Quinze dies
després que la ciutat de Terrassa caigués en mans de l’exèrcit franquista, el 9
de febrer de 1939; un avió militar, segurament procedent del bombardeig de
Roses i amb destí a l’aeròdrom de Sabadell, es va avariar al seu pas per sobre
de Terrassa. El pilot, buscant un lloc per aterrar, va veure un espai uniforme
des de l’alçada per fer un aterratge d’emergència. Era la teulada ondulada de
la fàbrica Aymerich i Amat que vista de sud a nord el pilot va confondre per un
espai adient. L’avió, alemany del tipus Heikel de la Legió Condor, es va
estavellar sobre la teulada modernista però curiosament no va produir cap
desperfecte de la mateixa.
 |
| Taulada de la fàbrica Aymerich i Amat / AMAT |
L’aparell
estava tripulat per un comandant i quatre subalterns. L’oficial va ser el que
va sortir més malparat tot i que va sobreviure, Els demés tripulants van sortir
il·lesos amb ferides de poca consideració. Els va atendre el doctor Busquet.
 |
| Un avió Heikel alemany |
El diari l’Hoja
oficial de Tarrassa va informar amb una breu nota de l’accident. Al
lloc es personaren les autoritats militars i civils mentre els accidentats eren
evacuats per la Creu Roja, a l’hospital militar instal·lat a Sabadell.
L’avió va
estar uns quants dies sobre la teulada mentre el desmuntaven a peces.
 |
| L'avió estrellat a la teulada de la fàbrica/ Foto Arxiu Àngel Sànchez |
Un dia
després de l’accident, el 10 de febrer, un soldat dels regulars va morir a la
Rambla a conseqüència d’haver-li explotat una bomba al moment de pujar a un
camió.
 |
| Comboi accidentat a la plaça Molina / Proc. Salmerón |
L’endemà l’11 de febrer va tenir lloc un greu accident ferroviari a la
línia del Ferrocarrils de Catalunya, provocant 32 morts i 160 ferits, la majoria
eren terrassencs. El tren, sortint de l’estació de les Planes, va arrancar a
gran velocitat i s’estaballar al fallar-li els frens, contra un altre tren a
l’alçada de la plaça Molina de Gràcia.
Per ordre de
les autoritats els mitjans de comunicació no van fer gaire ressò de la
catàstrofe per no entel-lar el moment després de la entrada de l’exèrcit de
Franco. Fins i tot es va qualificar l’accident d’acte de sabotatge.
Fonts consultades:
BALTASAR RAGON. Terrassa 1939-1950. Inedit
CASTELLS.J. PALOMARES.M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses.Fundació. Soler i Palet. Terrassa 1966.
Hoja de Tarrassa. 9 febrer 1939
La Vanguardia 10 febrer 1939
SALMERON. L'accident ferroviari més greu de la història de la ciutat, silenciat pel franquisma.BTV Noticies.
Fonts consultades:
BALTASAR RAGON. Terrassa 1939-1950. Inedit
CASTELLS.J. PALOMARES.M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses.Fundació. Soler i Palet. Terrassa 1966.
Hoja de Tarrassa. 9 febrer 1939
La Vanguardia 10 febrer 1939
SALMERON. L'accident ferroviari més greu de la història de la ciutat, silenciat pel franquisma.BTV Noticies.
El 1939 és un any nefast en general. Llàstima que els nazis assassins de l'avió no la grillessin en l'accident com el soldat de l'exèrcit franquista!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNon sigeu bèsties-
Elimina