El barri de la
Maurina està situat a l'oest del Districte 4, entre el passeig Vint-i-dos de
Juliol, el carrer de Santa Maria de Mazzarel·lo, l'avinguda d'Àngel Sallent, la
carretera d'Olesa i la ronda de Ponent.
Bona part de les
terres del que és ara el barri de la Maurina havien estat propietat de la
família Marsans alies els Maurí. És
per això, que l'esvoranc que travessa en diagonal la zona era conegut com el
torrent de La Maurina. D'aquí prové el nom del barri. Els Marsans, o Maurí,
tenien la masia al nord tocant a les Aymerigues. S'ignora la seva ubicació
exacta però se sap que va ser enderrocada a mitjans del segle XIX, probablement
amb la construcció de la línia del tren. Els Marsans eren rics terratinents ja
en temps medievals. Una branca de la família deixà la pagesia al segle XVI i es
traslladà a Terrassa on eren conegut ja com a Maurí i amb el temps la nissaga
donà dos alcaldes a vila: Pau Maurí i Dolcet (1803) i Josep Oriol Maurí i Suris
(tres mandats1815-1817, 1824 i 1841).
 |
| Barri de la Maurina 1955 / Fons Ragon-AMAT |
Al Pla d'Ordenació
de l'any 1933 d'una Terrassa arrodonida, ja es contemplava la propagació
urbanística cap l'oest del barri de Ca n'Aurell, tot i que semblava una utopia
de molts anys enllà. Per tant no es va fer una planificació sobre la
configuració accidentada del terreny. La primera construcció al barri va ser,
l'any 1915, la del Parc de Desinfecció a la part sud tocant la carretera
d'Olesa, però les primeres cases d'autoconstrucció, algunes d'elles autèntiques
barraques, es van edificar a mitjans dels anys quaranta prop dels que seran
després els carrers de Calderón de la Barca i de Mallorca i, a continuació, els
carrers d'Orà i del Duc de Gandia. Això és, a la zona més llunyana de
l'avinguda d'Àngel Sallent, ja que les terres de primera línia es reservaren
per l'especulació. Aquest primer nucli urbà, conegut com el barri de Las Latas va néixer sense cap mena de
servei. Pels diversos torrents baixaven les aigües negres a cel obert. El
primer col·lector el van construir els veïns a pic i pala.
 |
| Carrer de Felip II 1960 / AMAT |
La forta immigració
dels anys cinquanta va accelerar el desenvolupament urbanístic del barri. Per
solucionar algunes deficiències es va crear la Comissió Local Pro-Edificis
Religiosos i Culturals que va aportar al barri, l'any 1956, l'establiment de la
Casa de Formació Professional dels Salesians, que donaren cobertura a
l'ensenyança. L'any 1961 s'inaugurava el Grup Escolar Germans Amat al carrer
d'Atenes.
 |
| Carrer del Franc Comtat 1960 / AMAT |
El barri farcit de
torrents també va patir les conseqüències de la rierada de l'any 1962. Però el
fet que va marcar el barri va ser la construcció del transvasament que va
esqueixar la zona per la meitat. La incapacitat d’absorbiment del col·lector de
la Rambla i els estralls que va ocasionar, va fer que la Confederació
Hidrogràfica dels Pirineus Orientals procedís a desviar la riera del Palau, per
mitjà d'un transvasament. El curs de la riera, que, a l'alçada de l'avinguda de
l'Abat Marcet, girava cap al sud i s’adreçava cap a la Rambla, va ser desviat
de manera que continués en línia recta cap al sud-oest per enllaçar amb el
torrent de La Maurina.
 |
| Carrer de Maria Auxiliadora 1960 / AMAT |
La manca de
infraestructures va agrupar al veïnat en moviments associatius, prohibits en
època franquista, però que va subsistir sota capa dels Salesians. Aquests
moviments aconseguiren millores com l’enllumenament i l'asfaltat d'alguns
carrers; això sí; a base de manifestacions i tallades de la carretera d'Olesa.
Una de les convocatòries més sonades va ser la reivindicació d'enllumenat en la
qual el veïnat sortí a manifestar-se amb espelmes al carrer. No cal dir que la
mateixa va ser reprimida durament per les forces de l'ordre. Els principals
grups de veïns eren l'associació pròpiament dita de La Maurina i la de la
Maurina Sud. Separació a la que havia portat el pas del transvasament pel barri
ja que no seria fins a finals dels anys setanta que es construiria el primer
pont sobre la riera que connectaria les dues comunitats. A finals dels anys
setanta les dues associacions es van unificar com Associació de Veïns de La
Maurina. Amb l'entrada de l'Ajuntament democràtic va ser possible, a l’igual
que a altres barris, la consolidació de serveis, la creació de noves places,
l'asfaltat de la resta de carrers i la construcció d'un nou pont sobre el
transvasament. Més tard vindria la construcció d’un poliesportiu i una piscina.
L'any 1992
s'inaugurava a l'avinguda Àngel Sallent el Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany
on, entre altres, té la seva seu l'Associació de Veïns de La Maurina.
 |
| Carrer de Núria / Arxiu Tobella |
Després de la
Guerra Civil, el marge dret de la carretera d'Olesa es va poblar d'edificacions
ocupades per immigrants en una zona que era coneguda despectivament com les
cases del Femer del Faba, en relació
a l'abocador d'escombraries que hi havia més enllà de la carretera d'Olesa.
També cap el interior, als carrers de Bailén i Nàpols, a la capçalera del
torrent de les Gueraldes, va néixer un petit veïnat conegut com la Isla Perdida. Un lloc tant isolat que
fins ben entrats els anys setanta no s'aconseguí l'enllumenat públic.
 |
| La plaça de la Maurina 1960 i 2010 |
La portada a terme
del pla per tal de promocionar habitatges protegits de qualitat per a famílies
amb pocs recursos, a la part sud del barri va fer que en els anys noranta
naixés un nou barri, el Roc Blanc, que es va consolidar separant-se del barri
de la Maurina. El transvasament va ajudar a crear la línia divisòria.
Fonts consultades
DOMINGO
HERNÀNDEZ, María del Mar, El fracaso
institucional de la legislación sobre casas baratas en el país vasco i
Catalunya. Treball de investigació. Inèdit. Universitat de Girona. 1998
Video La
Maurina. La memòria de les persones, la història del barri (1944-2010)
SEGURA, Isabel. Història recent del barri de la
Maurina a través de vint dones
Ajuntament de Terrassa. 2011
VERDAGUER, Joaquim. Els terrassencs de ponent. Inèdit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada