Aquesta és la
pregunta que es feien els terrassencs l’any 1917.
Amb
l’agregació del poble de Sant Pere, el 1904, la nova barriada terrassenca
experimentà un gran creixement cap el nord, al llarg de la carretera de
Matadepera i el carrer Llibertat ocupant terres d’en Sal·lari, d’en Vileta i
dels masos de Can Tusell, Can Fatjó i Can Pous. És per això, que
l’Ajuntament volgué donar una solució
definitiva al que en aquells moments era primordial; la comunicació viable de
Terrassa cap aquella zona.
 |
| El pont de Sant Pere / Fons Ragon-AMAT |
Com a sortida, la Comissió de Foment, encapçalada
pel regidor Josep Oriol Maurí preparà, l’any 1917, un projecte d’eixamplament
del pont de Sant Pere. A aquesta proposta, el regidor Colomer interposà la seva
opinió de que seria més apropiat procedir a l’enderroc del pont i terraplenar
el pas obrint un “hermoso y frondoso paseo”
de l’amplada del carrer de la Creu Gran.
 |
| Projecte del nou pont |
Mig any
després el mateix regidor va incidir davant la defecció del tema per part de la
Comissió de Foment exigint el debat del dictamen. El regidor Benet, en canvi,
s’hi oposà fermament justificant que “el puente, por su antigüedad, es algo
consubstancional con el alma tarrassense, con la espiritualidad que inspira el
sentimiento de la patria»
El tema acabà
prenent un caire radical fins que va esclatar una dura polèmica entre els
partits polítics del moment. L’any 1917 s’havia iniciat una nova etapa
republicana amb l’afegit de la reafirmació del catalanisme i l’esperit
autonomista, tot mirant les eleccions municipals que s’havien de celebrar a
finals de l’any 1918. El 22 de maig de 1918, amb la proposta de fer un col·lector
al torrent de Vallparadís es tornà a insistir en terraplenar el pas del pont de
Sant Pere. La setmana següent es va tornar a encendre definitivament la
polèmica entre els regidors i també entre els terrassencs, acompanyada d’una
forta campanya de premsa.
 |
| El pont / Fons Baltasar Ragón-AMAT |
Lluís Gorina publicava la seva opinió en el diari El
Dia: “El Pont de Sant Pere. L’amo i senyor de la ciutat de Terrassa, al
magnifíc Ajuntament, ha concebut fa pocs dies la idea “titànica” de destruir el
pont que condueix a les esglésies de Sant Pere i de Santa Maria. Més, aquesta
desaparició la vol executar d’una manera “tràgica”: vol anar-lo colgat de
terra. ¿Hauries pogut imaginar, pacífic ciutadà, que dintre l’”Europa
conscient”, en entorn mateix de la teva vila, potser al costat de la casa, hi
hagués un senyor que torturés la seva intel-ligència pensant en al forma de
substituir un pont per un terraplè? Hom comprèn la befa formidable que això
representa per l’avantpassat que per salvar un espai, va concebre l’element
“arc”. Ell devia imaginar-se haver resolt la conclusió que per travessar una
vall mai no s’havia de fer un pont sinó que calia omplenar la vall. Aquest
afer, per fortuna, encara s’està discutint i la conservació del pont encara
troba defensors dins mateix del propi Ajuntament de Terrassa. A aquests
elements sans els desitgem bona sort en les seves argumentacions i esperem de
llur perseverància i encert una digna resolució. Creiem que fins i tot
arribaran a convèncer el mateix iniciador del projecte demostrant-li el
desgavell que representa la seva idea. El pont que condueix a les conegudes
esglésies romàniques, és un dels arguments que al.leguen els que volen fer-lo
desaparèixer, més com que per damunt del pont no hi passa cap carretera de
trànsit, crec que no s’hauria de sacrificar l’estètica a una millora que no és
essencial. A més, si es volgués construir un terraplè per a omplenar aquell
gran torrent, la terra hauria d’arribar a una gran distància a cada banda del
pas; puix donada la gran alçària el terraplè se’n va molt enllà, i destrueix
l’encís d’aquesta poètica vall, la qual fa uns quants anys l’Ajuntament volia
convertir en parc públic. És inversemblant que la mateixa corporació que
llavors volia portar a terme una millora tan ben entesa, hagi intentat acollir
ara aquest despropòsit. El pont de Sant Pere és un complement de les esglésies
de Sant Pere i de Santa Maria, i constitueix un apèndix d’aquests monuments
arqueològics, formant una via agradable per arribar-hi, cosa que mai
s’aconseguiria si es fa un passeig ample, amb acàcies de bola i una baraneta de
ferro pintada de gris”.
 |
| El pas de vianant per sobre el pont / Fons Ragon-AMAT |
En el Ple de
l’Ajuntament del 29 de maig es van confrontar les opinions contradictòries
entre diversos regidors davant la no resolució del dictamen sobre el pont. Els
regidors que defensaven la integritat del pont exposaven que “aunque a él no le
guste, (…) bonito o feo, consta de tres arcos y cuenta trecientos años de
existencia.», mentre que el regidor Ros, opositor, s’estranyava “de que se
opongan a lo que reclama la conveniencia de todo un pueblo a pretexto de ser un
monumento, como si se tratase de la catedral de Toledo o de la Alhambra de
Granada, cuando de lo que se trata es de un puente declarado ruinoso ya más de
una vez». Finalment es va resoldre demanar un dictamen de la Junta de Museus.
 |
| El pont vist des de Cal Datzina/ Fons Baltasar Ragon-AMAT |
La primera
setmana de juny diverses veus de diferents entitats culturals terrassenques
feren arribar a l’Ajuntament el seu parer contrari a l’enderrocament del pont
de Sant Pere. El Centre Excursionista de Terrassa adreçava una llarga instància
a l’alcalde i regidors instant-los a perseverar amb la integritat del viaducte,
en tot cas i com a últim recurs, resolent el problema amb la construcció d’uns
voladissos per donar pas a unes voreres que donarien més espai pel trànsit de
carruatges. Per potenciar els seus raonaments proposaven la creació d’un gran
parc urbà en el torrent de Vallparadís en el qual les esglésies i el pont en
serien eixos centrals.
 |
| Josep Soler i Palet |
L’alcalde
Josep Maurí convocà una reunió amb el prohom terrassenc Josep Soler i Palet,
resident a Barcelona des de l’any 1895, per saber la seva opinió. Soler i Palet
s’excusà de no viatjar a Terrassa degut a una malaltia, però, assabentat del
que estava passat, adreçà una llarga carta a l’alcalde donant el seu parer
contrari a la desaparició del pont: «Per si’l proposit d’aqueixa reunió fos
tractar del debatut assumpte del pont de Sant Pere qui al tanta trassa comencá
d’edificar a les derreries del segle XVI el mestre de cases terrassench Ramón
Suris, vagui per endevant el meu decidit vot contrari em absolut ni que sigui
enderrocat ni desfigurat (...) si’s vol un pas mes ample, fassis un viaducte
ben capás en altre lloch del torrent de Vallparadís: res de terraplens que ab
sos guixots y escombreries enlletgeix aquell lloch simpátich que bé podria
ésser convertit en un ver jardí paradisíach: així·s se fa a tot arreu quan se
voten mes comunicacions, quan s·és mes n’hi aigi millor, mes ben servit
estará’l publich».
Josep
Tobella, president de la Junta de Museus, Mossèn Josep Homs, rector de Sant
Pere, Lluís Muncunill, arquitecte municipal, Joaquim Vancells, pintor i els
señors Francesc Pi i Francesc Salvans, tots ells membres de la Junta de Museus,
foren els signants del manifest adreçat a l’Ajuntament en nom de la dita Junta
donant el seu parer contrari al possible enderrocament del pont, ja que “amb la
desaparició del pont, destruiriem un tros
de lo mes típic y carecterístic de nostre ciutat, causant una verdadera
mutilació al conjunt que formen el pont i’l grupo d’Iglesias romániques de Sant
Pere, que donan a n’aquell lloc, una visió del nostre passat altament simpática
i instructiva, a la vegada que es una plana vivent de l’historia de Terrassa.”
El 10 de
juny, la Comissió de Foment amb tota la documentació estudiada i amb l’afegit
dels manifests anteriors, elaborà el tant demanat dictamen, per tal de presentar-lo a la propera sessió plenària
del Consistori amb la conclusió de mantenir-lo en peu.
Per
fi arribà el dia en que el tema tant debatut del pont de Sant Pere es portà al
ple de l’Ajuntament, perquè el dictamen preparat per la Comissió de Foment fos
aprovat o rebutjat.
 |
| El Saló de Plens |
El dia 12 de juny es produïa un dels debats més maratonians
dins de la història del consistori terrassenc. La minoria republicana es
reafirmà en fer desaparèixer el pont contra el dictamen presentat per la
Comissió de Foment de conservar-lo. També es van proposar altres alternatives
com fer el terraplè a l’altura del carrer Sant Joan fins al carrer de l’alcalde
Parellada o el d’unir el Passeig amb la plaça de l’església mitjançant un pas
pel carrer del Castell fins al de la Rectoria. Mentrestant fora del saló de
plens, en el vestíbul i l’escala d’accés, abarrotada de ciutadans expectants
pel desenvolupament del ple, discutien acaloradament com si d’un ple paral·lel
es tractés. La brillant defensa del pont feta pel regidor Josep Ullés, recolzat
pels manifests, llegits en el Ple, de la Junta de Museus, del Centre
Excursionista i de Josep Soler i Palet van fer el seu efecte. Finalment el
dictamen amb alguna esmena es portà a votació nominal que va donar com a
resultat 10 vots a favor de la salvaguarda del pont i 8 en contra. El pont
acabava de passar una tremenda revàlida.
L’endemà
tres diaris terrassencs, La Comarca del Vallès, La Crónica Social i el Dia
feien un ampli ressò del que havia succeït en el Ple. Un any després es
procedia al seu empedrat.
Amb
el temps la solució de connectar el centre amb la barriada de Sant Pere, va ser
la urbanització del passeig del Vint-i-dos de Juliol. El increment dels trànsit
per aquest vial apaigavà l’atenció sobre el pont de Sant Pere, fins i tot
s’oblidà les altres alternatives presentades en el Ple sobre els carrers Sant
Joan i Castell.
Fonts
consultades:
AMT. Llibre d’Actes dels Plens de l’Ajuntament de
Terrassa. Vol. 40, 1917-19, fol. 65v. 24 octubre 1917.
AMT. Llibre d’Actes dels Plens de l’Ajuntament de
Terrassa. Vol. 40, 1917-19, fol. 143. 24 abril 1918.
AMT. Llibre d’Actes dels Plens de l’Ajuntament de
Terrassa. Vol. 40, 1917-19, fol. 151v. 22 maig 1918.
GORINA,
Lluís. El pont de Sant Pere, El Dia,
28 maig 1918.
Vegeu l’expedient íntegre de tot el procés relatat a AHT.
Proyecto de las obras de alcaltarillado, aceras y afirmado, en la calle Mayor
de San Pedro y plaza del Rector Homs y ensanche del puente de San Pedro.
Informe de l’arquitecte municipal. Expedient de Foment núm. 3040/1960 (en el informe l’arquitecte
adjunta copies dels afers de l’any 1918).
MONTANYA, Joan. El
pont de Sant Pere. El Dia, 25 maig 1929.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada