La Torre del Palau és un dels pocs elements conservats in situ de l'antic Castell Palau de Terrassa, construït a partir del segle XII. Constitueix l'edifici més emblamàtic de la ciutat perquè és el referent visible de la vila medieval de Terrassa. El Castell-Palau i la torre passà a mans de varis propietaris i castlans. L'any 1891 s'enderrocaven les Cases del Castell, últims vestigis del Castell-Palau. Només quedà en peu la torre dins els patis de la illa de cases. L'any 1990, la família propietària cedien a la ciutat la torre. Aquí començava un procés de urbanització del interior de la illa de cases del que esdevindria la plaça de la Torre del Palau, amb entrades per carrer Gavatxons i Cremat. La torre oculta durant segles a la vista dels terrassencs es feia visible en tota la seva magnitud al mig de la plaça. (vegeu en aquest blog " la Torre del Palau"
 |
| Restes medievals a la plaça de la Torre del Palau / Joaquim Verdaguer |
En
els anys vuitanta es van portar a terme excavacions arqueològiques en aquesta
zona: a la Casa Piñol
al núm. 7, que va ser enderrocada per donar entrada a la nova plaça; a la Casa Geis en el núm. 9;
i en les cases 15 i 17 on es va excavar part del fossat i es va descobrir la
part lateral de la torre quadrada cantonera de la vila de Terrassa. És la única que se’n conserva un fragment de façana situada a
l’angle nord-est de la vila, actualment, visible des de la plaça de la Torre del Palau.
 |
| Paret de la torre quadrada del carrer Gavatxons / Joaquim Verdaguer |
 |
| comparativa de la torre i el fossat |
Complementa tot aquest seguit de restes arqueològics, la
petja que deixaren els arqueòlegs referents als fossats de la vila medieval.
Després de les excavacions arqueològiques es procedí a la definitiva
construcció dels pàrquings i la nova pavimentació de la Plaça Vella i del Raval
de Montserrat. Però els tècnics del patrimoni no deixaren passar l’ocasió per
deixar en el paviment, senyals inequívoques de per on havia transcorregut el
fossar medieval.
 |
| El paviment que marca l'antic fossar / Joaquim Verdaguer |
A la Plaça Vella, al terra davant els edificis de la banda de
la catedral, es pot apreciar que la pavimentació de la zona és diferent al de la
resta de la plaça. Un llarg tram d’uns tres metres d’amplada que va des del
carrer de l’església fins al carrer de Gavatxons, està fet amb llambordes que
ens marquen per on passava el fossat.
 |
| l'estructura ens marca on estava situada la porta de la Font / Joaquim Verdaguer |
A la plaça, davant del carrer de
Gavatxons a terra hi ha un estructura rectangular de fusta que ens indica on es
va trobar les restes de la porta medieval de la Font o del Camp de la Creu.
Al Raval de Montserrat davant dels edificis imparells hi ha
uns petits rails paral·lels que ens marca el tram del fossat localitzat i
excavat. Va des del carrer Cremat al de la Unió.
 |
| Guies metàl·liques que senyalen l'antic fossar del Raval / Joaquim Verdaguer |
Després de les excavacions, en els baixos de la
Casa Geisla
Casa Piñolla Vila Medieval
 |
| El forn de coure de la casa Piñol/ Francisco Ruda-AMAT |
Completa el conjunt una petita sala
d’audiovisual situada a la planta baixa de la
Casa Geisla Torre del Castell Palau. En
aquest espai s’ofereix la possibilitat de conèixer l’origen de la vila medieval
i la visita in situ de tots els elements arquitectònics mencionats.
Fonts consultades:
Fonts
consultades:
MORO,
Antoni. Reflexions sobre la reconstrucció del recinte emmurallant de la Vila
de Terrassa als segle XIII-XVI dins l’actual trama urbana. TERME, núm. 13
novembre 1998
FERRAN, Doménech. Museu de Terrassa.
Centre d’Interpretació de la vila medieval de Terrassa. Revista TERME. núm.
17. Novembre 2002 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada