Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 15 d’octubre de 2016

L’aiguat del 1913

Després d’un any molt sec, de vuit mesos amb escasses o nul·les precipitacions, el 21 de febrer de 1913 va ploure fort sobre la ciutat i es començaven a apaivagar els efectes de la sequera, que ja preocupaven a la població i a les autoritats de l’època. Però va ser en ple estiu, quan un fort temporal, caigut el 7 d’agost, va provocar greus destrosses.
L'aiguat de 1913 / Fons Ragon-Amat
A més de la inundació de nombroses hortes situades entre Sant Pere i Can Bosch, arrasades pel desbordament del torrent de Vallparadís, la força de l’aigua va fer que caigués un gran mur del llit de la riera del Palau i s’esfondrés una volta situada davant del Mercat de la Independència.
esfondrament d'la volta de la riera del Palau /Fons Ragon-Amat
El què avui és un gran parc central, l’aigua es va barrejar amb fang i pedres i a llocs com a sota del pont de Sant Pere semblava ben bé un riu important, ocupant de part a part, sobresortint les verdures aïllades per damunt de l’aigua, segons ens explica el cronista terrassenc Baltasar Ragon en el seu llibre “Una cosa cada dia”. El mateix autor relata que al castell, l’aigua va arrencar una paret considerable de quatre pams de gruix. Els càlculs de l’època apuntaven que una seixantena d’horts havien desaparegut.

Les aigües descontrolades varen envair vàries cases de la Rambla d’Ègara, sobretot les situades a la vorera esquerra, i van fer que els veïns temessin fins i tot per la seva integritat física. Va ser necessària la presència de la Guàrdia Civil per ajudar a les persones afectades. 

La Comarca del Vallès ens fa esment d’alguns dels episodis que es van viure: “… Quan el caporal Domingo Regiga i el guàrdia José Campos se’n van adonar dels crits esfereïdors que sortien de la casa situada al número 149 de la Rambla van anar en auxili de les dones que hi vivien”.
La porta estava tancada i no es podia obrir fàcilment. Per sort, després d’uns quants intents, van aconseguir desfalcar-la i entrar a l’habitatge. Una de les dones, la més jove, de 25 anys, havia patit un desmai i l’aigua ja li arribava fins als genolls. Els guàrdies la van poder treure i després, junt amb altres veïns de la zona se’n van anar a ajudar a d’altres persones que veien com l’aigua se’ls enduia els mobles i d’altres objectes.
L'encaixament de la riera / Fona Baltasar Ragon-AMAT
Potser seria bo que recordéssim que quan la vila de Terrassa es va expandir a finals del segle XIX va fer-ho cap a l’oest de la riera del Palau, i es va encaixonar aquesta via d’aigua, amb murs des de la Rasa fins la carretera de Martorell, amb un pont al Portal de Sant Roc. Però això fou insuficient i es va acordar acabar la canalització amb la intenció de transformar la part alliberada en un bulevard o rambla semblant a la de Barcelona. L’any 1903 es va inaugurar la coberta que anava del Raval fins el Portal de Sant Roc.

Al carrer de Sant Marià, l’aigua es va carregar una gran paret situada molt a prop de Baldrich i una a tocar de l’Escola Pia (llavors Colegio de los Padres Escolapios) i del carrer Sant Domènech. El mur feia poc que s’havia construït, després de les obres d’eixamplament del carrer del Col•legi. Va tornar a faltar poc per la tragèdia, però els pocs vianants que hi havia pel carrer passaven per altres indrets de la ciutat. I també gràcies a l’hora, no hi havia nens que anessin ni sortissin de l’escola.
Amb la caiguda de la paret, l’aigua va entrar a casa de la veïna Rosa Ballber del carrer de Sant Domènech, on van haver d’anar els cossos de seguretat de l’època i els bombers. Qui es va salvar de miracle de patir un ensurt va ser un tal Lájara, tinent de les forces de cavalleria, que estava arrambat al mur de l’Escola Pia just en el moment que va caure.
Cobertura de la riera / Fons Ragon-AMAT
La tromba va caure a dos quarts de tres de la tarda i va durar més o menys un quart d’hora, però a dos quarts de quatre va tornar a repetir amb força. A més de Terrassa, les precipitacions van fer mal a Ullastrell, Matadepera i Viladecavalls, on la calamarsada va acabar amb bona part dels ceps de les vinyes.
Al vespre va tornar el que llavors va ser considerat un cicló, amb una forta descarregada d’aigua.  Les malifetes ocasionades pels vents desbocats van ser importants. Tota la gent abonada a la companyia d’electricitat es van quedar a les fosques. Els desperfectes a la xarxa van ser tants que un dia més tard part de treballadors de les fàbriques egarenques van haver de quedar-se a casa perquè a les seves indústries no retornava l’electricitat.

A l’avinguda de Jacquard, el vent es va endur pals elèctrics i a la carretera de Montcada, a tocar del carrer de Topete, es va emportar quatre grans arbres de soca-rel.
L’edifici industrial Ullés, Margarit i Comerma es va quedar sense una de les seves parets, que va lesionar greument un treballador anomenat Farge. A la fàbrica Matarí i Salallasera va caure també una façana i va quedar totalment enrunat el nou taller de la fàbrica de tallar fusta Sanllehí. També va ensorrar-se una casa nova situada a la Riera del Palau.
L’aigua de la riera de Les Arenes baixava a tot drap però no va sortir de mare, llevat de les malifetes al lloc d’unió amb la carretera de Rubí, per on no podien passar els carruatges.

El desgavell va ser generalitzat a tota la ciutat. Els bombers van tenir moltes hores de feina, bàsicament per treure aigua de baixos i sòtans inundats. Murs caiguts, horts desapareguts, xemeneies que van desplomar-se, balconades que es van despenjar… La situació va arribar a ser caòtica.

Fonts consultades:
La Comarca del Vallès. 8 agost 1913
RAGON, Baltasar. Una cosa cada dia. Imprenta Morral.
OLLER, Joan manel; SUÄREZ, Francesc; VERDAGUER, Joaquim. Fenòmens atmosfèrics a Terrassa. Fundació Mina d’Aigües de Terrassa. 2011
TAPIOLAS, Judit i FIGUERAS, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada