Quant el doctor Ullés va esdevenir, a l’any
1912, alcalde de Terrassa, una de les seves principals preocupacions van ser la
sanitat, com a metge que era, i l’educació; anteriorment ja havia promogut la creació
d’un centre d’atenció sanitària primària. Així doncs, durant el seu mandat es
va construir el Centre Mèdic al carrer de Sant Quirze, el Grup Escolar Torrella
a la rambla i, el Parc de Desinfecció a la carretera d’Olesa. La construcció
d’aquest últim equipament era en un local aïllat i específic, que feia les
funcions de Laboratori Municipal per a solucionar
una preocupació molt seriosa de l’Ajuntament en aquella època: la desinfecció i
l’ esterilització de les robes o objectes dels malats com a prevenció de malalties infeccioses.
 |
| El nou Parc de Desinfecció / Fons Baltasar Ragon-AMAT |
 |
| Serveis del Parc de Desinfecció / Fons Baltasar Ragon-Amat |
El Doctor Ullés va obrir una subvenció
pública per a portar a terme l’edificació d’unes instal·lacions adequades, on
es contava amb un terreny de 8.000
m² adquirit a Miquel Alavedra per 4.000 pessetes i que
era situat a la carretera d’Olesa. L’equipament sanitari es va inaugurar el dilluns
de Festa Major de 1920 en un altar aixecat
als jardins on el rector de Sant Pere. Josep Homs va oficiar la
benedicció dels locals i de la maquinària, procedint-ne, tot seguit, a la
inauguració a càrrec de les autoritats encapçalades pel tinent alcalde Francesc
Salas en representació del batlle de la ciutat.
 |
| El Parc de desinfecció a principis de segle XX / Fons Ragon-AMAT |
L’edifici del Parc de Desinfecció ha
esdevingut una de les obres
emblemàtiques del l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí. És de planta semicircular,
en forma de ventall, i d'un sol nivell amb una torre cilíndrica a l’angle
posterior. La il·luminació es produeix mitjançant finestrals arrodonits i
lluernes d’arc apuntat. Els elements ornamentals són de maó vist i ceràmica
vidriada, i la façana presenta una decoració
colorista amb un mosaic amb l’escut antic de la ciutat i el nom de l’edifici.
Tanmateix, amb el temps les seves
funcions van caure en desús i l’edifici patí el seu abandonament, a més, durant
el anys quaranta i cinquanta del segle XX va servir de gossera municipal. Amb
l’esdeveniment de la
Democràcia tingué lloc un estira i arronsa entre l’
Ajuntament i l’ Associació de Veïns de la Maurina , on els veïns
volien l’edifici com a equipament veïnal; i no va ser fins l’any 1984 que fou
recuperat com a Laboratori Municipal.
 |
| Laboratori Municipal / AMAT |
Finalment, el dia 10 de setembre del 1986
s’inaugurà a càrrec de l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes, les obres de
restauració del Parc de Desinfecció i també dels jardins. Entre les activitats
desenvolupades amb aquest motiu, destacaren la cercavila del grup
«Abe-zi-nob-kemano»; l’exposició sobre la historia del Parc, i la projecció de
la pel·lícula «Benvolguda Terrassa», de J. Valls, J.Gutiérrez i G. Victori.
 |
| Jardins de l'arquitecte Coll i Bacardí |
 |
| La placa dedicada a Coll i Bacardí / Joaquim Verdaguer |
Avui dia, l’edifici està
envoltat d’uns jardins que també van ser restaurats i resguardats amb una
harmoniosa reixa, i el Ple de l’Ajuntament celebrat el 29 d’agost de 1986, li assignà
el nom de Jardins de l’Arquitecte Coll i Bacardí. Una placa de marbre situada a
l’entrada indica «Jardins de l’arquitecte Coll i Bacardí».
 |
| Josep Coll i Bacardit / AMAT |
Josep Coll i Bacardí.
(Barcelona , 1878-1917), estudià la carrera a l'Escola d'Arquitectura de
Barcelona i l'any 1907 obtingué el títol, però no pogué exercir durant molt
temps, ja que morí prematurament el 24 de març de 1917. Fou arquitecte
municipal de Terrassa i l'autor de notables edificis terrassencs entre els que
destaquen el seu propi domicili (la casa Baumann); el Parc de Desinfecció; el
Centre Mèdic, edifici enderrocat l'any 1952; l’ermita del Sagrat Cor de Can
Boada, o l'escola Magdalena Rossell.
També destaquen el Grup Escolar que fou enderrocat el 1968 i les oficines de la
fàbrica Marcet, avui seu del PAME a la Rasa. Per tant, Coll i Bacardí s’integrà
ràpidament a la vida cultural terrassenca i participà activament en el Gremi
d'Artistes des de la seva fundació.
 |
| El Parc de Desinfecció / Joaquim Verdaguer |
Fonts consultades
El Dia. 7 juliol 1920
RAGON, Baltasar. El
Parc de Desinfecció. El Dia 5 juliol 1929. p.1
PERALTA, Miquel. El
Parc de Desinfecció. .Diario Terrassa, 2 des. 1983, p. 3
FIGUERES, Pere VERDAGUER Joaquim.El
Parc de Desinfecció. Claxon, núm.
30, 10 juny 1985
PUY, Josep. El parc de Desinfecció.. Diari de Terrassa.
10 set. 1986, p. 4
MUÑOZ, Anna. El
Parc de Desinfecció. Diario Terrassa, 10 set. 1986, p. 3
VALLS i VILA, Jaume.
Josep M. Coll i Bacardí. Visquem Terrassa, núm. 22, des. 1986, p. 5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada