Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 24 de setembre de 2016

Terrassa i el naixement de Catalunya.

Durant el convuls final del primer mil·lenni, els comtats de Barcelona i Girona eren regits pel comte Borrell II. Al contrari que el seu pare, Borrell II va ser un comte conciliador, preocupat pel repoblament de les terres de la frontera. Va continuar amb el vassallatge al rei de França i va establir relacions diplomàtiques amb el califa de Còrdova, Al-Hanan II. També va ser protector de les Ciències

Malgrat tots aquests esforços es va veure desconcertat per les ràtzies sarraïnes que es van desenvolupar entre els estius del 982 i 985, quan el cabdill Almanzor encapçalant un exèrcit cordobès es presentà davant Barcelona, assetjant-la. El comte Borrell II reuní un petit exèrcit per fer-li front però fou derrotat a la batalla de Rovirant o Matabous on van morir 500 cavallers cristians els quals foren decapitats.
Almanzor
Molts historiadors situen el lloc de l’enfrontament “en un indret prop de Terrassa”. Tenin en compte que la vila de Terrassa no es crearía fins dos segles més tard, aquest “prop de Terrassa” hauria de fer referència al Castell de Terrassa o a la seva demarcació.
El comte Borrell II
El comte i el seu fill Ramon Borrell junt amb el supervivents es van retirar direcció a Caldes de Montbui, mentre Almansor posà setge a Barcelona després d'haver arrasat les contrades  properes a la capital comtal. Saquejà el monestir de Sant Pere de Puelles i arrassà el de Sant Cugat. Es creu que va ser durant aquesta expedició que van devastar les esglésies de Sant Pere deixant només en peu els absis de Sant Pere i Santa Maria. Hi ha la creença popular de que va respectar l'església de Sant Miquel pel seu aspecte exterior i interior semblant a una mezquita.
Església de Sant Miquel
Barcelona no aguantà el setge i fou arrasada i molts dels seus ciutadans foren fets pressoners i portats a Còrdova com esclaus.
Almazor havia portat a terme vàries ràtzies contra Catalunya entre el 982 i el 985. És per això que el comte Borrell demanà l’ajut al rei de França, però els francesos estaven inmersos en el seu propis problemes amb el canvi de dinastia. Al ser ignorades les seves peticions de protecció, quan el 988 pujà al tron francès el rei Hug Capet, el comte Borrell va fer cas omís a la petició de renovar el vassallatge, instaurant una pseudoindependència que va esdevenir el naixement de Catalunya.

La descomposició del Califat de Cordova en vàries taifes portà al comte Borrell II a fer una expedició  fins a la mateixa ciutat de Còrdova, en el que podríem anomenar una ràtzia cristiana, d’on obtingué un gran botí. L’arribada d’or d'aquest botí de l’Al-Andaluz encetà una època d’euforia econòmica que quedà reflectida en l’esclat de multitut d’esglésies romàniques arreu de Catalunya, i la reconstrucció de les esglésies de Sant Pere.
Ramon Borrell
L'allunyament del perill sarraí i amb el trasllat de les fronteres fins el Ebre, les esglésies de Sant Pere van passar a dependre del bisbat de Barcelona a partir de l’any 965, quan el comte Borrell va fer donació de totes les esglésies del terme de Terrassa a la Seu de Barcelona. Les esglésies terrassenques eren conegudes com a domus o Casa de Sant Pere que feia les funcions parroquials. El model parroquial que va tenir les beceroles en l’època visigòtica, quan les petites capelles de les vil·les van esdevenir parròquies i van veure la seva restauració segons el model carolingi després de la invasió sarraïna, adquirint la seva situació jurídica autònoma depenent del bisbat i va permetre una actuació pastoral permanent.

En aquest marc hem de centrar l'estada, la primera documentada, d'un comte en les nostres contrades: el dia 24 de juny de 1017 el comte Ramon Borrell, acompanyat de la seva muller, Ermesendis, traslladava la seva cort o seguici al terme de Terrassa. El motiu era presidir un tribunal sobre un litigi, acte que es va celebrar dins l'església de Santa Maria d'Ègara.
De la secció del tribunal, l’historiador Salvador Cardús en fa una detallada transcripció extreta del Liber Antiquitatum de l’Arxiu Diocesà de Barcelona: “Aquell dia els comtes presidien personalment un tribunal dins l’església e Santa Maria d’Ègara. En aquell acte, hi assistiren els primats del palau de Barcelona, juntament amb Borrel, bisbe d’Ausona, Guitart, abat de Sant Cugat, i els nobles Hug de Cervellò, Seniofred de Rubí, Bernat de Sant Vicenç, Guillem de Castell vi, Mir (Ostalense) i altres, i el jutges Ponç Bonfill, Guifred, Vives i ponç Bonhome. Constituït el tribunal, el bisbe de Barcelona, Deusdit, presentà una demanda contra Ermofred de Barcelona i els seus, que retenien injustament un alou de La Granada que era propitat de la Catedral de Barcelona. Estudiada la qüestió, el jutges dictaren sentència, favorable al bisbe de Barcelona, que meresqué l’aprovació unànime dels comtes i dels magnats assistents".
Un acte solemne com aquest, rutinari a Barcelona però inèdit a les nostres terres, així com la presència de tants pròcers encapçalats pels comtes, desvetllaria, tot i ser temps de sega, la badoqueria festiva  de la comarca, Els habitants de les vil-les rurals s’aproparien per veure aquells personatges abillats amb enlluernadores vestidures per tal de retre’ls  homenatge, acatament i atendre les servituds que comportaria la seva estada.

Fons consultades:
SALRACH, Josep. El  Procés de feudalització. Segles III-XII. Història de Catalunya. Volum II. Edicions 62. 1987
BORFO, Antoni i ROCA, Pere. Història de Terrassa. D’Ègara a Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1987
BORFO, Antoni i ROCA, Pere. El poblament al terme del castell de Terrassa a l'època medieval. Història de Terrassa, Ajuntament de Terrassa. Terrassa, 1987.

VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada