La Casa del Baró de Corbera de Terrassa

El Consell de la Vila acordà, a principis del segle XVII, l’enderroc de les muralles medievals. De fet, fora a extramurs ja feia temps que s’havien construït algunes cases al llarg del camí de la Font Vella i també cases d’immigrants com les dels “gavatxos” a la banda dreta del que serà el carrer de Gavatxons. També la nova església parroquial del Sant Esperit s’estava construïnt a extramurs.

Alguns anys abans, concretament l’any 1556 el castlà del Castell-Palau va vendre un tros de terra del Camp de la Creu, al Sr. Fermí Rovira amb la condició que edifiqués una casa. Aquesta va quedar situada al camí de la Font Vella, cantonada amb el carrer del “gavatxos”, és a dir en el núm. 1 de l’actual carrer de la Font Vella. L’any 1603, el seu hereu va fer notables reformes amb les quals acabaria sent la casa senyorial que ens ha arribat fins els nostres dies.

Casa del Baró de Corbera 1885 / Adrià Torija-AMAT

Al començar la Guerra dels Segadors el 1640, el seu propietari Antoni Rovira era uns dels homes més rics i preeminents de la vila. Quan a la vila es van allotjar 250 soldats catalans, en Rovira va proveir a la tropa amb importants quantitats de blat, vi i diners pel seu manteniment. Quatre anys després moria, i el seu fill Josep Rovira heretà un valuós i ric patrimoni a més d’ostentà  el honorífic títol de “ Magnífic ciutadà honrat de Barcelona en la vila de Terrassa populat”.

Els Rovira es dedicaven a l’agricultura i als negocis. Tenia diversos obradors tèxtils que treballaven per ells en la confecció de draps. Els proporcionava la llana, l’oli, les tintes i colors i diners, per, després, comerciar amb els productes als mercats de Barcelona.

L’any 1651 entraren a la vila les tropes franceses i la casa del Rovira fou la més horrorosament saquejada. Després del conflicte bèl·lic se li concedí al Sr.Rovira el privilegi de cavaller pels serveis prestats. El seu fill Josep no tingué hereu, per tant la seva pubilla, Maria de Rovira, heretà, el 1701, el patrimoni dels Rovira. Maria es va casar amb el cavaller Miquel de Ramon i Tord. Un rebesnet d’aquest matrimoni, Antoni Maria de Ramon i de Riquer, que era cosí tercer del primer baró de Corbera, va esdevenir el segon baró de Corbera entre 1816 i 1865.  És per això que la casa de la plaça Vella que va heretar,  se la comença a anomenar “Casa del Baró de Corbera”.

El baró de Corbera / proc. Pere Rovira

A mitjans del segle XIX un descendent i propietari de la Casa del Baró de Corbera era Lluís Antoni de Ramon i de Mora, baró de Corbera, tot i que vivia habitualment a París, venia a passar llargues temporades a Terrassa. Mentre estava absent, com a procuradors de la casa i de les seves possessions terrassenques, aquestes eren administrades per parents de la nissaga Rovira.

Durant la revolució de l’any 1868 fou cridat pel govern provisional per desempenyar el càrrec d’alcalde. Col·laborà econòmicament amb la subscripció per combatre el còlera de l’any 1885. El 1871 fou elegit diputat a Corts. L’última vegada que vingué a Terrassa fou el maig del 1901.

Va heretar la casa i el seu patrimoni, el seu fill Pau el qual va anar de mes a menys fins a veure’s obligat a vendre’s les propietats que tenia a Terrassa. L’última vegada que en Pau va estar a Terrassa fou el 1916 fugint de la primera Guerra Mundial.

Un any després, el 1917, la casa era adquirida per Joan Donadeu i Guillemont

La Casa del Baró de Corbera segons un dibuix de Pilarin Bayés / Arxiu Tobella

La Casa Baró de Corbera és un edifici que es pot catalogar dins la tipologia de mas català. El cos principal és de planta baixa, pis i golfes. La façana principal està formada per un portal d’arc de mig punt de grans dovelles. En una de les llindes hi figura la data 1603. A la part del carrer de Gavatxons hi havia els cups per atendre la verema de les vinyes que el baró de Corbera tenia en l’actual barri Segle XX, al final del carrer d’Avinyò.  A ambdós costats del portal, al llarg del segle XIX  i XX, s’hi practicaren grans obertures per ubicar-hi comerços, que l’han desfigurat considerablement. En els seus baixos, a principis dels segle XIX s’hi instal·là la primera fàbrica de xocolata Piera. El 1855 s’hi establí una vaqueria. També ha estat ocupats per botigues de ceràmica, enllustrador, joieria, frankfurt, perruqueria.

La Casa del Baró de Corbera / Rafel Aróztegui

Fonts consultades:

CARDÚS, Salvador. Terrassa durant la Guerra dels Segadors. Tallers gràfics Joan Morral. Terrassa 1971

RAGON, Baltasar. Les cases pairals de Terrassa. Impremta Morral.

Gerència d’Urbanisme. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Ajuntament de Terrassa 1981