Poc després de la mitjanit del dia 24 de desembre, a les primeres hores de la jornada de Nadal de 1962, va començar a nevar sobre Terrassa. El temporal va ser intens fins la darrera hora de la nit. La neu va arribar a una alçada de 70 centímetres.
Des dels primers moments, es van aturar els transports públics urbans i els barris van restar aillats.
 |
| Terrassa nevada des de Vista Alegre / Carles Duran-AMAT |
A requeriment de l’alcaldia, grups de voluntaris es van posar a retirar la neu dels espais més afectats. No van faltar els tot-terrenys ni tampoc l’ajut dels esquiadors dels centres excursionistes egarencs, que pretenien connectar totes les zones bloquejades.
A mitja tarda, les grans màquines que hi havia a la riera de Les Arenes, que treballaven en la canalització i arranjament de les destrosses de les riuades de setembre, van dedicar-se a la neteja dels principals carrers. L’actuació va facilitar la descongestió I va permetre la circulació de vianants i vehicles i un cert retorn a la normalitat.
Tanmateix, encara haurien de passar unes hores per a reemprendre els serveis d’autobusos urbans i el de recollida d’escombraries a domicili.
Les màquines van deixar neta la carretera de Montcada des de Terrassa fins a Sabadell i es preveia seguir fins a Barcelona.
 |
| La nevada al Portal de Sant Roc / Carles Duran-AMAT |
Al matí dels dijous 27 es va reemprendre la feina a totes les fàbriques amb gairebé total normalitat. Per ets o per uts, pràcticament tothom va tornar a treballar malgrat que les condicions i els perills de ben segur convidaven a romandre a casa i esperar unes hores més.
L’assemblea local de Creu Roja es va fer càrrec dels serveis sanitaris, amb cadenes a les ambulàncies, i va traslladar un bon grapat de ferits per caigudes a uns carrers molt relliscosos i gelats.
A les 11 del matí de dijous arribava el primer tren dels Ferrocarrils de Catalunya procedent de Barcelona després del tancament de la línia per culpa de la Nevada. Els de Renfe encara trigarien un dia.
 |
| El Parc de Sant Jordi / Francesc Miralles |
La part més lúdica també va existir: nens amb trineus, esquiadors pels carrers o a la vessant de les Martines, ninots de neu, guerra de boles.
Ens ha fet gràcia una part de la notícia que publicaba Tarrasa Información: “…vehículos atascados por la nieve por viajar sin cadenas, muchísimas señoras y señoritas equipadas con el clásico pantalon deportivo y, lo que es más lamentable para las amas de casa, el corte de los servicios de gas y agua, aunque este ultimo producido por haberse helado los depósitos y las cañerías. También se quedaron sin luz algunos sectores de los suburbios. En resumen, una copiosa Nevada que ha cambiado por completo el aspecto de la ciudad y que será recordada por su anormal magnitud por la actual generación. Por nuestra parte solo deseamos que tal irregularidad no sea la causa de ulteriors consecuencias desagradables”.
 |
| El carrer Major de Sant Pere / Francesc Casajuana |
Al blog Records de Terrassa podem llegir testimonies d’aquells moments.
“Aquest dies passats ha nevat molt a Catalunya i per això m’ha vingut el pensament un record que jo no tinc, perquè quan va passar era molt petit, però del que n’havia sentit a parlar molt a casa. Segons m’explicava el meu pare, la nevada del dia de Nadal de l’any 1962 va ser tot un esdeveniment a la ciutat. Ja sigui perquè va ser justament el dia de Nadal, o perquè va nevar molt, o perquè va passar el mateix any de les greus riuades, el fet és que per molts terrassencs aquesta nevada ha quedat per sempre gravada en els seus records. Una nevada intensa i sense interrupcions durant el dia de Nadal i la nit del mateix dia, va fer que s’acumulessin 75-80 cm. de gruix de neu, fet que va fer que es paralitzes totes les activitats de la ciutat. Segons m’han explicat, es van arribar a veure gent amb esquis baixant per la carretera de Montcada. M’imagino que per molts ciutadans que havien quedat sense casa, just 3 mesos abans, aquesta nevada i el fred que devia portar no van ser cap consol, per molt que diguin allò de “año de nieves, año de bienes” o com diem en català “any de neu, any de deu”, que no sé que vol significar. “
 |
| Esquiadors a Vista Alegre / Carles Duran-AMAT |
Ricard Font Serra escriu: “El fet és que molts cotxes quedaren atrapats per la nevada, i amb una màquina excavadora de la casa Segués Donadeu (a cal meu sogre) anàrem amb el xofer a rescatar a un amic, però durant el trajecte vàrem aprofitar per treure’n algun més de la dificultat i recordo que ens donaren unes bones propines”.
I Josep Badrenas: “Una anècdota d’aquella nevada: la meva novia vivia a Matadepera i aquell dia desprès de dinar vàrem anar al cinema del poble (ara ja no n’hi ha de cinema) i a mitja sessió varen parar la pel•lícula i varen anunciar que els que érem de Terrassa marxéssim de seguida ja que si esperàvem al final no podríem arribar a casa per la nevada que queia, donat que el bus procedent de Terrassa ja no havia pogut pujar. El fet és que érem dos o tres els que teníem la novia allí, i tots vàrem marxar a peu cap a Terrassa en plena nevada.”
Fons consultades:
Blog “Record de Terrassa”
OLLER, Joan Manel, SUAREZ, Francesc, VERDAGUER, Joaquim. Fenomens Atmosfèrics a Terrassa. Fundació Mina d’Aigües de Terrassa 2011.
BOIXADOS; Jaume. Hace veinte años las nevadas fueron blancas. Diario Terrassa, 18 des. 1982
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada