L’industrial Ignasi Galí, l’any 1779, va fer
construir la seva casa pairal i el seu magatzem al Raval de Montserrat en el
lloc on ara ocupa l’actual Ajuntament.
Can Galí era una mansió senyorial amb molt
bon aspecte on destacaven, els grafits artístics de la seva façana i les
amplies cambres interiors decorades amb pintures força adients. El casal
ocupava uns 400 m2
amb uns afegits d’un cobert de 28
m2 i un magatzem de 233 m2. Completava
el conjunt un espaiós jardí de 1.600
m2. A la part del pati hi havia una gran
galeria que comunicava amb el primer pis.
 |
| El raval de Montserrat. A la esquerra, la Casa Galí. A la dreta, l'antic Ajuntament / Fons Ragon-AMAT |
El 17 d’abril de 1877 l’Institut Industrial
comprava l’edifici, per ubicar-hi les seves oficines, a la sra. Brígida Rich
vidua Galí per un preu de 65 mil ptes. ocupant el segon pis, mentre que la
resta de l’edifici es rellogava a altres entitat.
Un part del primer pis fou ocupada per Pere
Domingo que ho va muntar una fonda, que és va inaugurar per la Festa Major de l’any 1877. Un any
després traspassaria el negoci al cuiner Josep Pompidor del Restaurant Ambos
Mundos de Barcelona que anomenaria
l’establiment com a Fonda Peninsular on es van instal·là, als baixos prop del
jardí, els primers banys de Terrassa, que en deien a la Guanabacoa i que podien usar
clients i gent no hostatjada. Aquets darrers, pagant els diners que
correspongués per a gaudir d’una estona de relax mercès a l’aigua.
Sabem que el 10 de juny 1883 s’inauguren les
instal·lacions de hidroteràpia als banys de la Fonda Peninsular, realitzades
d’acord amb el Centre Mèdic de Terrassa. Actualment encara es conserva, a la
part del darrera de l’edifici de l’Ajuntament, la galeria que donava pas a les
habitacions.
La
Fonda Peninsular es traslladà, l’any 1889
al carrer de Sant Pere on ara hi ha Amics de les Arts
En els baixos una entitat nomenada Circol del
Foment instal·là un café frequaentat per la gent de la Vila
A l’altra banda dels baixos la Caixa d’Estalvis de
Terrassa, recent fundada, inaugurava, el 1877, la seva primera seu. El 1884
deixar la Casa Galí
per traslladar-se, com a rellogada, a la seu del Banc de Terrassa al carrer del
passeig núm 7.
El 30 de gener de 1890 la popular societat Ateneu
Terrassenc ocupava el primer pis pagant un lloguer de 1.750 ptes. Un any
després, el 24 de juny de 1891, l’entitat inaugurava un saló de ball construït
de nou, que va ser reconegut com “La Rotonda. i que es
l’actual edifici de la Nova
Jazz Cava. Per l’escenari del saló varen actuar un bon nombre
d’aficionats al teatre. Al disposar d’aquesta saló del ball, l’entitat passà de
180 a
530 socis. L’entitat també disposava d’una amplia biblioteca.
 |
| L'Orfeó Català sortint de l'Ateneu Terrassenc / proc. Rafael Aróztegui-Ateneu terrassenc |
Per discrepàncies de criteri entre els qui volien seguir les evolucions
del temps i els més consevador que es volien moures de les directrius antigues,
l’entitat va quedar definitivament disolta el dia 19 de juny de 1898. El dia 25 de juny següent, l'Ajuntament acordà adquirir el mobiliari i material de
l'Escola de l’Ateneu, a fi de crear una escola nocturna gratuita per a obrers sostinguda
pel Municipi.
L’1 d’abril de 1898 el Consistori aprovava
fer una permuta amb l’Institut Industrial dels seus edificis, per això
l’Institut Industrial s’instal·là a l’antic Ajuntament situat davant de l’actual
i l’Ajuntament passà a la
Casa Galí.
L’any 1901 es procedia al enderroc de la mansió
senyorial dels Galí i el 1903 s’inaugurava el nou edifici de l’Ajuntament de
Terrassa.
Fonts Consultades:
POMPIDOR, J.B. El incensario japonés. Historia de la Maison Dorée de Barcelona.
Editorial Sunya. Barcelona 2010
RAGÓN,
Baltasar. Coses de Terrassa viscudes.
Terrassa (any?)
RAGON,
Baltasar. Terrassa historials i
efemèrides.L’Ateneu Terrassenc. Impremta
Ventayol. Terrassa 1929
R. L’Ateneu Terrassenc. El Dia. 19 oct.
1927, p. 1
OLLER.
Joan Manuel. L’Ateneu Terrassencs, una
destacada entitat del XIX. Diario Terrassa, F.S., 2 maig 1992, p. 9
PLANS.
Lourdes. L’Ateneu Terrassenc (1879-1898.
Ateneu Terrassenc. Terrassa 2004
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada