, resultava atractiu per al passeig
dominical, principalment durant l'època estiuenca.
El
rei Ferran VII va fer estada a Terrassa els dies 9, 10 i 11 d'abril de 1828. Un
cronista de l'època ens ha deixat una detallada memòria d'aquesta visita
oficial a la vila; en un dels paràgrafs del seu text, fa menció del passeig
reial pels jardins del Retiro: «Por la tarde del mismo dia salieron SS. MM. á las
cinco, y sucesivamente visitaron la casa-fábrica de Sagret y Trias, la de
Oller, hermanos y compañia, y la de franelas de Gali y Viñals (no permitiendo
el tiempo visitar las restantes), ocurriendo en todas las mismas agradables
escenas que en las de la mañana, y hallandolas, como á aquellas, adornadas y
alfonbradas de vistosas franelas y ricos paños. Pasaron en seguida á recorrer
una hermosa quinta de recreo llamada el “Pantano”, propia de las casas de Gali,
en donde examinaron un molino de aceite con una prensa de nueva invencion, y
desde dicha quinta regresaron á su morada en medio de continuas aclamaciones».
 |
| Els jardins dels "Campos" / Fons Ragon-AMAT |
L'any
1891, el diumenge de Festa Major, es va celebrar a Terrassa una exposició
agrícola d'àmbit català. Els espais destinats a allotjar-la van ser el Teatre
del Retiro i els jardins del pantà o Campos.
En
l’exhibició dels seus productes i demostracions hi participaren un gran nombre
d’agricultors d’arreu de Catalunya, gràcies a la convocatòria de l’Institut
Agrícola Català de Sant Isidre de Barcelona. El muntatge i la coordinació de
l’exposició eren a càrrec dels terrassencs Josep Tobella i Joaquim Vancells.
La
inauguració va tenir lloc davant un reguitzell d’autoritats foranes convidades
a l’acte; el governador militar, Joaquín Ahumada; el president de la Diputació de Barcelona,
Manuel Planas i Casals; el magistrat de l’Audiència Territorial, Ruiz de Hita;
els diputats Vidal, Castellar, Griera, Mir i Sandiumenge, entre altres, i el
marquès de Setmenat, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Com a testimonis de l’acte hi eren presents un bon nombre de periodistes de
Barcelona.
Van
tenir lloc diversos concursos de destresa agrícola: de llauradors, de podadors
i d’empeltadors, i es va procedir al lliurament de les diverses medalles d’or
del certamen. La instal·lació de Sabadell va ser guardonada amb el diploma de
mèrit.
La
mostra va merèixer grans elogis de la premsa barcelonina i l’afluència de
visitants fou notable. La
Companyia del Ferrocarril del Nord va expedir més de 3.000
bitllets a visitants forans.
 |
| El teatre del Retiro / Fons Ragon-AMAT |
Al
bell mig, a la part posterior de l'actual Societat Coral dels Amics, hi havia
el Teatre del Retiro, conegut també com el Teatre dels Campos. Construït l’any
1876, és va cremat en un incendi el 1879. Reconstruït de cap i de nou, l’any
1880 una nevada en va ensorrar la teulada; aquell mateix any va ser inaugurat
de nou. El teatre estava envoltat de jardins que el feien atractiu durant
l’època estiuenca. Quan l’Ajuntament va urbanitzar el carrer del Pantà, Josep
Domingo, propietari del teatre, s’afanyà a fer-hi, al seu torn, una nova
remodelació. Per adaptar-se al temps, també s’hi oferien sessions de cinema,
fins que va tancar definitivament l’any 1932. El seu estat d’abandonament va
provocar que l’ensorrés l’any 1944.
Fonts consultades:
AA.DD. Relación de lo ocurrido en la villa en los dias 9, 10 y 11 de abril de
1928 con motivo del tránsito de SS.MM., por la misma, Fernando VII y Maria
Josefa Amalia. Vd. e Hijo de D. Antonio Brusi. Barcelona 1928.
BOIX.
Josep. El teatreo del Retiro. Diario
Terrassa, 24 maig 1980, p. 19
BOIX.
Josep. Recuerdos del popular teatro del
Retiro 125 años despues Diari de
Terrassa, 22 des. 2001. p. 40
BOIX.
Josep. El singular “Josepet dels Campos”.
Josep Domingo i Casanelles,
teatro del retiro, Terrassa S.XIX. Diari de Terrassa, 18 gener
2002. p. 11
O.E. Evocaciones del Retiro. Diario
Terrassa, 17 març 1983, p. 10
RAGÓN,
Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any
1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)
RAGON, Baltasar. Coses de Terrassa Viscudes. Una exposició
regional agricola. Impremta Morral. Terrassa (any?)
RAGON, Baltarsar. El
Teatro del Retiro. Imprenta Morral, Terrassa (?)
RAGON, Baltasar. Terrassa
historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa 1929
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada