El primer precedent
d’enterraments al terme de Terrassa és la necròpolis de Can Misser. L’any 1897
durant les obres de la construcció de la carretera de Terrassa a Olesa, prop de
can Misser es va descobrir un camp d’urnes cineràries dels celtes.
Tenim constància del enterraments de l'època romana al voltant de les esglésies de Sant Pere i
carrer Major de Sant Pere, així com en alguns camins de l’època, com el carrer
de la Font Vella.
De l’encerclada vila medieval de
Terrassa donen fe del seu primitiu
cementiri les excavacions arqueològiques prèvies a la construcció del pàrquing
de la plaça Vella. Al costat de l’hospital del Sant Esperit, prop del
fossar de la vila es va localitzar una incipient necròpolis que fou la
primera notícia del primer cementiri de Terrassa.
Quan es va construir el nou
temple del Sant Esperit el cementiri, durant tres segles, es va ubicar a redós
del seu absis fins que l’any 1833 va ésser clausurat.
Un altre cementiri era el de Sant
Pere, situat en el clos de les esglésies,
que donava cabuda als enterraments de l’antic poble, arran de l’annexió,
l’any 1904, del poble a la ciutat de Terrassa. Tres anys després s'hi deixaren
d'efectuar enterraments. Quan Puig i Cadafalch
procedí a les excavacions arqueològiques en l’espai dels jardins
s’exhumaren els cadàvers traslladant-los al Cementiri Vell.
 |
| El cementiri de Sant Pere / Fons Baltasar Ragon-AMAT |
L’any 1968 prop el castell de
Vallparadís i a la capçalera del torrent de les Ànimes es va descobrir, quan es
procedia a la construcció del pisos de la Caixa de Pensions, un camp de
centenars d' enterraments que suposadament es creu que eren les restes dels
morts per les epidèmies de pesta dels segles XVI i XVII.
La saturació del cementiri del
Sant Esperit es va fer insostenible arran de les defuncions pels estralls de la
guerra napoleònica. Aquestes morts així com les produïdes per una epidèmia de
tifus van fer necessari buscar un altre lloc pel seu enterrament, trobant-lo en
el cementiri militar que dins la
Quadra de Vallparadís s’havia construït per enterrar-hi els
soldats morts en el conflicte bèl·lic de la guerra del Francès.
 |
| El Cementiri Vell / Fons Ragon-Amat |
En aquest lloc provisional en el
pas del temps va consolidar-se la
ubicació civil, això sí, amb l’opinió contrastada dels habitants de la
Quadra fins que el litigis de les dues comunitats s’acabaren arran de l’annexió
de la Quadra per part de Terrassa l’any 1830.
Progressivament, el cementiri va
patir diferents ampliacions segons les
necessitats de la vila. Una d’elles fou
la de l’any 1871 quan l’ajuntament va acordar construir un cementiri
civil al costat del catòlic.
 |
| A la dreta, el cementiri civil /Proc. Josep Puy |
L’any 1902 l’Ajuntament aprovava
els plànols de l’arquitecte Lluís Muncunill per tal de bastir la tanca del
cementiri amb una façana adient.
 |
| La Portalada de Lluís Muncunill / Fons Ragon-AMAT |
A la part central, és dir la del
recinte catòlic, Muncunill va dissenyar una portalada d’un estil eclèctic d’una
orientació neoromànica, en canvi per la façana del cementiri civil la va
projectar dins una ambientació neoegipta.
Ja a finals del segle XIX es va
començar a parlar dels trasllats del cementiri a un altre indret adient fora de
la Ciutat ,
però no fins l'11 de setembre de 1925
quan l’Ajuntament acordà la construcció d’un nou cementiri en terres de can
Torrella del Mas prop la carretera de Montcada.
Prop de la fi de
la guerra civil, el 31 d’octubre de 1938 es va fer el darrer
enterrament en el cementiri. Tot i que encara es van celebrar alguns
enterraments d'aquells que hi tenien el
mausoleu familiar, com Alfons Sala l’any 1945. Entre l’any 1963 i 1964 es
procedí al seu enderroc quedant només en peu la capella neoclàsica de mitjans del
segle XIX i el monument als herois Jover i Alagorda, essent ocupat el seu espai
per un casal d’avis i uns jardins que
formen part de la plaça Joan Miró.
 |
| Enderroc del Cemetiri / Foto Estudi-AMAT |
Abans no
es va urbanitzar la zona, la capella va quedar en estat deplorable, a mercè del vandalisme , fins al punt de
procedir a tapiar la seva entrada. La seva conservació, en un principi, va ser
polèmica ja que ben a prop es va construir la Llar del Pensionista i als seus usuaris no
els feia cap gràcia veure’l allà, cada dia, recordant el més enllà.
La
capella del Cementiri Vell, dedicada al Sant Crist, és d’un estil Neoclasicisme
funeral. De planta rectangular, bastit amb pedra aranisca vermella. D’una nau
quadrada coberta amb cúpula de totxo i absis semicircular a llevant també de
totxo. La façana principal presenta una portalada flanquejada per dues columnes
toscanes amb arquitrau, cornisa de totxo i fontó amb relleus estucats que
representen unes ales desplegades. Té una finestra semi-circular a cada façana
lateral.
 |
| La capella en l'actualitat / Joaquim Verdaguer |
La
capella es va restaurar quan es va portar a teme la creació d’una nova
plaça-jardí al seu voltant, actualment
plaça Joan Miró.
 |
| Homenatge a les víctimes de Mauthausen / Badia Casanova-AMAT |
Amb motiu de la celebració a Terrassa, el dia 2 d’abril de
2000, de l’assemblea d’Amical de Mauthausen es van homenatjar les víctimes del nazisme que van morir en els
camps d’extermini nazis. Amb un acte emotiu, en record d’ells, es va descobrir una placa a la façana de la
capella del Cementiri Vell. L’acte comptà amb la presència del regidor de
Cultura, Pere Navarro i del president d’Amical, Joan Escuer i entre una
considerable afluència d’espectadors, membres de l' entitat Amical de
Mauthausen. La placa de marbre negre amb el text
següent «Terrassa. En memòria i reconeixement dels conciutadans morts
als camps d’extermini nazis. (1939-1945) i tots i totes les persones
injustament perseguides i represaliades per les seves idees i conviccions
democràtiques. Per lluitar contra l’oblit MAI Més. Terrassa
 |
| El cememtiri Nou / Proc. Rafael Aróztegui |
Fons consultades
CARDÚS, Salvador. Belleses i records del temple del Sant Esperit de Terrassa. Junta
de la Xarxa de
Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1981
RAGÓN,
Baltasar. Coses de Terrassa viscudes.
Terrassa (any?)
RAGON,
Baltasar. Terrassa historials i
efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa 1929
RAGON,
Baltasar. Terrassa en el segle XIX. Impremta
Morral. Terrassa 1936
FERNÁNDEZ, Ana. El jardí de la memòria. El
cementiri de Terrassa. Funerària
Municipal de Terrassa, 2006.
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència
d’Urbanisme.
Necesito una empresa de desatascos en Terrassa que venga a realizarme una limpieza en las tuberías de casa, ¿alguien sabe de alguna?
ResponElimina