Terrassa al
final de la guerra civil, fou ocupada per les tropes franquistes i els falangistes es feren amb el poder municipal a través de la «Jefatura Local del
Movimiento”.(vegeu en aquest blog “La Falange a Terrassa”) http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2016/10/la-falange-terrassa.html
Els primers
anys ocuparen com a Cuartel de la Falange,
el magatzem Freixa del carrer Sant Pau, fins que es van traslladar a l’Antic
Ajuntament del Raval de Montserrat. En el baixos imprimien el Diari Tarrasa i, després el Tarrasa Información.
 |
| Cuartel del Frente de Juventudes / Fons Ragon-AMAT |
Els
falangistes van incautar l’edifici del Círcol Egarenc, al carrer de Sant Pere,
on instal·laren el Frente de Juventudes
per donar cobertura a la joventut amb el Servicio Nacional d’Educación Física,
Ciutadania y Premilitar, del qual sorgiria l’Organización Juvenil Española-OJE i Educacion
i Descanso. En aquells amplis salons es podia disfrutar de l’oci i de
l’adoctrinament falangista.
En un
principi, el nombre d’afiliacions va ser notable degut a l’obligatorietat
d’afiliar-se, principalment la joventut, no pas per un veritable interès dels
terrassencs pel nacional-sindicalisme. Es repartien dues classes de carnets: el
de militant i el d’adherit. Amb el pas dels anys l’obligatorietat va minvar,
però la Falange continuava controlant la joventut, en franca competència amb
l’església i els seus centres parroquials. A les escoles s’impartia la Formación de l’Espiritu Nacional.
 |
| Desfilades paramilitars / Carles Duran-AMAT |
Eren
constants les desfilades paramilitars i les manifestacions patriòtiques o les
concentracions del Frente de Juventudes. També las demostracions gimnàstiques
al camp del Terrassa i els campaments de l’OJE.
 |
| Demostracions gimnàstiques / Carles Durant-AMAT |
 |
| Campaments de l'OJE / AMAT |
A la Falange
terrassenca podien distingir-se diferents faccions. D’una banda estava formada
per excombatents i membres de l’antiga dreta local, principalment de Renovació
Espanyola, i per altra banda, d’un bon nombre de joves entusiastes amb la idea
de la revolució nacional-sindicalista, molts d’ells de baixa extracció social.
Tot i així,
la Falange no va tenir a Terrassa la força que tindria a altres llocs de
l’Estat. Funcionava perquè tenia una comesa política, però no va tenir base social,
i era manipulada sense escrúpols per l’oligocràcia local, molt més pragmàtica
que dogmàtica. Sense cap mena de tradició a la ciutat, la Falange era una mena
d’empelt fet créixer per força. Si bé és cert que la Falange arribà a tenir un
bon nombre d’afiliats, no és menys cert que molts s’hi adherien pels avantatges
socials que comportava.
Davant
l’empenta de l’Acció Catòlica per fer-se amb la joventut, la Falange va crear
el Frente de Juventudes i en el seu
cas l’OJE per fomentar
l’adoctrinament i l’esbarjo.
Al final de
la Guerra Mundial, el 1945, i amb el feixisme derrotat, l’eufòria i la
repressió ferotge minvà. L’Acció Catòlica entrà als òrgans de govern de
l’Ajuntament. Des del primer moment acabada la guerra, l’Acció Catòlica a
través dels seus centres d’ensenyament van contribuir en gran mesura a
l’adoctrinament a la catequesi mentre els falangistes contribuïen en la seva
instrucció de la formació de l’esperit nacional.
Als anys 60,
la Falange queda, poc a poc, reduïda al Frente de Juventudes, la Sección
Femenina i a generar l’estructura oficial del Movimiento.
Amb
l’arribada de la democràcia els anys 70, la Falange desapareixia inexorablement
del panorama terrassenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada