Què
és una Ciutat Pubilla de Sardana? L’Obra del Ballet Popular de Catalunya
designa cada any una població que serà durant aquest temps, la capital
universal de la sardana i del seu esperit. Aquesta nominació comporta que les
entitats sardanistes de la localitat organitzin una sèrie d’activitats i
iniciatives en el foment del món sardanista.
Terrassa,
en diverses ocasions havia intentat ser designada Ciutat Pubilla sense
aconseguir-ho. L’any 1997 a
la Ciutat Pubilla
de Sant Joan de les Abadesses la nostra ciutat per fi aconseguí ser designada
pel 1998 amb aquest honor.
El
dia 24 d’abril de 1998 sortia de Sant Joan de les Abadesses la Flama de la Sardana en direcció a
Terrassa, seguint el recorregut per Vic, Manresa, Olesa de Montserrat i
Martorell, on pernoctà. L’endemà, seguint camí cap a Rubí, Sabadell i
Matadepera, arribava a Terrassa a les cinc de la tarda al peu del monument de la Dona Treballadora.
En aquest indret la pubilla de Sant Joan de les Abadesses, Laura Descamp, feia
l’últim relleu donant la flama als representants de diverses entitats
terrassenques, que en una cursa de relleus i seguint un recorregut per les
principals avingudes i carrers de la ciutat la portaren fins la plaça Vella.
 |
| Els actes a la plaça Vella / AMAT |
Aquesta plaça, plena de gom a gom, va ser l’escenari dels actes principals del
primer dia de la festa. L’alcalde de Terrassa, Manuel Royes conjuntament amb la
pubilla de Sant Joan de les Abadesses van encendre el pebeter obrint els actes
i, donant pas a l’actuació de tots els grups de cultura popular que havien
participat en una prèvia cercavila i que tancà les colles Sardanistes, Amunt i
Crits, Arjau i Asert ballant la sardana “Sant
Joan de les Abadesses 1997” . A continuació es procedí als actes oficials de la
solemne proclamació del pubillatge, procedint el secretari de l’Obra del Ballet
Popular, Jordi Puerta, a la lectura de l’acta de la reunió en la qual es va
aprovar el nomenament de Terrassa com a Ciutat Pubilla 1998. Després, el
president de l’esmentada institució, Joan Vidal, declarava oficialment el
pubillatge de la nostra ciutat, seguint, després, els parlaments de les
diverses autoritats, cloent-los una “lliçó magistral” a càrrec del periodista
Ramon Miravitlles.
 |
| Encesa del pebeter / AMAT |
En
el cas de Terrassa es va substituir el nomenament de la tradicional pubilla pel
de “sardanistes d’honor” que va recaure en Sílvia Piñol i Marc Tebés, als quals
se’ls imposà els corresponents distintius. El presidents del Comitè
organitzador, Jacob Jordà i Miquel Piñol feren donació a l’alcalde i aquest a la
vegada a la Cobla Ciutat
de Terrassa de la partitura de la sardana del pubillatge “Terrassa Ciutat
Pubilla 1998” ,
per procedir a la seva estrena i que va ser ballada pel públic present.
A
les nou del vespre les autoritats es dirigiren a l’Ajuntament on es va
descobrir una placa commemorativa del pubillatge al pati interior, és a dir, a
la plaça de l’Ajuntament.
A
la nit hi hagué el gran ball del pubillatge a l’Epic Casino del Comerç.
 |
| Descobriment d'una placa comemmorativa / AMAT |
 |
| La placa commemmorativa / AMAT |
L’endemà
diumenge dia 26 a
les deu del matí, la sala magna de l’Escola Industrial va acollir un acte
ecumènic per la pau i els drets humans. Després en el mateix lloc van tenir
diversos actes oficials entre els quals
es va donar a conèixer la localitat de Manlleu com Ciutat Pubilla del 1999.
Cap
a les dotze, acabats els actes, els presents es traslladaren a la nova plaça, a
la confluència de l’avinguda de Jacquard amb els carrers de la Igualtat i Salmerón, per
inaugurar el monument a la sardana realitzat per l’Escola Municipal d’Arts i
Oficis. L’acte es va completar amb un audició i exhibició de colles i grups de
sardanistes locals.
Després
de la inauguració va tenir lloc un dinar de germanor al restaurant Imperial.
El
punt final dels actes del pubillatge va ser un concert de la Cobla Sant Jordi-Ciutat
de Barcelona a la Sala Crespi.
 |
| Inauguració del monument a la Sardana / AMAT |
Al llarg de l’any 1998 es van portar a terme diverses activitats que formaven part de l’any del pubillatge. Cal destacar la celebració de diversos aniversaris: el 75 anys de
Cal destacar l’edició per
part de l’Agrupació Amunt i Crits del llibre “Les sardanes i els esbarts a Terrassa 1904-1998” d’Oriol Casanovas. També, aquesta entitat, quan es
va celebrar l’anual Campionat Nacional de Colles Sardanistes va aprofitar
l’avinentesa per presentar el CD “50 anys d’Amunt i Crits”.
Fonts consultades
AA.DD. Ciutat Pubilla
Terrassa 1998. Dossier de sol·licitud del pubillatge. ASERT i Agrupació
Amunt i Crits. Terrassa 1996
NICOLÀS, Laura i TORRADES, Carme. Ciutat pubilla. L’Informatiu, núm. 3, abril 1998. Associació
Terrassa Ciutat. Pubilla.
Terrassa 1998.
PALOS, Santi. Dos
dias de fiesta y actividades para la proclamación de la Ciutat Pubilla. Diari
Terrassa. 25 abril 1998
RIBA, Tian. Terrassa
viu la renovació sardanista. Diari de Terrassa. 28 abril 1998
el monument a la sardana al construir-se l'estació dels catalans el varen trasladar al inici del parc de Vallparadís a l'avinguda 22 de juliol
ResponEliminaAl principi del Parc de Vallparadís hi ha el monument " Realions amb l'Espai. El monument "Ròdol" dedicat a la sardana es va instal·lar al Pla de la Font de l'Apotecari
ResponElimina