A la part baixa de la plaça Vella hi ha un seguit de
petits carrers hereus d’aquella Terrassa medieval i a on sembla que s’hagi
aturat el temps. Alguns porten el nom de propietaris o veïns de popularitat a
la vila, noms posats pels mateixos veïns.
 |
| Carrer de Baix / Fons Ragon-AMAT |
El carrer de Baix; rep el nom per la seva situació: la part de
baix de la plaça Vella. Era un dels tres carrers paral·lels que constituïen la
xarxa viària principal de la Terrassa medieval: carrers de Dalt (actualment de
les Parres), Mitjà o Major i de Baix o Jussà. El carrer ha rebut diversos noms:
Jussà, d’en Bartolí, Bajo Plaza i Baix Plaça. Una de les cases més
representatives de l’època medieval era la casa Aymerich, amb la seva famosa
finestra gòtica. També era coneguda com Cala Victòria o Ca l’Ametller. Va ser
enderrocada l’any 1943 arran de la construcció de la nova seu de la Caixa de
Terrassa que tenia la seva entrada per aquest carrer. Aquest carrer tenia el
seu principi a la Porta Barcelonesa i, seguia paral·lel al carrer Major fins
que els dos carrers s’encreuaven davant el portal de Sant Roc. Quan a la dècada
dels anys 20 del segle XX, es va ampliar el carrer Major enderrocant els
jardins de la Casa Vinyals, el carrer de Baix va quedar tallat prop del carrer
del Forn. Actualment el carrer està ben servit de petits locals de restauració.
 |
| Carrer de Mosterol / Fons Ragon-AMAT |
El carrer de Mosterol; fa referència a Ramon
Mosterol, membre d’una família resident en aquest carrer al segle XIV. També
era conegut com el carrer de l’Hospital,
d’en Vidal (popular segle XIII), d’en Pineda (popular segle XIV), d’en Barba o de Mossèn Font, tot i que la veu popular el
reconeixia com el corredor de Cal Trossos.
Aquest carrer era el pas habitual del camí de Romeu de Barcelona a
Montserrat i, que procedent del Portal Nou enfila aquest carrer per anar al Raval
de Montserrat. Al el segle XV, la banda de llevant del carrer arribava fins el
portal de la Font Vella i tenia ubicat l’hospital i capella del Sant Esperit.
Quan es va construir l’església parroquial del Sant Esperit, es va enderrocar l’hospital
i les cases del carrer Mosterol que tapaven l’església. Actualment és un carrer
de pas amb algunes botigues que són els darreres de les del carrer de
l’Església.
 |
| Carrer de Cantarer / Fons Ragon-AMAT |
El carrer de Jaume Cantarer; porta el nom
d’un altre prohom que al segle XIV s’estatjava en aquest vial. També era
conegut com el
carrer d’en Seller i de Sant Pau. És un dels carrer
que ha preservat la seva antigor i fins fa poc conservava la majoria de portals
rodons i algunes en vidriera. En un del portals, el núm. 5, es conserva un
relleu del segle XIV, amb la imatge d’un home i una dona subjectant un
distintiu probablement representatiu d’un ofici o gremi. En aquest carrer hi
havia instal·lats els mestres d’ofici: manyans, fusters, etc.
 |
| Relleu del segle XIV / Joaquim Verdaguer |
El passatge de Bastard; deu el seu nom al fet que, al segle XVII,
hi residí Miquel Bastard, paraire de llana, batlle de Terrassa, conseller en
cap i procurador dels monestirs de Pedralbes i de Jonqueres.
 |
| Carrer de Bastard / Fons Ragon-AMAT |
Carrer del Forn; Relatiu
a l’antic forn de pa que hi havia en aquest carrer. El seu petit traçat d’una
vintena de metres, des del carrer Major fins a la plaça del Doctor Cadevall, va
formar part, durant anys com a continuació del carrer Unió. Però el seu origen
l’hem de cercar a l’època medieval. Tal com ens informa Salvador Cardús al seu
llibre Terrassa Medieval «el rei
Jaume I, a 16 de les calendes de novembre del 1217, establia a perpetuïtat als
germans Pere i Ramon de Sant Cristòfor i a Guillem de Torrella i la seva esposa
Guillema, el domini útil del forn de destret per a coure pa, havedor en la vila
del Palau de Terrassa, primer forn públic que s’havia de construir en un lloc
de la mateixa vila». Per antics documents Cardús dedueix que el forn de la vila
estaria a mig carrer, a la banda de ponent. Quan en el segle XX es va decidir
donar sortida del carrer Unió al carrer Major es va fer alineant-lo amb el
carrer del Forn. Aquesta reforma urbanística i l’ampliació del carrer del Forn
va fer perdre aquest últim la seva personalitat i també, el seu nom, evocador
d’una història de segles i de tradicions antiquíssimes.
A finals del any 80 del segle XX amb la fase de
normalització dels carrers, es retornà el nom antic del carrer.
 |
| Plaça Dr. Cadevall. Al mig, el carrer del Forn/ Fons Ragon-AMAT |
Durant anys aquests carrers estaven formats per cases antigues
mancades de claror on traspuava la humitat. Actualment, la gran majoria han
estat rehabilitades i, amb la remodelació del carrers i assentament de nou
comerç han experimentat una millora substancial de la seva imatge.
En aquest grup de carrers podríem afegir el carrer de l’Església
tot i no ser medieval, però que segueix el paral·lelisme dels carrers veïns. La construcció de l’església
parroquial del Sant Esperit en el segle
XVI fora de les muralles i la seva alineació amb l’emplenat fossar de la vila,
alliberà un terreny per darrera del carrer
de Mosterol, que es convertí en el carrer de l’Església.
El carrer té alguns edificis singulars: La casa prioral es
va construir l’any 1766 i renovada el 1923. Al núm. 15 va ser un dels lloc en el que van instal·lar-se les Germanes Carmelites. Amb la seva marxa a l’edifici del carrer del Vall,
l’edifici fou ocupat per les Germanes Darderes. Actualment hi ha la Residència
de la gent Gran de Sant Josep Oriol. A la cantonada amb el carrer del Portal
Nou,el 1873, la família Ros va construir la seva casa senyorial.
Fonts consultades:
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de
Terrassa l’any 1900. P. 44. Impr. Morral Terrassa (?)
BOIX, Josep. La Calle de Bastard. Diario Terrassa. F.S., 28 agost 1993, p. 10
CARRERS DE MOSTEROL,
CANTARER I BASTARD.
Arxiu Municipal. Carrers de Mosterol, Canterer i
Bastard. Visquem Terrassa. núm. 30, juliol 1999. p. 12
BOIX, Josep. El carrer
del Forn. Diario
Terrassa. F.S., 17 gen. 1987, p. 10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada