Terrassencs a la conquesta de Mallorca

El llinatge de la nissaga que portava el cognom Terrassa és conegut des de l'any 1110 quan Berenguer Sanlà va fundar el castell de Vallparadís  L'ascensió social, política i econòmica d'aquesta família va fer que els descendents formessin part de la cort dels comtes-reis. Un d’ells, Guillem III de Terrassa, es va casar amb Saurina de Santa Oliva, hereva del castell de Santa Oliva i de quasi totes les seves possessions, inclòs el castell d'Eramprunyà. Per tant, Guillem va passar a administrar tot aquest patrimoni la qual cosa va fer créixer la seva dignitat dins la cort de Jaume I el Conqueridor, del qual, fins i tot, freqüentment signava documents del despatx reial. Guillem III va participar, acompanyant al rei l'any 1225 a la conquesta de Penyíscola.

Guillem III i la seva dona Saurina van tenir 6 fills: Jaume, Pere, Maria, Gaufred, Guillema i Berenguer.

Maria de Terrassa monja beneta va ser la fundadora i priora del monestir de Sant Vicenç de Jonqueres (terme del castell de  Terrassa, actualment de Sabadell). L'any 1214 fundava el monestir amb la llicència del Bisbe de Barcelona, Palau, que cedí a l’ordre, la parròquia i església de Jonqueres. La comunitat, més endavant, es va traslladar a Barcelona al carrer que actualment porta el seu nom, el de Jonqueres. Guafred va estudiar a la Universitat de Bolònia (Itàlia) i va ser canonge de la seu de Girona. L’altre germà Jaume heretà el patrimoni del castell de Vallparadís i la castlania del castell d'Eramprunyà que administrava en nom de la seva mare.

A l’altre germà Berenguer, el destí el portà lluny de les nostres contrades.

A Barcelona, el dia 23 de desembre de 1228, les Corts aprovaven la conquesta d’Al-Mayürga, (Mallorca). Després de tres dies de deliberacions s’acordà el projecte de l’expedició. Les Corts es comprometien a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, i el més important, diners. A més, s’establí una constitució de Pau i Treva, perquè el país preservés la calma.

Tot i que el projecte era participatiu per tots el súbdits de la Corona d’Aragó, les Corts aragoneses acordaren no participar-hi. Sí que hi van contribuir guerrers d’arreu d’Europa al fer la conquesta oberta a la cristiandat amb la proclamació de la gesta com a creuada. Els senyors feudals catalans aportaren les seves pròpies tropes i el global estimat de la Host reial de Jaume I seria de 1.500 cavallers i 15.000 peons.

Guillem III de Terrassa, castlà del castell de Vallparadís i del castell de Terrassa, aportà una host capitanejada pel seu fill Berenguer i els cavallers del terme, Bernat de Puig, Pere de Fàbrica i Bernat de Toronges i uns quants peons. Així fou com Berenguer de Terrassa es va veure involucrat en l’aventura mallorquina

El dia 5 de setembre de 1229 l’estol de vaixells català embarcà dels ports de Salou, Cambrils i Tarragona. El 12 de setembre s’enfrontaren als sarraïns en la batalla de Portopí, però fins el 31 de desembre no van conquerir Palma de Mallorca. La lluita continuà doncs els supervivents es refugiaren a la Serra de Tramuntana on 3.000 homes armats van plantar resistència.

Després de la victoriosa conquesta, el rei tornà a Catalunya el  novembre de 1230. La conquesta havia tingut com a conseqüència la destrucció del poder almohade de l’illa, l’esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l’illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del regne de Mallorca.

Quan pactaren la conquesta de Mallorca, una de les condicions era que les terres i riqueses obtingudes es repartirien entre els magnats segons la seva aportació a l’expedició en cavalls i homes armats; Les porcions de terra es cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porció podrien disposar-la segons el seu arbitri.

En aquest context, Nuño Sanç, cosí del rei Jaume i en nom seu, va tenir cura del repartiment de terres i previs a favor dels nobles i cavallers que havien ajudat a conquerir l’illa. Nuño Sanç amb data 3 de gener de 1233, consignava: Nuno Sancci damus tibi Berengario de Terracia et Berengarie uxori et vestris in perpetuum quoddam operatorium quod habemus in Maioricis in platea.

Nunyó Sanç dóna a Berenguer de Terrassa i a la seva esposa Berenguera perpètuament un obrador que tenim a Mallorca a la plaça.

Berenguer de Terrassa s’assentà a l’illa, fundant la branca dels Terrassa de Mallorca que han arribat fins els nostres dies. Procedents d’aquesta branca actualment trobem descendents amb el cognom Terrassa a Puerto Rico a América.

Bona part dels sarraïns, principalment els insurrectes de la Serra de Tramuntana acabaren fugint a Menorca, al Magreb o varen ser esclavitzats. La repoblació de la illa comença el 1236 amb pagesos dels comtats de Barcelona i el Rosselló, principalment amb gent de l’Empordà

Fonts consultades:

CARDÚS, Salvador, El castillo Cartuja de Vallparadís. Junta de Municipal de Museus. Terrassa 1969.

VERDAGUER, Joaquim. Els Terrassa. Geneologia. Revista Terme núm. 15. novembre 2000