Al llarg
dels segles els noms de Terrassa han anat variant, han donat resposta a moltes
realitats diverses i, ara, ens permeten disposar d’un patrimoni ric en records
i àmpli en coneixement. Recollir els noms de Terrassa és recollir la manera com
els terrassencs i terrassenques ens identifiquem.
ÈGARA [s.I dC – c.1290]
El nom
d’Ègara correspon al de l’antic municipi romà ubicat dins el nucli urbà de
l’actual Terrassa. Els testimonis documentals més antics d’aquest topònim són
dues inscripcions romanes de dos pedestals del s.I dC que es troben adossats a
les parets de l’església de Santa Maria del conjunt monumental de les Esglésies
de Sant Pere. Probablement les institucions principals del municipi estaven
ubicades al capdamunt de l’esperó de Sant Pere, a la confluència del torrents
de Vallparadís i de Santa Maria o Monner, mentre que les historiadors
encara discuteixen si efectivament hi
hagué nucli urbà o no. En aquest punt a partir de mitjans segle V s’esdevení el
bisbat d’Ègara. A partir de la conquesta dels sarraïns, els anys 713 i 714, el
record de l’antic municipi anirà desapareixent, però no així el nom, que va ser
utilitzat durant uns segles més tard per identificar les esglésies
reconstruïdes de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara. Aquestes van perdre definitivament aquesta designació cap
a finals del s.XIII per romandre amb la denominació definitiva d’esglésies de
Sant Pere de Terrassa.
El nom
d’Ègara no s’ha perdut en absolut. A l’actualitat tenim un carrer d’Ègara, una
Rambla d’Ègara, un barri d’Ègara, un Club d’Hoquei amb aquest nom, l’escola
Bisbat d’Ègara i fins i tot una persona que actualment es diu Ègara a la
mateixa ciutat de Terrassa. És, doncs, un topònim ben viu.
 |
| Reconstrucció virtual de la Seu d'Ègara / Museu de Terrassa |
CASTELL
DE TERRASSA [844-1193]
L’any 844 es documenta
per primera vegada un “Terracium castellum”, el qual ha estat acceptat per la
historiografia com la referència més antiga del castell de Terrassa. Tanmateix
es tracta de l’única vegada de la historia en què surt aquesta denominació. A
partir dels segles X i XI començarem a trobar la definitiva denominació
“Castrum Terracie”, és a dir, Castell de Terrassa.
Aquest nom, a partir del
segle XIII, perdurarà indicant dues coses diferents. En primer lloc designarà
el terme jurisdiccional de Terrassa fins els segles XVII i XVIII. La seu del
terme era el Castell-Palau de Terrassa. En segon lloc servirà per denominar
durant els segles XII i XIV el castell “dels Terrassa”, edifici inicial de
l’actual Castell de Vallparadís, que es construí com a residència de la família
Sanlà a partir del 1110, el quals van adoptar més tard el nom de Terrassa com a
cognom.
 |
| El Castell de Terrassa assetjat pel sarrains / Proc. Josep M. Domènech |
La nova
vila de Palau de Terrassa neix a finals del s.XII, es diu que entre el 1180 i
el 1193. La denominació de “Palau de Terrassa” respon a la presència d’una
residència comtal des d’antic a la zona de l’actual Plaça Vella. Amb la nova
vila, aquesta adoptà el nom del lloc on s’instal·là. A partir de 1201, però, la
vila començarà a anomenar-se, “vila del Palau del senyor rei a Terrassa”,
denominació que donarà pas a “vila de Palau de Terrassa” fins a finals del
s.XIII en què es consolidarà de forma definitiva el nom de “vila de Terrassa”.
 |
| La vila de Terrassa a l'època medieval / Dibuix Goliard-Museu de Terrassa |
 |
| Maqueta de la vila de Terrassa a finals del segle XV / Joaquim Verdaguer |
VILA DE TERRASSA [1281 – 1876]
La vila es
perllongà al llarg de l’edat mitjana i moderna, fins que el 1877 va rebre el
títol de Ciutat per part d’Alfons XII. Al llarg d’aquests anys la vila va anar
creixent de forma molt sostinguda al principi, i de forma més evident a partir
de mitjan segle XVI en què el rei Carles I va permetre cobrir els fossats de
l’antiga muralla i edificar a l’exterior d’aquestes.
A partir
del segle XIX, amb la construcció de molts vapors industrials, l’extensió del
perímetre de la vila augmentà significativament.
 |
| La vila de Terrassa a l'època moderna |
 |
| La vila de Terrassa a mitjans del segle XIX / AMAT |
CIUTAT
DE TERRASSA [1877-2007]
El 9 de
març de 1877 es publicà el Reial Decret de 29 de març que concedia el títol de
Ciutat a la vila de Terrassa. Els habitants de Terrassa passaven a rebre la
condició jurídica de ciutadans, en
comptes de simples vilatans o pobletans, el que psicològicament era gran punt
enfront la resta de poblacions properes. Però sobretot, la concessió del títol
va permetre fer front a les constants bregues que a finals del segle XIX van
enfrontar polítics i industrials per al domini del partit judicial i per
assolir certa independència a l’hora de dissenyar circumscripcions electorals.
 |
| La ciutat de Terrassa / AMAT |
La
concessió de títol de Ciutat s’ha d’emmarcar en el moment polític de la
Restauració de la monarquia espanyola després de la I República espanyola, i no
tan sols com un benefici clar de cara als seus habitants.
Fonts consultades:
CARDELLACH,
Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els
noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2007
DOMÈNECH,
Josep M. Història breu de Terrassa. Patronat
de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1972.
Museu de Terrassa. La Torre del Palau. El Castell i la Vila de Terrassa. Ajuntament de Terrassa 1999
M'
ResponEliminaha encantat