Durant el convuls final del
primer mil·lenni, els comtats de Barcelona i Girona eren regits pel comte
Borrell II. Al contrari que el seu pare, Borrell II va ser un comte
conciliador, preocupat pel repoblament de les terres de la frontera. Va
continuar amb el vassallatge al rei de França i va establir relacions
diplomàtiques amb el califa de Còrdova, Al-Hanan II. També va ser protector de
les Ciències
Malgrat tots aquests
esforços es va veure desconcertat per les ràtzies sarraïnes que es van
desenvolupar entre els estius del 982 i 985, quan el cabdill Almanzor
encapçalant un exèrcit cordobès es presentà davant Barcelona, assetjant-la. El
comte Borrell II reuní un petit exèrcit per fer-li front però fou derrotat a la
batalla de Rovirant o Matabous on van morir 500 cavallers cristians els quals
foren decapitats.
 |
| Almanzor |
Molts historiadors situen
el lloc de l’enfrontament “en un indret prop de Terrassa”. Tenin en compte que
la vila de Terrassa no es crearía fins dos segles més tard, aquest “prop de
Terrassa” hauria de fer referència al Castell de Terrassa o a la seva
demarcació.
 |
| El comte Borrell II |
El comte i el seu fill
Ramon Borrell junt amb el supervivents es van retirar direcció a Caldes de
Montbui, mentre Almansor posà setge a Barcelona després d'haver arrasat les
contrades properes a la capital comtal.
Saquejà el monestir de Sant Pere de Puelles i arrassà el de Sant Cugat. Es creu
que va ser durant aquesta expedició que van devastar les esglésies de Sant Pere
deixant només en peu els absis de Sant Pere i Santa Maria. Hi ha la creença
popular de que va respectar l'església de Sant Miquel pel seu aspecte exterior
i interior semblant a una mezquita.
 |
| Església de Sant Miquel |
Barcelona no aguantà el
setge i fou arrasada i molts dels seus ciutadans foren fets pressoners i
portats a Còrdova com esclaus.
Almazor havia portat a
terme vàries ràtzies contra Catalunya entre el 982 i el 985. És per això que el
comte Borrell demanà l’ajut al rei de França, però els francesos estaven
inmersos en el seu propis problemes amb el canvi de dinastia. Al ser ignorades
les seves peticions de protecció, quan el 988 pujà al tron francès el rei Hug
Capet, el comte Borrell va fer cas omís a la petició de renovar el vassallatge,
instaurant una pseudoindependència que va esdevenir el naixement de Catalunya.
La descomposició del
Califat de Cordova en vàries taifes portà al comte Borrell II a fer una
expedició fins a la mateixa ciutat de
Còrdova, en el que podríem anomenar una ràtzia cristiana, d’on obtingué un gran
botí. L’arribada d’or d'aquest botí de l’Al-Andaluz encetà una època d’euforia
econòmica que quedà reflectida en l’esclat de multitut d’esglésies romàniques
arreu de Catalunya, i la reconstrucció de les esglésies de Sant Pere.
 |
| Ramon Borrell |
L'allunyament
del perill sarraí i amb el trasllat de les fronteres fins el Ebre, les
esglésies de Sant Pere van passar a dependre del bisbat de Barcelona a partir
de l’any 965, quan el comte Borrell va fer donació de totes les esglésies del
terme de Terrassa a la Seu de Barcelona. Les esglésies terrassenques eren
conegudes com a domus o Casa de Sant
Pere que feia les funcions parroquials. El model parroquial que va tenir les
beceroles en l’època visigòtica, quan les petites capelles de les vil·les van
esdevenir parròquies i van veure la seva restauració segons el model carolingi
després de la invasió sarraïna, adquirint la seva situació jurídica autònoma
depenent del bisbat i va permetre una actuació pastoral permanent.
En
aquest marc hem de centrar l'estada, la primera documentada, d'un comte en les
nostres contrades: el dia 24 de juny de 1017 el comte Ramon Borrell, acompanyat
de la seva muller, Ermesendis, traslladava la seva cort o seguici al terme de
Terrassa. El motiu era presidir un tribunal sobre un litigi, acte que es va
celebrar dins l'església de Santa Maria d'Ègara.
De la
secció del tribunal, l’historiador Salvador Cardús en fa una detallada
transcripció extreta del Liber
Antiquitatum de l’Arxiu Diocesà de Barcelona: “Aquell dia els comtes presidien personalment un tribunal dins
l’església e Santa Maria d’Ègara. En aquell acte, hi assistiren els primats del
palau de Barcelona, juntament amb Borrel, bisbe d’Ausona, Guitart, abat de Sant
Cugat, i els nobles Hug de Cervellò, Seniofred de Rubí, Bernat de Sant Vicenç,
Guillem de Castell vi, Mir (Ostalense) i altres, i el jutges Ponç Bonfill,
Guifred, Vives i ponç Bonhome. Constituït el tribunal, el bisbe de Barcelona,
Deusdit, presentà una demanda contra Ermofred de Barcelona i els seus, que
retenien injustament un alou de La Granada que era propitat de la Catedral de
Barcelona. Estudiada la qüestió, el jutges dictaren sentència, favorable al
bisbe de Barcelona, que meresqué l’aprovació unànime dels comtes i dels magnats
assistents".
Un acte
solemne com aquest, rutinari a Barcelona però inèdit a les nostres terres, així
com la presència de tants pròcers encapçalats pels comtes, desvetllaria, tot i
ser temps de sega, la badoqueria festiva
de la comarca, Els habitants de les vil-les rurals s’aproparien per
veure aquells personatges abillats amb enlluernadores vestidures per tal de
retre’ls homenatge, acatament i atendre
les servituds que comportaria la seva estada.
Fons
consultades:
SALRACH,
Josep. El Procés
de feudalització. Segles III-XII. Història de Catalunya. Volum II. Edicions
62. 1987
BORFO, Antoni i ROCA, Pere. Història
de Terrassa. D’Ègara a Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1987
BORFO, Antoni i ROCA, Pere.
El poblament al terme del castell de Terrassa a l'època medieval. Història de Terrassa, Ajuntament de
Terrassa. Terrassa, 1987.
VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa
antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada