Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 23 de gener de 2016

Els carrers de Baix, Mosterol, Canterer, Bastard i Forn

A la part baixa de la plaça Vella hi ha un seguit de petits carrers hereus d’aquella Terrassa medieval i a on sembla que s’hagi aturat el temps. Alguns porten el nom de propietaris o veïns de popularitat a la vila, noms posats pels mateixos veïns.
Carrer de Baix / Fons Ragon-AMAT
El carrer de Baix; rep el nom per la seva situació: la part de baix de la plaça Vella. Era un dels tres carrers paral·lels que constituïen la xarxa viària principal de la Terrassa medieval: carrers de Dalt (actualment de les Parres), Mitjà o Major i de Baix o Jussà. El carrer ha rebut diversos noms: Jussà, d’en Bartolí, Bajo Plaza i Baix Plaça. Una de les cases més representatives de l’època medieval era la casa Aymerich, amb la seva famosa finestra gòtica. També era coneguda com Cala Victòria o Ca l’Ametller. Va ser enderrocada l’any 1943 arran de la construcció de la nova seu de la Caixa de Terrassa que tenia la seva entrada per aquest carrer. Aquest carrer tenia el seu principi a la Porta Barcelonesa i, seguia paral·lel al carrer Major fins que els dos carrers s’encreuaven davant el portal de Sant Roc. Quan a la dècada dels anys 20 del segle XX, es va ampliar el carrer Major enderrocant els jardins de la Casa Vinyals, el carrer de Baix va quedar tallat prop del carrer del Forn. Actualment el carrer està ben servit de petits  locals de restauració.
Carrer de Mosterol / Fons Ragon-AMAT
El carrer de Mosterol; fa referència a Ramon Mosterol, membre d’una família resident en aquest carrer al segle XIV. També era conegut com el  carrer de l’Hospital, d’en Vidal (popular segle XIII), d’en Pineda (popular segle XIV),  d’en Barba o de Mossèn Font, tot i que la veu popular el reconeixia com el corredor de Cal Trossos.
Aquest carrer era el pas habitual del camí de Romeu de Barcelona a Montserrat i, que procedent del Portal Nou enfila aquest carrer per anar al Raval de Montserrat. Al el segle XV, la banda de llevant del carrer arribava fins el portal de la Font Vella i tenia ubicat l’hospital i capella del Sant Esperit. Quan es va construir l’església parroquial del Sant Esperit, es va enderrocar l’hospital i les cases del carrer Mosterol que tapaven l’església. Actualment és un carrer de pas amb algunes botigues que són els darreres de les del carrer de l’Església.
Carrer de Cantarer / Fons Ragon-AMAT
El carrer de Jaume Cantarer; porta el nom d’un altre prohom que al segle XIV s’estatjava en aquest vial. També era conegut com el carrer d’en Seller i de Sant Pau. És un dels carrer que ha preservat la seva antigor i fins fa poc conservava la majoria de portals rodons i algunes en vidriera. En un del portals, el núm. 5, es conserva un relleu del segle XIV, amb la imatge d’un home i una dona subjectant un distintiu probablement representatiu d’un ofici o gremi. En aquest carrer hi havia instal·lats els mestres d’ofici: manyans, fusters, etc.
Relleu del segle XIV / Joaquim Verdaguer
El passatge de Bastard; deu el seu nom al fet que, al segle XVII, hi residí Miquel Bastard, paraire de llana, batlle de Terrassa, conseller en cap i procurador dels monestirs de Pedralbes i de Jonqueres.
Carrer de Bastard / Fons Ragon-AMAT
Carrer del Forn; Relatiu a l’antic forn de pa que hi havia en aquest carrer. El seu petit traçat d’una vintena de metres, des del carrer Major fins a la plaça del Doctor Cadevall, va formar part, durant anys com a continuació del carrer Unió. Però el seu origen l’hem de cercar a l’època medieval. Tal com ens informa Salvador Cardús al seu llibre Terrassa Medieval «el rei Jaume I, a 16 de les calendes de novembre del 1217, establia a perpetuïtat als germans Pere i Ramon de Sant Cristòfor i a Guillem de Torrella i la seva esposa Guillema, el domini útil del forn de destret per a coure pa, havedor en la vila del Palau de Terrassa, primer forn públic que s’havia de construir en un lloc de la mateixa vila». Per antics documents Cardús dedueix que el forn de la vila estaria a mig carrer, a la banda de ponent. Quan en el segle XX es va decidir donar sortida del carrer Unió al carrer Major es va fer alineant-lo amb el carrer del Forn. Aquesta reforma urbanística i l’ampliació del carrer del Forn va fer perdre aquest últim la seva personalitat i també, el seu nom, evocador d’una història de segles i de tradicions antiquíssimes.
A finals del any 80 del segle XX amb la fase de normalització dels carrers, es retornà el nom antic del carrer.
Plaça Dr. Cadevall. Al mig, el carrer del Forn/ Fons Ragon-AMAT
Durant anys aquests carrers estaven formats per cases antigues mancades de claror on traspuava la humitat. Actualment, la gran majoria han estat rehabilitades i, amb la remodelació del carrers i assentament de nou comerç han experimentat una millora substancial de la seva imatge.

En aquest grup de carrers podríem afegir el carrer de l’Església tot i no ser medieval, però que segueix el paral·lelisme dels carrers veïns. La construcció de l’església parroquial del Sant Esperit  en el segle XVI fora de les muralles i la seva alineació amb l’emplenat fossar de la vila, alliberà un terreny per darrera del carrer  de Mosterol, que es convertí en el carrer de l’Església.
El carrer té alguns edificis singulars: La casa prioral es va construir l’any 1766 i renovada el 1923. Al núm. 15 va ser un dels lloc en el que van instal·lar-se  les Germanes Carmelites.  Amb la seva marxa a l’edifici del carrer del Vall, l’edifici fou ocupat per les Germanes Darderes. Actualment hi ha la Residència de la gent Gran de Sant Josep Oriol. A la cantonada amb el carrer del Portal Nou,el 1873, la família Ros va construir la seva casa senyorial.

Fonts consultades:
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. P. 44. Impr. Morral Terrassa (?)
BOIX, Josep. La Calle de Bastard. Diario Terrassa. F.S., 28 agost 1993, p. 10
CARRERS DE MOSTEROL,
CANTARER I BASTARD.
Arxiu Municipal. Carrers de Mosterol, Canterer i Bastard. Visquem Terrassa. núm. 30, juliol 1999. p. 12

BOIX, Josep. El carrer del Forn. Diario Terrassa. F.S., 17 gen. 1987, p. 10

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada