Actualment, el terme de Terrassa, amb 74 km2, és un dels més grans de les comarques barcelonines, però durant el segle XIX era dels més petits de Catalunya.
L’origen de la divisió termenal, l’hem de cercar quan el castell de Terrassa dominava els entorns amb uns límits que abraçaven bona part del Vallès Occidental. Amb el pas del temps i l’allunyament de la frontera sarraïna, altres castells, com el de Rubí o el de Castellar, aconseguiren una certa autonomia fins a arribar a la total independència termenal. Fins al segle XVI, el terme de Terrassa comprenia el terme actual, part dels termes de Sabadell, Sant Quirze del Vallès i Viladecavalls.
L’any 1562 aquest terme es subdividia a nivell municipal en la part corresponent a la vila de Terrassa i una altra que era la Universitat forana, és a dir, la pagesia, això sí, ambdues administracions subjectes al mateix batlle i a la mateixa jurisdicció. Dintre aquest terme subsistia la independent Quadra de Vallparadís.
L’any 1800, amb la segregació del poble de Sant Pere, el terme de Terrassa va quedar reduït a la mínima expressió amb uns límits que anaven des del carrer Transversal, al nord, fins a Santa Margarida, al sud, i des del torrent del Batlle al torrent de Vallparadís.
Tots el contrari amb el terme del poble de Sant Pere que va quedar com un dels més extensos de les rodalies. El terme santperenc estava format per les parròquies de Sant Pere de Terrassa, Sant Vicenç de Joqueres, Sant Julià d'Altura, Santa Maria i Sant Miquel del Toudell, Sant Martí de Sorbet i Sant Quirze de Terrassa amb una extensió d'uns 150 Km2. No es fins l’any 1852 que la vila de Sabadell va obtenir la segregació del carrer de les Valls i d'una part de l'actual Via Massagué, quedant establert el limit entre ambdós termes en el Rec d'en Salt ( l'actual Ronda Zamenhoff)
L’any 1857; per tal de resoldre controvèrsies entre Terrassa i Sant Pere es reuniren a l'Ajuntament de Sant Pere, Felipe de la Torre, oficial d'Hisenda Pública, Pere Moreno, agrònom de la Hisenda Pública de la província i representants de la vila i del poble. La reunió era convocada per tal d’efectuar un reconeixement i fitxar legalment i definitiva els límits del terme de la jurisdicció de Sant Pere de Terrassa, i aprovar on tenien que col·locar-se les pedres de fites termenals.
Trenta anys després, l’any 1830, s’aconseguia l’agregació de la Quadra de Vallparadís i, l’any 1904, també l’agregació del poble de Sant Pere i gran part del seu terme fins a completar l’actual terme
El dia 27 d'octubre de 1904 es liquidava els últims testimonis del que havia estat el poble de Sant Pere. En el Ple de l'Ajuntament de Terrassa d'aquell dia es va aprovar: «... Por último, á propuesta del sr. Palet se acordó arrancar las fitas y borrar los rótulos que indicaban los términos municipales de Tarrasa y de San Pedro y que se coloquen aquellos en el nuevo perimetro marcado con motivo de la agregación del segundo, poniendose al efecto de acuerdo las respectivas comisiones de los Ayuntamientos de Sabadell y Tarrasa».
Les Fites de termes són unes senyals, tradicionalment de pedra , per delimitar propietats, territori i delimitacions de termes. Al terme Municipal de Terrassa en queden en peu una desena de les moltes que hi havia, De les que separaven els termes del poble de Sant Pere de la ciutat de Terrassa, de les quals només en queda una. També queden en peu algunes fites que separen propietats rurals.
Hom pot fer una caminada per les rodalies de Terrassa per cercar aquestes fites:
La mes fàcil de trobar i segurament desconeguda pels passavolants que van de la Casa Nova de l’Obac a la Casa de la Pastora. Es troba a la entrada de l’era i separa els termes de Terrassa i Mura.
Un altre la trobarem en el collet de Tres Creus sota el turó del mateix nom. El lloc on està la fita convergeixen els termes de Terrassa, Vacarisses i Mura. Es un important encreuament de camins. Diuen que en aquest indret s’hi trobaren tres penjats. El turó de Tres Creus també es conegut com el turó de la Pola
 |
| Fita en el turó de can Fonollet / Alberto Marco |
Prop del turó de Can Fonollet al barri de Les fonts hi ha una pedra amb la T de Terrassa gravada, que marca el límit dels termes de Terrassa i Rubí.
Una altre fita que marca el límit dels termes de Terrassa i Sabadell, està situada en terres de Can Viver en el camí vell de Terrassa a Sabadell
En els plans de Can Bonvilar sota el turó del mateix nom hi ha una fita amb l’escut de Terrassa que separa els termes de Terrassa i Sabadell
A Ribatallada hi han dues fites; la primera en torrent de Messeguer que separa els termes de Terrassa i Castellar, té l’escut de Terrassa en un costat
La segona esta en l’encreuament dels termes de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès. La seva singularitat es que té gravat, a la part alta tres línees de intersecció que ens indica els termes
La única fita termenal entre el terme de Sant Pere de Terrassa i, després de Terrassa amb el terme de Matadepera, està situada a 875 metres d’altitud, a llevant del turó de la Cardina. Sembla ser que el vertader nom d’aquesta roca és el de roca del Corn, ja que des d’aquest punt s’avisava de l’arribada d’algun perill d’invansió a tocs de corn.
 |
| Fita de Ribatallada / Albert Marco |
La Roca del Corb junt amb el turó de la Cardina formen el Sot de Les Parets o neixen el torrent de les Parets i el torrent de la Roca Corba
Un altre la podem cercar en el turó de les Roques Blanques al nord de Terrassa, a la vessant sud de la serra de les Pedritxes. Tot i que sembla que aquesta pedra no es una fita, la seva situació en el turó de les Roques Blanques, al igual que el turó del Roc Blanc (La Maurina) i la Pedrablanca (Can Barba) fan referència a pedres blanques que marcaven límits de termes.
El lloc, prop de Can Candí, marca el límits dels termes de Terrassa i de Matadepera
Entre les terres de Can Viver i de Can Ustrell hi dues pedres, tot i que hi el dubte de que siguin pedres que marquen el límits termes de Terrassa i Sabadell o que marquin una propietat. El si que es cert es que estan sobre el límit termenal i situades en un camí històric com el de Sant Quirze del Vallès a Sant Julià d’Altura.
En aquest recorregut es pot ensopegar en unes fites que no són termenals. Les mines d’aigua són unes construccions artificials subterrànies que recullen l’aigua de les filtracions de la superfície.
 |
| Can Bomvilar / Albert Marco |
A Terrassa a mitjans del segle XIX hi havia varies mines privades. No va ser fins l’any 1842, amb la fundació de la Societad Mina Pública de Aguas de la Villa de Tarrasa, que és va regular el subministrament d’aquest líquid a base de noves mines. Aquell mateix any es construïa la Mina Baixa Oriental per tal de recollir aigua de la zona de la riera de les Arenes. L’any 1879 aquesta mina arribava al torrent de la Grípia i finalment, l’any 1890 a la zona de la Betzuca prop del torrent de Botelles mitjançant un tub de captació. Els pous es foradaven, en general, cada 30 metres, encara que entre alguns la distància podia ser lleugerament superior. Alguns pous de captació estant marcat en fites. Aquestes porten d’inscripció «MP 1890». Una d’aquestes fites va estar exposada a l’entrada del pati de la seu de la Mina al carrer de la Societat. Actualment aquesta està exposada al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya dins l’exposició “La Mina pública d’Aigües de Terrassa”
 |
| Fita Obac-Casa de la Pastora / Albert Marco |
Fonts consultades
SABAT I ANGUERA, Juan. Estudio histórico crítico del Municipio de San Pedro de Tarrasa y su supresión. Impremta de José Ventayol. Terrassa 1904
CARDÚS, Salvador, Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1984.
SIG. Sistemes de Informació Geogràfica de l'Ajuntament de Terrassa. Cartografia del Terme de Terrassa. Ajuntament de Terrassa, 1997.
Benvolgut Joaquim , molt interessants tots els teus articles. Tan sols t'escric per comunicar-te ,si no ho saps ja, que la fita de can bonvilar ,que farà un parell d'anys vaig passar per allà i encara hi era, vaig estar-hi diumenge i ha desparegut, no se si quan van arranjar el cami o quan van fer l'abeurador nou per el ramat, o potser un desaprensiu se l'ha portat al pati de casa seva, pero l'han esborrat del mapa. També dir-te d'una altre fita que no nomenes que es la fita del Fenosa, marcant el limit del terme de can Argelaguet i Can Arnella. Salutacions.
ResponElimina