Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 16 d’abril de 2016

Terrassa, Ciutat Pubilla de la Sardana

Què és una Ciutat Pubilla de Sardana? L’Obra del Ballet Popular de Catalunya designa cada any una població que serà durant aquest temps, la capital universal de la sardana i del seu esperit. Aquesta nominació comporta que les entitats sardanistes de la localitat organitzin una sèrie d’activitats i iniciatives en el foment del món sardanista.
Terrassa, en diverses ocasions havia intentat ser designada Ciutat Pubilla sense aconseguir-ho. L’any 1997 a la Ciutat Pubilla de Sant Joan de les Abadesses la nostra ciutat per fi aconseguí ser designada pel 1998 amb aquest honor.
El dia 24 d’abril de 1998 sortia de Sant Joan de les Abadesses la Flama de la Sardana en direcció a Terrassa, seguint el recorregut per Vic, Manresa, Olesa de Montserrat i Martorell, on pernoctà. L’endemà, seguint camí cap a Rubí, Sabadell i Matadepera, arribava a Terrassa a les cinc de la tarda al peu del monument de la Dona Treballadora. En aquest indret la pubilla de Sant Joan de les Abadesses, Laura Descamp, feia l’últim relleu donant la flama als representants de diverses entitats terrassenques, que en una cursa de relleus i seguint un recorregut per les principals avingudes i carrers de la ciutat la portaren fins la plaça Vella. 
Els actes a la plaça Vella / AMAT
Aquesta plaça, plena de gom a gom, va ser l’escenari dels actes principals del primer dia de la festa. L’alcalde de Terrassa, Manuel Royes conjuntament amb la pubilla de Sant Joan de les Abadesses van encendre el pebeter obrint els actes i, donant pas a l’actuació de tots els grups de cultura popular que havien participat en una prèvia cercavila i que tancà les colles Sardanistes, Amunt i Crits, Arjau i Asert ballant la sardana “Sant Joan de les Abadesses 1997. A continuació es procedí als actes oficials de la solemne proclamació del pubillatge, procedint el secretari de l’Obra del Ballet Popular, Jordi Puerta, a la lectura de l’acta de la reunió en la qual es va aprovar el nomenament de Terrassa com a Ciutat Pubilla 1998. Després, el president de l’esmentada institució, Joan Vidal, declarava oficialment el pubillatge de la nostra ciutat, seguint, després, els parlaments de les diverses autoritats, cloent-los una “lliçó magistral” a càrrec del periodista Ramon Miravitlles.
Encesa del pebeter / AMAT
En el cas de Terrassa es va substituir el nomenament de la tradicional pubilla pel de “sardanistes d’honor” que va recaure en Sílvia Piñol i Marc Tebés, als quals se’ls imposà els corresponents distintius. El presidents del Comitè organitzador, Jacob Jordà i Miquel Piñol feren donació a l’alcalde i aquest a la vegada a la Cobla Ciutat de Terrassa de la partitura de la sardana del pubillatge “Terrassa Ciutat Pubilla 1998”, per procedir a la seva estrena i que va ser ballada pel públic present.
A les nou del vespre les autoritats es dirigiren a l’Ajuntament on es va descobrir una placa commemorativa del pubillatge al pati interior, és a dir, a la plaça de l’Ajuntament.
A la nit hi hagué el gran ball del pubillatge a l’Epic Casino del Comerç.
 
Descobriment d'una placa comemmorativa / AMAT
La placa commemmorativa / AMAT
L’endemà diumenge dia 26 a les deu del matí, la sala magna de l’Escola Industrial va acollir un acte ecumènic per la pau i els drets humans. Després en el mateix lloc van tenir diversos  actes oficials entre els quals es va donar a conèixer la localitat de Manlleu com Ciutat Pubilla del 1999.
Cap a les dotze, acabats els actes, els presents es traslladaren a la nova plaça, a la confluència de l’avinguda de Jacquard amb els carrers de la Igualtat i Salmerón, per inaugurar el monument a la sardana realitzat per l’Escola Municipal d’Arts i Oficis. L’acte es va completar amb un audició i exhibició de colles i grups de sardanistes locals.
Després de la inauguració va tenir lloc un dinar de germanor al restaurant Imperial.
El punt final dels actes del pubillatge va ser un concert de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona a la Sala Crespi. 
Inauguració del monument a la Sardana / AMAT

Al llarg de l’any 1998 es van portar a terme diverses activitats que formaven part de l’any del pubillatge. Cal destacar la celebració de diversos aniversaris: el 75 anys de la Cobla La Principal de Terrassa, els 40 anys de l’Esbart Egarenc i els 50 anys de l’Agrupació Sardanista Amunt i Crits.
Cal destacar l’edició per part de l’Agrupació Amunt i Crits del llibre “Les sardanes i els esbarts a Terrassa 1904-1998 d’Oriol Casanovas. També, aquesta entitat, quan es va celebrar l’anual Campionat Nacional de Colles Sardanistes va aprofitar l’avinentesa per presentar el CD “50 anys d’Amunt i Crits”.

Fonts consultades
AA.DD. Ciutat Pubilla Terrassa 1998. Dossier de sol·licitud del pubillatge. ASERT i Agrupació Amunt i Crits.        Terrassa 1996
NICOLÀS, Laura i TORRADES, Carme. Ciutat pubilla. L’Informatiu, núm. 3, abril 1998. Associació Terrassa Ciutat.           Pubilla. Terrassa 1998.
PALOS, Santi. Dos dias de fiesta y actividades para la proclamación de la Ciutat Pubilla. Diari Terrassa. 25 abril          1998
RIBA, Tian. Terrassa viu la renovació sardanista. Diari de Terrassa. 28 abril 1998

2 comentaris:

  1. el monument a la sardana al construir-se l'estació dels catalans el varen trasladar al inici del parc de Vallparadís a l'avinguda 22 de juliol

    ResponElimina
  2. Al principi del Parc de Vallparadís hi ha el monument " Realions amb l'Espai. El monument "Ròdol" dedicat a la sardana es va instal·lar al Pla de la Font de l'Apotecari

    ResponElimina