Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimarts, 17 de juliol de 2012

Els Campos o el Retiro


El torrent del Rossinyol o de Sanllehí era la única via fluvial terrassenca que no s’abocava a cap riera ja que va ser estroncada quan es va construir la rasa al carrer de la Rasa. El propietari de les terres, Joan Baptista Galí i Suris, va construir una paret on s'empataven les aigües que servien per regar les hortes d'en Suris.
El seu petit curs procedents d’on hi ha l’Estadi Olímpic i la poca capacitat receptora d’aigua feia que el torrent sobreeixís en dies de forta pluja i anegués els entorns; així, es va formar una espessa vegetació, que va donar lloc al formós parc anomenat per tothom els Campos o el Retiro. Aquests, juntament amb l’edifici del Teatre del Retiro, era un dels llocs d’esbarjo dels terrassencs.

Aquest espai natural estava situat entre el carrer del Pantà i la riera del Palau i es dividia en dues zones: el pantà de dalt, que era l'espai més freqüentat, i el pantà de baix, aquest últim més inhòspit, format com a vessant de la riera del Palau, om s’instal·là, anys mes tard, El Vapor Montset i la fàbrica Aymerich, Amat i Jover

Durant la segona meitat del segle XIX i fins a ben entrat el segle XX, aquest parc urbà, amb els seus jardins naturals, resultava atractiu per al passeig dominical, principalment durant l'època estiuenca.

El rei Ferran VII va fer estada a Terrassa els dies 9, 10 i 11 d'abril de 1828. Un cronista de l'època ens ha deixat una detallada memòria d'aquesta visita oficial a la vila; en un dels paràgrafs del seu text, fa menció del passeig reial pels jardins del Retiro: «Por la tarde del mismo dia salieron SS. MM. á las cinco, y sucesivamente visitaron la casa-fábrica de Sagret y Trias, la de Oller, hermanos y compañia, y la de franelas de Gali y Viñals (no permitiendo el tiempo visitar las restantes), ocurriendo en todas las mismas agradables escenas que en las de la mañana, y hallandolas, como á aquellas, adornadas y alfonbradas de vistosas franelas y ricos paños. Pasaron en seguida á recorrer una hermosa quinta de recreo llamada el “Pantano”, propia de las casas de Gali, en donde examinaron un molino de aceite con una prensa de nueva invencion, y desde dicha quinta regresaron á su morada en medio de continuas aclamaciones».
Els jardins dels "Campos" / Fons Ragon-AMAT

L'any 1891, el diumenge de Festa Major, es va celebrar a Terrassa una exposició agrícola d'àmbit català. Els espais destinats a allotjar-la van ser el Teatre del Retiro i els jardins del pantà o Campos.
En l’exhibició dels seus productes i demostracions hi participaren un gran nombre d’agricultors d’arreu de Catalunya, gràcies a la convocatòria de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre de Barcelona. El muntatge i la coordinació de l’exposició eren a càrrec dels terrassencs Josep Tobella i Joaquim Vancells.
La inauguració va tenir lloc davant un reguitzell d’autoritats foranes convidades a l’acte; el governador militar, Joaquín Ahumada; el president de la Diputació de Barcelona, Manuel Planas i Casals; el magistrat de l’Audiència Territorial, Ruiz de Hita; els diputats Vidal, Castellar, Griera, Mir i Sandiumenge, entre altres, i el marquès de Setmenat, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Com a testimonis de l’acte hi eren presents un bon nombre de periodistes de Barcelona.
Van tenir lloc diversos concursos de destresa agrícola: de llauradors, de podadors i d’empeltadors, i es va procedir al lliurament de les diverses medalles d’or del certamen. La instal·lació de Sabadell va ser guardonada amb el diploma de mèrit.
La mostra va merèixer grans elogis de la premsa barcelonina i l’afluència de visitants fou notable. La Companyia del Ferrocarril del Nord va expedir més de 3.000 bitllets a visitants forans.
El teatre del Retiro / Fons Ragon-AMAT

 
Al bell mig, a la part posterior de l'actual Societat Coral dels Amics, hi havia el Teatre del Retiro, conegut també com el Teatre dels Campos. Construït l’any 1876, és va cremat en un incendi el 1879. Reconstruït de cap i de nou, l’any 1880 una nevada en va ensorrar la teulada; aquell mateix any va ser inaugurat de nou. El teatre estava envoltat de jardins que el feien atractiu durant l’època estiuenca. Quan l’Ajuntament va urbanitzar el carrer del Pantà, Josep Domingo, propietari del teatre, s’afanyà a fer-hi, al seu torn, una nova remodelació. Per adaptar-se al temps, també s’hi oferien sessions de cinema, fins que va tancar definitivament l’any 1932. El seu estat d’abandonament va provocar que l’ensorrés l’any 1944.




 Fonts consultades:
AA.DD. Relación de lo ocurrido en la villa en los dias 9, 10 y 11 de abril de 1928 con motivo del tránsito de SS.MM., por la misma, Fernando VII y Maria Josefa Amalia. Vd. e Hijo de D. Antonio Brusi. Barcelona 1928.
BOIX. Josep. El teatreo del Retiro. Diario Terrassa, 24 maig 1980, p. 19
BOIX. Josep. Recuerdos del popular teatro del Retiro 125 años despues   Diari de Terrassa, 22 des. 2001. p. 40
BOIX. Josep. El singular “Josepet dels Campos”. Josep Domingo i Casanelles, teatro del retiro, Terrassa S.XIX. Diari de Terrassa, 18 gener 2002. p. 11
O.E. Evocaciones del Retiro. Diario Terrassa, 17 març 1983, p. 10
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)
RAGON, Baltasar. Coses de Terrassa Viscudes. Una exposició regional agricola. Impremta Morral. Terrassa (any?)
RAGON, Baltarsar. El Teatro del Retiro.  Imprenta Morral, Terrassa (?)
RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa 1929



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada