A finals del segle XIX Terrassa es va
decidir a fer el salt a l’altre banda de la riera del Palau, amb la construcció
d’unes quantes cases i la posterior urbanització de la zona segons el Pla
Curet, creant el barri de la Riera.
A la part alta de la riera, en front
al portal de la Guia i de la Rasa es va construir un pont per substituir la
passera que hi havia i que privava el pas als carruatges. Amb el pas pel pont va
fer possible la construcció d’algunes cases en terres d’Antoni Tàrrega, el que
són avui els carrers Irineu, Grannius i Volta.
El 11 d’octubre de 1883 el Ple de
l’Ajuntament va acorda posar fites i
marcar la ratlla corresponent per l’alineament dels carrers esmentats segons el
Pla Curet.
Antoni Tàrrega era el propietari de
una masia que hi havia a l’actual cantonada del carrer d’Arquimedes i de Volta.
La casa de pagès tenia un pou i una sínia d’on s’extreia l’aigua per regar les
seves terres i proveïa, també, al nucli de població que estava naixent en els
seus camps de cultiu.
 |
| camps d'en Tàrrega a finals del segle XIX |
Una sínia es un aparell consistent de
dues rodes, l’una horitzontal a la qual es comunica un moviment de rotació
mitjançant un pal mogut per un animal o un motor, i l’altra vertical que
engrana amb la primera i mou una sèrie decatufols disposats al llarg d’una cadena sense fi, la
part inferior de la qual va submergida en aigua
 |
| Una sínia |
En Josep Freixa va adquirir la casa,
el pou i la sínia d’en Tàrrega per portar l’aigua a la seva fàbrica, Freixa i
Sans que tenia on ara hi ha la Masia Freixa.
El nou propietari va canviar el mitjà
d’extracció per un motor elèctric, la qual cosa provocà l’alteració de la
quantitat d’aigua extreta que va fer que
en el barri que estava naixent, alguns pous i la beta d’aigua que els
connectava quedessin semisecs, perjudicant al veïnat pels seus usos domèstics i
el servei d'alguns industrials que s’hi havien establert.
La instal·lació d’un motor més potent
que funcionava constantment va fer que el sabadellenc Andreu Marí convences a
Josep Freixa que l’aigua sobrant anés a parar a la Mina Marí, que passava a
prop paral·lel a la Rambla i que portava les aigües a Sabadell.
 |
| Una mina d'aigua |
L’any 1872 Andreu Marí va comprar la
mina Vinyals (vegeu en aquest blog “Les mines Vinyals i Marí”). La Vinyals era
una mina construïda el 1825 que conduïa l’aigua freàtica des de la zona del
torrent d’en Pere Parres, paralel·lament a la rambla fins a la cisterna que hi
havia on ara hi ha la Delegació d’Hicenda. Amb aquesta compra en Marí
aconseguir allargà la mina, fins a la carretera de Montcada, on s’ajuntava amb
un altre mina procedent de Can Gonteres. Després la conducció d’aigua seguia
paral·lela a la carretera de Montcada fins a Sabadell. Una obra faraònica que no
assaciar les inquietuds del sabadellenc, que va voler acaparar també l’aigua de
la Sínia del Tàrrega. Per fer possible el seu propòsit a més de convencer a
Josep Freixa, va fer servir a un terrassenc, Salvador Carreras com a “home de
palla” perquè demanés els permisos corresponents per obrir una rasa al carrer
de Volta amb el propòsit de soterrar una canalització en el tram entre la sínia
i a la mina Marí.
 |
| Sector de sínia l'any 1925 / AMAT |
El 24 d’octubre de 1904 Antoni Josep
Torrella i altres propietaris de la dreta de la Riera del Palau varen adreçar
una contundent instancia a l’alcalde de la ciutat, oposant-se a les pretensions
d'Andreu Marí i que anul·les la autorització de la construcció de la rasa
perquè s’havien vulnerat part dels drets de la població alterant l’estat
possessionari en la extracció i
destí de l’aigua de la sínia que alimentava aquella zona.
En sessió plenària de l’Ajuntament del
10 de novembre 1904 el Consistori aprovava la derogació de la canonada donant
la raó als veïns.
Fonts consultades:
RAGÓN,
Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any
1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)
Acte
del Ple de l’Ajuntament de Terrassa del 27 octubre 1904
Acte
del Ple de l’Ajuntament de Terrassa del 10 novembre 1904
O.P, 30/1904.Instància
de Antoni Josep Torrella i veïns del 24 octubre 1904. Arxiu Històric de Terrassa
Molt bona la història! Segur que la cantonada Arquímedes-Volta no la mirarem de la mateixa manera.
ResponElimina