La Mare de Déu de Sant Cugat

Quan es va portar a terme la “desamortización de Mediezábal” entre el 1834 i 1854, en la que es va procedir al sistemàtic desferra-me’n dels bens de l’església, moltes peces religioses foren subhastades i en alguns casos robades.

L’any 1915, segons lletra manuscrita del col·leccionista i historiador terrassenc, Josep Soler i Palet, aquest va adquirir una talla de la Mare de Déu a un antiquari de Barcelona. Quan Soler i Palet feu donació del seu llegat bibliogràfic i artístic a la ciutat l’any 1924 i es va crear la biblioteca Soler i Palet, aquesta imatge es va exhibir juntament amb tot el patrimoni que havia recollit l’erudit terrassenc.

Aquesta talla no va ser identificada fins l’any 1954 com la Mare de Déu de “Sant Cugat”. Quan el 1959 el castell de Vallparadís es va convertir en el Museu Municipal d’Art, la imatge passà a forma part de les peces exhibides, i posteriorment, a partir de 1994, a l’exposició permanent del Museu de Terrassa, col·locada dins una urna de vidre.

La Mare de Déu de Sant Cugat / Domènec Ferran-Museu de Terrassa

L’any 1988 es va portar a terme una campanya de restauració de nou peces del museu. La tasca fou encomanada al centre de restauració que la Generalitat de Catalunya tenia a Sant Cugat del Vallès sota la direcció de Josep M. Xarrié. Durant el procés de restauració es va descobrir una tapadora també de fusta, en el clatell, intencionalment dissimulada i desconeguda fins aquell moment. Dins l’amagatall o reliquiari del cap  van aparèixer un paquet amb dotze relíquies embolcallades  amb sengles saquets i fragments de teixit i deu trossos de pergamí escrits en llatí. Alguns apareixen cosits sobre teixits i expliquen el contingut i l’atribució de les relíquies, la cronologia (14 d’agost de 1218) i la funció de la imatge. La transcripció del pergamí major en diu: “L’any del Senyor 1218, a la vigília de l’Assumpció de la Mare de Déu, Ramon de Banyeres, abat de Sant Cugat, va dipositar aquestes relíquies en el cap d’aquesta imatge, que ell va manar fer a honor de Déu i de Santa Maria. Les relligues són del pessebre i del sepulcre del Senyor, relíquies dels sants apòstols Simó i Judes, de sant Cugat i de sant Neopolità, màrtirs, de sant Hilari, de les santes Justa i Sempronia, de la sang de sant Joan Baptista, de les Santes Masses, i també en aquest sac hi ha moltes relíquies el nom de les quals ignorem”.

Les relíquies i els pergamins / Joquim Verdaguer

Es tracta d’una reproducció de la figura de la Mare de Déu asseguda, de 92-41-28 cm., tallada en fusta i policromada. Està mutilada dels dos avantbraços, que li manquen, i de la representació del nen Jesús, que de ben segur existia. Destaca, a la part del darrera del setial pintat imitant un respatller amb arc peraltat i dos pals de gules sobre or. Motiu heràldic esquemàtic de caràcter reial que també és present en altres imatges del segle XIII.

La imatge havia estat repintada matusserament més d’una vegada. Amb els treball  de restauració ha recuperat la seva policromia original.

La imtge exposada en el Museu / Joquim Verdaguer

A Catalunya només existeixen tres imatges que es coneix la data exacta del dipòsit de les relíquies: La Mare de Déu de Sant Cugat de 1218; una crucificació de l’any 1447, dipositada en el Museu d’Art de Catalunya; i, el  Davallament de Sant Joan de les Abadesses de l’any 1251. I, a Andorra la Mare de Déu del Remei de Sant Julià i Sant Germà.

Fonts consultades:

FERRAN, Domènec. Millenum. Catàleg exposició. Barcelona, 1989.

FERRAN, Domènec. Mare de Déu de Sant Cugat. Terrassa, museus, monuments, llocs d’interès. Fitxa núm. 4.  Museu de Terrassa 1988.

PALOS, Santi. La Verge de Sant Cugat volverá al Museu de Vallparadís. Diari de Terrassa. 21 gener 1989. p.1 i 3

BOIX, Josep. La Mare de Déu de Sant Cugat. Diari de Terrassa. 22 desembre 1990.

FERNÁNDEZ, Rosa Maria. Carta al senyor Pedro Vallejo. Diari de Terrassa.