La fàbrica Aymerich Amat i Jover és, sinó el
més interessant, el més impressionant de tots els edificis industrials
dissenyats per l’arquitecte Lluís Muncunill.
Situat en un principi arran la riera del
Palau en terrenys del Pantà de Baix, actualment a la rambla d’Ègara.
 |
| Planta del projecte del vapor |
Fou encarregat pels empresaris Francesc
Jover, Pau Amat i Josep Aymerich per instal·lar-hi la seva nova factoria
tèxtil. Els mestres d’obres foren Comelles i Baltà. Els treballs començaren
l’any 1906 i acabaren dos anys més tard. La seva construcció donà feina a uns
docents operaris, cap dels quals – i és rar en aquella època – va patir cap
accident d’importància.
 |
| Interior de la fàbrica acabada de contruir/ AMAT |
Fou inaugurat l’1 de novembre de l’any 1908.
El diari la Comarca
del Vallès es feia ressò d' aquesta inauguració, dedicant un monogràfic de
varies pàgines amb la capçalera El nuevo templo del trabajo, amb una
descripció detallada de l’edifici industrial: Llum, la màquina de vapor,
dipòsits, precaucions contra incendis, director i constructors i altres
detalls.
 |
| El vapor a principis del segle |
Constructivament, el més remarcable és el
cobriment de la nau principal. La quadra tenia originalment – després ha sofert
diverses modificacions – 200 x 60 metres , és a dir 12.000 m² . La coberta
està formada per un entramat de mòduls quadrangulars, cadascun dels quals és
suportat per 6 columnes de ferro que comparteixen amb els que l’envolten. La
teulada de cada mòdul és formada per una doble corba que s’inclina cap al sud,
deixant al nord una obertura per a la llum coberta de vidre de Sevilla.
 |
| La coberta / MNCTC |
El joc de corbes és dissenyat per disminuir
les tensions laterals i així poder alleugerir tant la coberta com els elements
de sustentació i donar el màxim d’amplada a les claraboies. La relació entre
superfície de coberta i superfície d’obertura és molt elevada, permetent una
il·luminació poc usual a les fàbriques
d’aquell temps. Un enreixat de tibants acaba de donar cohesió als mòduls.
L’espai resultant és molt ampli, i tota la sala disposa de llum uniforme. Les
columnes, primes i relativament distanciades entre si, no destorben l’efecte de
gran sala oberta i serveixen per suportar els eixos i les politges de
transmissió de la força motriu que prové d’una sala auxiliar, on trobem les
calderes de vapor i el gran volant de sis metres de diàmetre.
La fusteria és de Joan Torreuella i fill i
Pere Sabater; la manyeria, de Cañameras, Junyent, Galí, Vidal i Cia, i Manel
Muntades; la cidreria de Casademunt i Roger, i la pedra, d’Artur Gomfaus.
 |
| La façana /MNCTC |
L’any 1912 moria Francesc Jover. Des d'
aleshores l' empresa passà a dir-se Aymerich i Amat. Aquell any s’introduí la
nova energia elèctrica, tot i que la substitució del vapor per l' electricitat
no seria fins al 1914. L’empresa es va veure beneficiada, com tota l’economia
catalana, per la Primera Guerra
 |
| Detalls de l'embarrat / MNCTC |
El gener de 1937, la fàbrica va ser
col·lectivitzada. Acabada la guerra Pere Amat Roumens es feia càrrec de
l’empresa a la qual s’incorporà Josep
Aymerich. L’any 1952 la firma es transformà
en Aymerich y Amat SA (AYASA) A
poc a poc va anar remuntant els anys
difícils de postguerra. El 1956 la societat
tenia 130 treballadors i va
encetar l’època daurada del tèxtil terrassenc. A finals dels anys cinquanta,
amb l’obertura de fronteres polítiques i l’alliberació de l’economia, començà
el veritable boom de la indústria
tèxtil. L’entrada de maquinària estrangera va ser clau per augmentar la
producció i la qualitat, per fer competitiva l’oferta.
 |
 |
| Estralls de les riuades del 62 / Carles Duran-AMAT |
La tragèdia, però, va arribar el 25 de
setembre quan la riuada va arrasar la fàbrica produint la mort de dos
treballadors i unes pèrdues de 28 milions.
La fàbrica es va refer comprant maquinària
nova gràcies als crèdit tous que oferí el govern. L’empresa, tot i la
remuntada, un altre cop és ferí de mort; la crisi tèxtil dels anys 70. L’any 1976 l’empresa tancava les portes
definitivament.
L’edifici quedà abandonat llevat d' algunes
zones ocupades per llogaters. La seva ubicació al centre de la ciutat va
convertir el Vapor Aymerich i Amat en objecte d’esquer pel món especulatiu
immobiliari veient el gran solar que quedaria al centre de la ciutat. Això
va despertar l' interès dels terrassencs
pel seu patrimoni, que endegaren una
sèrie de campanyes per salvaguardar l’edifici. Amb l’esdeveniment de la
democràcia i la restitució de la
Generalitat de Catalunya,
l’Ajuntament de Terrassa i el Vapor Aymerich i Amat van poder signar un conveni per a la creació
del Museu Nacional de la
Ciència i de la
Tècnica amb seu a l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover.
L’any 1984 s’inaugurava el nou Museu que va fer possible la salvaguada
d’aquesta joia industrial.
 |
| Museu Nacional de Ciència i la Tècnica de Catalunya |
Una de les atraccions del museu és la
xemeneia, que es pot visitar des de la base interior. Té una base octogonal, amb un fust troncocònic i una alçada de 42 metres . S’hi pot accedir pel seu
interior, per mitjà d’una escala de gat.
Entre el primer i el segon collarí de ceràmica hi ha l’anagrama del museu. Va
ser restaurada l’any 1993.
Fonts consultades
SOLÉ, Mercè. Història Industrial de Terrassa II. Diari de
Terrassa. Lunwerg Editores. Terrassa 2000
FIGUERAS,
Pere; VERDAGUER, Joaquim. La fàbrica Aymerich Amat i Jover.
Claxon, núm.
73, 7 abril 1986.
Gerència d’Urbanisme. Catàleg d’Edificis d’interes Històrics-
Artístic. Ajuntament de Terrassa 1981
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada