L’any 1964 el ministre d’Informació i Turisme va endegar una macro campanya
propagandista per la commemoració dels vint-i-cinc anys de pau des que va acabar la Guerra Civil. Amb un discurs
conciliador es pretenia capitalitzar la pau associant-la a les millores
econòmiques i socials. Arreu del país durant tot l’any es van celebrar actes
commemoratius, desfilades militars, exposicions, etc.
Terrassa va concentrar tots els actes
programats als dies 25 i 26 de gener, aniversari de l’alliberament de la ciutat
per les tropes franquistes.
Durant anys la ciutat celebrava, el 26 de gener com el
«Dia de la Liberación ».
En tota l’administració franquista, des de 1939 a 1975, cada any es
celebrava l’aniversari d’aquesta
efemèride amb un programa d’actes oficial: ofici a l’església del Sant Esperit,
ballada de sardanes al raval de Montserrat,
inauguracions urbanístiques i aprofitant l’avinentesa de la diada, la
concessió d’honors i distincions.
Els actes eren concorreguts principalment per gent
addicte al règim, les autoritats i els diferents membres de les agrupacions
franquistes: del Movimiento, Guardia de Franco, d’Excombatientes, Falange,
Frente de Juventudes.
Els primers anys primaven les desfilades paramilitars i
els homenatges a excombatents. Cal destacar la visita del general Franco l’any
1942 o la inauguració del monument als Caiguts
l’any 1944.
Al pas dels anys aquestes celebracions
van anar decaient i perdent el seu caràcter semi-festiu. Fins i tot el
diari local Tarrasa Información l’any 1966, es dolia de la poca
assistència a l’ofici.
L’any
1969 els actes protocol·laris es van celebrar dins d’un clima de la tensió del
moment polític amb manifestacions universitàries i la declaració de l’estat
d’excepció per part del govern central.
Entrant
els any 70 els actes es celebraven en un cercle reduït d’autoritats addictes i
els pocs membres de les agrupacions franquistes.
El dissabte 25 de gener 1964 van començar els actes de celebració
de Los 25 años
de paz en el marc
de la Delegación
del Frente de Juventudes (Círcol Egarenc), on s’exposaven fotografies de
mida gran mostrant l’evolució
urbanística durant aquest període. Audicions de sardanes a dojo en tres punt
diferents: dues a cada extrem de la rambla i una tercera al passeig. Al vespre un gran castell de focs i un sopar
de caràcter extraordinari d’excobatientes. L’alcalde Josep Clapés va
rebre el reconeixement rebent un homenatge per al seu desenvolupament davant
l’alcaldia i de la Jefatura
local del Movimiento.
El diumenge un solemne ofici a la església del Sant Esperit, un gran
festival coral-folklòrica a càrrec de la Massa
Coral , Esbart Egarenc, Esbart Terrassa acompanyats per la
cobla Montgrins.
Inauguració del monument/Fons Duran-AMAT |
Però l’acte més important va ser la inauguració del monument dedicat a l’efemèride, aixecat al final de la rambla,
a tocar amb la carretera de Martorell. L’acte va comptar amb la presència de
totes les autoritats locals i la presència de Nicolas Murga, cap de les forces
que van alliberar la ciutat l’any 1939. Després del parlament i de la
interpretació dels himnes nacional a càrrec de la Banda Municipal , tingué lloc
una envolada de coloms.
Inauguració de monument / Fons Duran-AMAT |
El monument format per dos monòlits, un horitzontal i l’altre vertical amb
una inscripció que perpetuava en la memòria la data: «XXVI-I-MCMXXXIX» a cada banda.
Durant aquell any corria per la ciutat la dita que el monument estava
dedicat a les riuades del 1962, ja que en general el poble no era gaire avesat
a interpretar la numeració romana del monument, que indicava “26 gener 1939”
El monument / Foptos Francino-AMAT |
El monument fou retirat l’any 1977 amb motiu de la planificació dels pas
deprimit de l’entrada de l’autopista, projecte que no es va porta a terme.
Retirada del monument / Fotos Francini-AMAT |
Fonts
consultades:
Tarrasa
Información. 23 gener 1964
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i
Palet. Terrassa 1966
SANJAUME, Sandra. Terrassa, escultures
públiques. Ajuntament de Terrassa 2002
Recordo bé aquesta epoca perquè els autobusos portaven banderes espanyoles a la part de davant a l'exterior.
ResponEliminaA les sessions de cinema a l'Imperial el Nodo ens seguia recordant els 25 anys de pau.
Si no recordo malament crec que al Casal de Sant Pere també havien fet alguna sessió de cinema.