En temps passats per anar de
Terrassa a Castellar del Vallés, primer s’havia de baixar el torrent de
Vallparadís i enfilar per davant de les esglésies de Sant Pere. Amb la
construcció del pont la cosa fou més fàcil. El camí passava pel Pla de Sant
Pere. Al segle XVI els pagesos de la part forana de Sant Pere van decidir
construir cases a cada costat del camí en el seu pas pel Pla de Sant Pere, d’on
esdevindria el poble de Sant Pere i el seu carrer Major.
 |
| Placeta de la Creu / Fons Baltasar Ragon / AMAT |
Al dalt de tot del carrer
Major hi havia una esplanada, que seria, més endavant, la placeta de la Creu. A la seva dreta, hi
havia una de les anomenades “creu de terme”, que assenyalava la continuació del
camí de Castellar. La creu estava sobre un pedestal d’una columna rústica amb
una creu grega de ferro al damunt.
 |
| La Creu de terme que senyalava el camí / Fons Ragon-AMAT |
El camí de Castellar
continuava, i tot seguit es bifurcava: a l’esquerra, amb el camí de les masies de
Can Tusell i Can Fatxó i el de la dreta, el camí girava cap a la dreta.
En el
tram entre l’actual carrer Llibertat i el torrent Monner, a la dreta hi havia
una granja i els seus horts. Al final, tocant el torrent hi havia un molí de
vent. Quan es va enderrocar la granja, el molí es va preservar com element
urbanístic singular. És dels pocs que queden a la ciutat.
En general, els molins de vent terrassencs eren emprats
per a l’extracció d’aigües. És un testimoni de la cultura de l'aigua de
la Terrassa del segle XIX, on empreses i habitatges particulars l’extreien del
subsòl per beure, per regar les hortes i pel funcionament de les indústries.
 |
| El molí de vent / Joaquim Verdaguer |
Sembla que aquest molí formava part de les terres de la
família Moner, que també tenia un rengle de cases al carrer de Ponent.
Aquest tram de carrer, durant
els anys 60 i part del 70, portà el nom de Villarobledo, per decisió del cap de
Protocol de l’Ajuntament, Paco Pérez, paradigma del funcionari Municipal, en
record del seu poble d’on era originari
 |
| El camí de Castellar en arribà a l av. de Jaume I / Fons Ragon-AMAT |
La nova planificació urbana de
la part nord del torrent Monner (zona també coneguda com torrent de l'Apotecari) va ser resolta amb un
terraplenament del torrent, donant pas a un espai que connectava l'avinguda
Jaume I amb el passeig Vint-i-dos de Juliol.
 |
| Casa dels Eucaliptus darrera d'AEG |
En arribar a l’actual avinguda de Jaume I, el camí deixava a l’esquerra els camins a Can Petit i a Santa Magdalena del
Puigbarral i a la dreta el camí de Castellar que anava a cercar l’actual
carretera de Castellar. Abans d’arribar en aquest punt a la dreta del camí s’aixecava
la misteriosa casa coneguda popularment com la Casa dels Eucaliptus. Era una edificació rodejada, formant un
quadrat, per una barrera d’eucaliptus i estava formada per dos pisos amb un
terrat a la segona planta; d’un sobresortia una torre. Sembla que va ser
enderrocada durant els anys 70 del segle XX. Al seu lloc es va urbanitzar
l’actual plaça Laureà Barrau.
 |
| La casa dels Eucaliptus / Proc. Rafael Aróztegui |
 |
| Casa dels Eucaliptus / dibuix de Manuel Ribasés |
 |
| A l'esquerra, els eucaliptus / Fons Ragon-AMAT |
El camí de Castellar continuava fins a trobar l’actual encreuament de la
carretera de Castellar amb la riera de les Arenes. Uns metres més amunt anava a
cercar la masia de Can Montllor i la Torre de Mossèn Homs, fins a trobar la
carretera de Sabadell a Matadepera.
 |
| Plaça de Laurà Barrau / Joaquim Verdaguer |
El camí de Castellar va perdre la seva servitud quan a finals del segle XIX
es va construir el pont del Passeig per donar sortida a la nova carretera de
Castellar.
Algú recorda La Casita?
ResponEliminaSi la recordo, jo vivía a la Torre dels Eucaliluptus, va ser casa meva desde que vaig neixer fins que em vaig casar poc abans de que la endorroquesin
ResponEliminaJo la recordo de ben petita, els meus pares coneixien als que hi vivien, però jo ho recordo lleument doncs era molt petita. Llàstima no trobar imatges més recents dels anys 70, si no recordo malament abans de que l'enderroquessin. Era molt bonica amb la torre.
ResponElimina