Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 21 de maig del 2014

Anar a ballar a Ca n’Aurell



A finals del segle XIX, el barri de la Riera creixia cap a ponent amb nous carrers quadriculats. Una de les primeres cases que es van construir al carrer de Gutenberg va ser la núm. 29, propietat de Jaume Cos. Tal com explica Baltasar Ragon “a la planta baixa d’aquest edifici fou instal·lada la popular sala de ball dels anomenats de «patacada», que va inaugurar-se el dia 21 de maig de l’any 1882, durant la diada de Pasqua Granada. D’aquí ve l’origen del nom d’aquella sala de ball, on desfilà tota una generació de jovent de totes les classes socials per aprendre a ballar. 
Edifici on estava ubicada La Granada / Rafael Aróztegui
La Granada la coneixia tothom. En el primer pis hi tenien instal·lat el cafè. Cap al 1890, el mateix propietari va fer un edifici nou al costat de la sala de ball, que és l’edifici que avui fa cantonada a la plaça del Progrés, de cara al carrer d’Arquimedes. Allà hi fou traslladat el cafè del primer pis del costat i varen anomenar-lo cafè del Progrés”.

El barri de Ca n’Aurell va anar urbanitzant cap a ponent i a principis del segle XX s’edificaven les primeres cases prop de la bòbila Almirall. A la cantonada dels carrers de Watt i de Marconi hi havia un bar anomenat La Paloma. L’any 1929 Antoni Ruiz Morales, que durant una vintena d’anys havia voltat mig món i havia treballat a la Ford, a Chicago, tornà a Terrassa i va edificar en un solar al carrer de Ramon Llull, cantonada amb el carrer de l’Infant Martí, un bar al qual va anomenar La Nova Paloma. 
La Nova Paloma / proc. Josep Puy
Aquest va ser la seu de diverses societats cíviques d’arrel republicana. El cafè bar d’Antonio Ruiz feia la funció de seu de diferents inquietuds culturals. L’any 1932 uns quants membres es van escindir del Grup Excursionista La Mola, i van crear el Grup Excursionista l’Aubada, que va prendre com a seu el bar La Nova Paloma. 
C. Excursionista L'Aubada / Proc. J. Puy


Aquesta entitat excursionista, de la qual era tresorer el propietari del bar, va crear diferents seccions per diversificar les seves activitats: la secció d’alta muntanya, una de senyoretes i una de càmping. Fins i tot, igual que d’altres centres excursionistes de la ciutat, edità el Butlletí del Grup Excursionista L'Aubada. Al bar La Nova Paloma també hi feia estada la Societat Coral La Paloma, i era la seu del Club de Futbol Atlètic, que tenia el terreny de joc més enllà de la bòbila Almirall.
L’edifici era un casalot de planta baixa i pis. En la balconada, entre dues portes, hi havia un rètol amb el nom del cafè bar “Cafè Nova Paloma” emmarcat. L’edifici tenia una sala de billars, que servia com a sala de ball i petits espectacles. Durant la Guerra Civil, la Unió de Cooperadors feia servir el local com una delegació de la seva seu central. Tal com indica Rafel Comes, durant la guerra “aquest cafè bar féu uns vals de 10 cèntims en forma de discos dentats en cartolina gris clar de 30 mm de diàmetre. En una cara s’hi estampà el segell de l’establiment, en tampó violeta, i en l’altra cara les xifres del valor, en tampó vermell”.


Acabada la guerra, el bar es va convertir en la seu de l’Auxili Social, l’organització del règim franquista que subministrava menjar als necessitats.

El cafè bar La Paloma va tancar les seves portes l’any 1946. L’immoble encara existeix.

L’any 2011 l’historiador Josep Puy va localitzar unes imatges de La Nova Paloma així com de la recuperació de l’estendard del Centre Excursionista l’Aubada.

La Nova Granada / proc Josep Puy
A mitjan segle XX, al carrer de Galvani cantonada amb el d’IAntoninus Pius hi havia el Frontó El Sol on se celebraven campionats d’aquest esport. Al local, que disposava de cafè bar, eren freqüents els balls del diumenge a la tarda, a la pista del frontó.
El Frontó El Sol / Arxiu Tobella
Un altre lloc d’esbarjo durant el franquisme era la pista del Club Natació Terrassa, on feien ball els diumenges a la tarda.

També es podia gaudir de ball, les tardes del diumenge, al restaurant Casa Tomàs, del carrer Nicolau Talló, núm. 85.



Fonts consultades:



COMES, Rafel; TURRÓ, Antoni. Les monedes de necessitat a Terrassa durant la guerra. Editorial Ègara: Terrassa, 1992.

PLANS, Lourdes. Terrassa, Recull gràfic.Ca n’Aurell. L’Abans, pàg. 218. Editorial Efados: Molins de Rei, 2007.

PUY, Josep. Josep Puy halla imágenes inéditas del bar republicano Nova Paloma. Diari de Terrassa, 20 d’octubre de 2011, pàg. 9.

PUIG, Martí; ROMA, Francesc. Una aproximació a l’excursionisme terrassenc 1910-1939. Fundació Torre del Palau: Terrassa, 2001.

1 comentari:

  1. En Comes parla de la fitxa de 10 cts, i jo t'he enviat el de 5, per això no coincideix el color del número

    ResponElimina