Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta Rambla. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta Rambla. Ordena per data Mostra totes les entrades

dissabte, 12 de maig del 2018

El barri de Sant Pere Nord


Aquest barri està situat al nord de la ciutat, entre les avingudes de Béjar, i del Vallès, el del Periodista Grané, Avinguda de Jaume I i el carrer del Pintor Vancells.
Té una superfície de 0’69 km2.
El barri de Sant Pere Nord 1958 / AMAT
El nom del barri prové per estar situat en terres del poble de Sant Pere i per diferenciar-lo del barri homònim. Sant Pere Nord, abans del seu creixement urbà, havia estat conegut com el Pla de les Arenes. Abans d’urbanitzar-se era travessat per tres camins: el de Can Petit, el de Santa Magdalena del Puig Barral i el de Matadepera. A la seva part alta, veu el naixement del torrent Monner.
Carrer de Santa Magdalena / Fons Ragon-AMAT
Les primeres cases les van construir, a la dècada de 1910, els primers immigrats andalusos en arribar a Terrassa i ho feren a l’actual carrer de Santa Magdalena, on comença el camí de l’ermita del mateix nom. Naixia així el primer “barri” terrassenc integrat exclusivament per immigrats. Cap els anys 20 es va començar a poblar l’altra banda del que seria l’avinguda de Jaume I. És un sector que va créixer amb la primera afluència migratòria d’abans i després de la Guerra Civil amb un nivell de precarietat que barrejava el barraquisme i les cases unifamiliars d’auto-construcció. 
La urbanització va arribar al llit de la riera de les Arenes i les riuades de l’any 62 van devastar la zona. A finals dels seixanta, el barri presentava un estat lamentable, sense rigor urbanístic; una manca de planificació que condemnava la zona a expandir-se sense xarxa de clavegueram, enllumenat públic o voreres als carrers. La pressió veïnal va fer que als anys 80 es comencés a reordenar el barri amb la urbanització de la Rambla de Francesc Macià, la plaça Primer de Maig, l’avinguda Béjar i la construcció d’equipaments públics. El sector nord s’ha convertit, els últims anys, en un important polígon industrial.
 
El barri Sant Pere Nord a tocar a la avda. Jaume I / Fons Ragon-AMAT
El centre neuràlgic del barri és la Rambla de Francesc Macià. En principi, aquest vial estava projectat com a continuació del carrer Maestrat, un cop travessada la carretera de Matadepera. 
La rambla Francesc Macià en construcció / AMAT
No va ser fins a l'any 1984 que es va desviar la seva entrada fins a la plaça de l'Aigua i se li va assignar el nom de Rambla de Francesc Macià. 
Francesc Macià

En aquells moments, el veïnat va témer que aquest vial es transformés en una gran avinguda amb molt de trànsit, que dividís el barri. Però aquesta funció l'ha acabat assumint l'Avinguda Béjar i la Rambla de Francesc Macià s'ha transformat en un eix vertebrador on hi ha els comerços i els principals equipaments del barri.
Curiosament se li ha donat el nom de Rambla, quan en realitat, aquest vial no ha estat mai un curs d'aigua, com es pot suposar pel seu nom.
La rambla de Francesc Macià / AMAT
El vial es va inaugurar el 10 setembre de 1989 i es va fer una primera ampliació el 29 d'abril de 1996. En aquesta rambla trobem el Centre Cívic President Macià on hi ha la seu del Consell Municipal del districte VI, que agrupa els barris de Sant Pere Nord, Sant Llorenç, Les Arenes-La Grípia-Can Montllor, Ègara i Can Tusell. També és la seu l’Associació de Veïns i dels grups de cultura populars.

A l’esquerra de Rambla abans del Centre Cívics hi ha la plaça 1 de maig i, passat el centre, també a l’esquerra, la plaça de la República.
El carrer de Roig Venrura 1983 / Jaume Valls-AMAT

La vida comercial es va fer tant intensa al llarg de la Rambla que, a la dècada dels anys 90 es va crear l’Associació de Comerciants de la Rambla de Francesc Macià.
El carrer Provença/ Joaquim Verdaguer
El dia 7 de juny 1998 s’inaugurava l’església parroquial de Sant Pau situada a la plaça de la Constitució


Fonts consultades:
LOZANO, Ferran, ROMERO, Jesús i VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1995
CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2007 




dissabte, 26 de gener del 2019

Rambla del Pare Alegre o Rambleta


La rambla del Pare Alegre, coneguda popularment com «la Rambleta», és la continuació natural de la Rambla d’Ègara, però no de la riera del Palau. Al començament de la Rambleta, la riera es desvia cap a l’esquerra fent un gran arc dins el barri Segle XX, per tornar a enllaçar al final de la Rambleta en el punt que la riera s’ajunta amb el torrent de Can n’Aurell (Hotel Don Cándido). En principi, la Rambleta era una esplanada davant la cruïlla de les carreteres de Montcada i Martorell, que poc a poc va anar urbanitzant-se com un vial ample amb forma de rambla amb els seus corresponents arbres.
La canalització de la riera del Palau (Fons Ragon-AMAT
Al final de la Rambleta, a la dreta on ara hi ha una benzinera, abans de la guerra hi havia el camp de futbol del Casino del Comerç i, també el camp de bàsquet d’aquesta entitat. Després de la Guerra, el lloc fou ocupat per l’equip del Kubales.
El Pare Alegre

El 19 febrer 1936 l’Ajuntament li assignà el nom de Rambleta del Pare Alegre, en homenatge al jesuïta Jacint Alegre i Pujals (1874-Barcelona 1930). Fill de la nissaga dels Alegre de Sagrera, fou ordenat sacerdot el 1907. Ingressà al Col·legi Sagrat Cor de Barcelona i dirigí la Congregació Mariana menor de Barcelona. Es va dedicar especialment a la tasca caritativa vers els malalts i els pobres. Promogué l’obra anomenada Cottolengo a Barcelona. Actualment existeixen 8 Cottolengos del Pare Alegre a tot el món. El seu retrat figura des de 1970 a la Galeria de Terrassencs il·lustres. Està en procés de beatificació.
Durant la República la Rambleta portà el nom de Jaume Compte.

Des del 1954 fins al 1962, la Rambleta va acollir el mercat del dimecres i les fires d’estiu i d’hivern. També era el lloc on s’instal.laven les carpes dels circs
La Fira a la rambleta / Fons Ragon-AMAT
La Fira a la Rambleta / proc. Rafael Aróztegui
Dels estralls de la riada del 1962, tota l’aigua de la Rambla d’Ègara va desembocar a la Rambleta fins a convertir-la en un cementiri de cotxes.
Estralls de la riuada del 62 a la rambleta / Carles Duran-AMAT

L’any 1975 es va inaugurar l’autopista de Barcelona a Terrassa donant-li l’entrada a la nostra ciutat per la Rambleta que es va convertir en un vial de servitud de l’autopista. En el projecte d'entrada de la mateixa  a Terrassa s'havia aprovat el seu soterrament per sota de l'enllaç de la carretera de Montcada amb la de Martorell, des del carrer Pintor Fortuny fins a l'alçada del carrer  del Comte Borrell. En principi el projecte contemplava 4 carrils però finalment va quedar en dos per donar cabuda a les diverses connexions amb les carreteres esmentades. Amb aquesta proposta desapareixien 300 metres de rambla i uns 100 arbres del passeig central.
Començament de les obres del pas soterrat / Proc. Rafael Aróztegui
El maig de 1977 arran de començar-se les obres del pas inferior, el fet va agafar per sorpresa al veïnat que es va mobilitzar en contra del projecte.
Les pluges van retardar el començament de les obres creant-se innumerables polèmiques, enfrontant l'Ajuntament i els veïns de la zona sud de la Rambla que es consideraven afectats directament per l'obra
L'Ajuntament argumentà la inexistència de reclamacions dins del termini  establert per la llei i que, el projecte havia estat aprovat en un Ple de l'Ajuntament de l'any 1972. Però els veïns aduïen que l’aprovació es va fer en un època en que la participació ciutadana, en assumptes municipals, era molt dubtosa.
 
Manifestació contra el pas semi-soterrat / Diari de Terrassa
La campanya de descontent popular va començar amb la penjada de pancartes al llarg de la Rambla amb llegendes com Salven la Rambla i El paseo lo necesitan los ancianos y los niños. El moment més tens va arribar quant els operaris van començar a desmuntar el monument del final de la Rambla als 25 años de paz, amb la concentració de manifestants i la intervenció de la força pública.
Veien el caire que prenia el tema, tot i que el veïns no volien polititzar-lo, l'alcalde Donadeu va convocar als incipients partits democràtics per plantejar-hi la problemàtica, acordant-se l'aplaçament de les obres per donar temps a buscar una altra solució.
El moment polític, arran la mort d'en Franco, i la marxa de l’alcade Donadeu com a subgovernador civil de la província va fer possible que el tema s'anés diluïnt en l'oblit.
L'entrada de l'autopista a Terrassa / AMAT
L'any 1985, amb el soterrament del Ferrocarrils de la Generalitat, el passeig central de la Rambla, en aquesta zona, es va desplaçar cap a un costat i, cap els anys noranta, l’entrada de l'autopista es va solucionar amb una rotonda.
La Rambleta del Pare Alegre en el segle XXI / AMAT



dilluns, 21 de maig del 2012

La Rambla d'Ègara 2: Projecte de prolongació



A finals del segle XIX la Rambla estava canalitzada des de la Rasa fins a la carretera de Martorell. El mestre d'obres Joan Carpinell, seguint les instruccions de la Comissió de Foment de l’Ajuntament de Terrassa, redactà un projecte de prolongació de la futura rambla en direcció nord, des de la plaça d' Enric Granados, confluència amb el carrer de Volta i la Rasa, seguint la mateixa línia recta de l'eix del tram central de la Rambla és dir, no per l'actual traçat que fa corba cap a l'esquerra amunt, seguint el llit de la riera del Palau.

Projecte de prolongació / Arxiu Municipal Terrassa

La projectada configuració en línia recta tindria la sortida al passeig Vint-i-dos de juliol a l'alçada del carrer Sant Gaietà (fent xamfrà), donant-se el cas que el carrer Mare de Deu dels Àngels tindria sortida a la Rambla en diagonal a l'altura del carrer Montserrat.
El projecte va ser presentat i aprovat pel Ple de l’Ajuntament del 28 d’octubre de 1886. Però, no es feren esperar les al·legacions i pressions de notables terrassencs, com Joaquim de Paz, advocat i ex-senador, aleshores resident a Barcelona, així com la d'Antoni Sala i Sallés, pare del que més tard seria el comte d'Egara, Alfons Sala. Aquests dos prohoms de la ciutat eren els propietaris de les terres, les quals, la projectada Rambla dividia en diagonal.
Les seves al·legacions feien referència a la precària situació econòmica del país i perquè, en aquests terrenys tenien projectades la construcció de naus industrials que serien beneficioses per a la ciutat.
Només un mes més tard, el 2 de desembre, les pressions donaren els seus fruits i el Ple de la Corporació va acordar desistir de l'esmentat projecte, donant prioritat a les iniciatives industrials com van ésser, anys després, la fàbrica  Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i la Tècnica, i els vapors dels voltants del carrer dels Àngels.
No serà fins ben entrat el segle XX que es canalitzaria l'actual rambla fins el carrer de Cervantes, seguint el curs de la riera, bastint-se sobre seu el passeig de la Rambla similar a la part central.

La Rambla d'Ègara 4: El deprimit de l'autopista



A principis dels anys setanta es va projectar una autopista entre Barcelona i Terrassa via Sabadell. El final de l’autopista i la seva entrada a la ciutat es va fer per la rambleta del Pare Alegre. El dia 14 de juliol 1975 els prínceps d’Espanya, Joan Carles i Sofia, inauguraven el vial i els nous grups de pisos de can Jofresa. El dia 23 de novembre 1976 el ministre d’obres públiques Leopoldo Calvo Sotelo va inaugurar la seva posada en servei. Es una de les poques autopistes lliures de peatge de Catalunya.
El final de l’autopista i la seva entrada a la ciutat es va fer per la rambleta del Pare Alegre. La conexió esw va projectar constrint un pas inferior des de la rambleta del Pare Alegre fins a mitja rambla sud, a l’alçada del carrer de l’Infant Martí. El maig de 1977 arran de començar-se les obres d’aquesl pas inferior, el fet va agafar per sorpresa al veïnat que es va mobilitzar en contra del projecte.
Les pluges van retardar el començament de les obres creant-se innumerables polèmiques, enfrontant l'Ajuntament i els veïns i comerciants de la zona sud de la rambla que es consideraven afectat directament per l'obra

Manifestació contra el deprimit / Fotos Francino-AMT


 L'Ajuntament argumentà la inexistència de reclamacions dins del termini  establert per la llei i que, el projecte havia estat aprovat en un Ple de l'Ajuntament de l'any 1972. Però els veïns eduïen que la aprovació es va fer en un època en que la participació ciutadana, en assumptes municipals, era molt dubtosa.
La campanya de descontent popular va començar amb la penjada de pancartes al llarg de la rambla amb llegendes com Salven la Rambla i El paseo lo necesitan los ancianos y los niños. El moment més tens va arribar quant els operaris van començar a desmuntar el monument del final de la rambla als 25 años de paz, amb la concentració de manifestants i la intervenció de la força pública.
Veien el caire que prenia el tema, tot i que el veïns no volien polititzar-lo, l'alcalde Donadeu va convocar als incipients partits democràtic per plantejar-hi la problemàtica, acordant-se l'aplaçament de les obres per donar temps a buscar un altre solució.
El moment polític, arran la mort d'en Franco, i la marxa de l’alcade Donadeu com a subgovernador civil de la província va fer possible que el tema s'anés diluït en l'oblit.
L'any 1985, amb el soterrament del Ferrocarrils de la Generalitat, el passeig central de la rambla, en aquesta zona, es va desplaçar cap a un costat i, cap els anys noranta, la entrada de l'autopista es va solucionar amb la rotonda del Doré.

diumenge, 24 de juny del 2012

El Mercadal de Martí l’humà o el “mercadillo” del dimecres


A Terrassa s’han de diferenciar tres tipus de mercats: el mercat de diari (antigament situat a la plaça Vella i en l’actualitat al Mercat de la Independència); el mercat del dimecres o “mercadillo” i la fira.

El mercat setmanal del dimecres té un origen molt antic. Ja tenia mercat documentat almenys des del segleXI. Va ser en el segle XIV  el  Consell de la Vila de Terrassa feia arribar al rei el seu descontentament perquè, tant mercaders com pagesos, i compradors acudien a altres mercats dels voltants per esquivar l’alta fiscalitat terrassenca. L’infant Martí, atès que la vila era un nucli reial, respongué a aquesta queixa amb la concessió d’un privilegi on cncedia mesures proteccionistes i obligava els terrassencs a fer despeses al mercat local. En aquest privilegi hi consta que, segon costum, el mercat se celebra el dimecres de cada setmana

El privilegi, signat el 28 de febrer de 1391 a Barcelona bé a dir; L’infant Martí, fill de Pere, rei d’Aragó, a fi de procurar el creixement i la millora de la vila reial de Terrassa i considerant la minva d’activitats en què es troba el mercat d’aquesta vila, segons la reclamació feta pels consellers de la mateixa vila, donà llicència perquè, juntament amb el batlle reial, puguin promulgar ordinacions i establir que tots el habitants de la vila i el seu terme hagin d’acudir obligatòriament al mercat que se celebra, segons costum, el dimecres de cada setmana.

 

Amb la concessió d’aquest privilegi el Consell de la Universitat de Terrassa va decretar les Ordinacions de la vila de Tarrasa ó llibre del Mostasaff de la vila, equivalent a unes ordenances actuals, que regirien la vila. En el capítol 7, de com se han de tenir los mercats, es marquen les regles establertes pels mercats en general i en particular el setmanal del dimecres.

 

El dia 12 d’abril de 1843 el cap polític de Catalunya concedia què, a més del dimecres, es pogués celebrar mercat el diumenge. El 1857 l’ajuntament acordava instal·lar un altre mercat a la plaça de la Creu Gran.

El increment i la importància del mercat setmanal a la plaça Vella comportava la dificultat de la circulació de carruatges provinents dels carrers de la Font Vella i de Gavatxons. Per aquest motiu en secció plenària del dia 24 d’octubre de 1861, l’ajuntament acordà traslladar el mercat al Raval de Montserrat.

 

Amb l’aixecament revolucionari del 1868 es dictà un decret en que no es podia treballar en festiu. Per tant el mercat del diumenge fou suprimit, i no seria restablert fins el 1877. En aquella època en què els jornals es pagaven el dimecres, els fabricant acordaren pagar-los el dissabte. Aquesta mesura repercutí en el mercat del dimecres que anà perdent importància fins que s’arriba a extingir. 

El "mercadillo" a la Rambla 1934 / Fons Ragon-AMAT

El 1909 quan el mercat del diumenge estava en les hores més baixes, l’ajuntament acordà traslladar-lo la rambla d’Ègara. Aquesta decisió comportar el increment de les vendes, que el conseqüent retorn del mercat del dimecres.
El 1924 es tornava a suprimir el mercat del diumenge.
Amb motiu de les obres del col·lector de la rambla, l’any 1927 el mercat es traslladava a la plaça del Progrés, tornant a la rambla 1934. Vint anys després, 1954 degut al increment de parades el mercat, aquest passava a la rambleta del Pare Alegre.

Els estralls ocasionats per la rierada del 1962 al final de la rambla, forçaren a fer un nou trasllat, aquest cop a l’avinguda de Jaume I. La transformació d’aquest vial en una ronda de circulació obligaren a una nova mudança cap l’entorn de l’estadi municipal.
La remodelació de la zona esportiva, el 1992 per acollir la sub-seu olímpica comporta que el mercat es desplaces a l’avinguda de Béjar.
L’any 1994 s’habilità un recinte enclòs a la barriada de Can Roca. Amb el temps l’espai queda petit i s’opta per buscar-ne un altre, el 2003, a Torre Sana, al costat dels grups de Montserrat. Finalment després de escoltar les reiterades  queixes dels venedors ambulants sobre l’obvietat de la dissortada tria del lloc allunyat del centre, el consistori s’avenia a una nova ubicació amb el retorn, l’any 2012, del mercat del dimecres a l’avinguda de Béjar.

El mercat del dimecres a l'avd. de Bejar / Jaume Valls-AMAT

Al llarg de la seva història  el mercat ha variat el seu emplaçament:
1228 Plaça Vella
1861 Raval de Montserrat
1909 Rambla d’Ègara, entre la plaça de Clavé i el carrer de la Goleta
1927 Plaça del Progrés
1934 Rambla d’Ègara, sobre l’actual estació
1954 Rambleta del Pare Alegre
1962 Avinguda de Jaume I
1967 Entorns de l'estadi municipal
1992 Avinguda de Béjar
1994 Can Roca
2003 Torre Sana
2012 Avinguda de Béjar

Fonts consultades:
CARDELLACH, Teresa; PUIG USTRELL, Pere; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan. Llibre de privilegis de la vila i el terme de Terrassa (1228-1652). Fundació Noguera. Barcelona 2006
VENTALLÖ VINTRÓ, Josep. Tarrasa. Antigua y moderna. Terrassa 1879
RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa


diumenge, 20 de maig del 2012

La rambla d’Ègara 5: Les riuades



Una de les més importants riuades de què es té notícia és la de l'any 1865, que provocà unes greus inundacions. N’hi hagué d’altres al llarg dels anys, però va ser el 7 d'agost de 1913 que es registrà una altra gran fita en la història de les rierades: el torrent de Vallparadís es va desbordar.  Va arrencar arbres de la carretera de Montcada, va inundar cases del centre i també la boca nord de la Rambla, a l'alçada de la Rasa, que s’obstruí de troncs i de brancatge provinents de la muntanya. Les aigües saltaven per sobre de la Rambla, amb les consegüents inundacions de cases, i van provocar l'esfondrament de la volta que cobria la riera del Palau.

La rierada del 1913 / Fons Ragon AMT
El dia 18 de juny de 1930 es produí un fet luctuós: una tempesta caiguda a la muntanya provocà una sobtada avinguda que, en arribar a la boca nord del col·lector de la Rambla, aleshores situada prop del carrer de Cervantes, arrossegà quatre infants de set a catorze anys que jugaven en aquell indret.

Estralls a la rambla / Foto Altimira-AMAT


El fet més luctuós, i que forma part de la història de Terrassa i d’altres poblacions, va ser la riuada del 25 de setembre de 1962. Un gran temporal que va afectar tot el Vallès, principalment les muntanyes de la serralada de Sant Llorenç, provocà una gran avinguda que les rieres, torrents i col·lectors no varen poder engolir i es van desbordar. A la Rambla de Terrassa es va veure afectada per l’aiguat caigut a la serralada sud de les Pedritxes que va provocar la inundació de cases, comerços i indústries, amb innumerables destrosses. La fàbrica Amorós va ser arrasada totalment i els vapors Badiella i el d’Aymerich i Amat es van veure molt afectats. Al final de la rambleta s’acumulà la ferralla d’un munt de cotxes i autobusos. La riera de les Arenes va ser la més afectada. Abans del 1962 el seu arenal era una gravera d’extracció incontrolada, activitat que va provocar la dispersió de l’areny. Aquest fet, juntament amb la construcció anàrquica de cases sobre antics braços del llit de la riera, provocà que les conseqüències fossin assoladores, tant en vides humanes com en béns.

dissabte, 6 d’abril del 2019

No ets de Terrassa si no... (Segona part)


Món Terrassa, Diari Digital recull algunes de les aportacions i n'afegeix d'altres de pròpies recopilades al llarg dels anys. Hi ha de tot una mica, i aspectes seriosos i no tant. Tot plegat, ajuda a conèixer millor la història.


Si no has anat a esmorzar al Closa               
Si no has premut desesperadament el botó que feia moure el nino d'una botiga de màquines de la Rambla
Si no saps que la cartellera dels cinemes estava al carrer del Puig Novell
Si no saps què era Rialles
Si no saps res de la fàbrica Cropan
Si  no saps què és la Clínica del Remei
Si no has provat dels braves de Cal Toni
Si no havies anat mai a Las Ventas de Ca n'Anglada
Si no saps què era la plaça Roja
Si no saps quin barri és las Islas Perdidas
Si no saps què l'Esport Center
Si no saps quin carrer puja o baixa, Arquimedes o Galileu
Si no saps què era el Bar Don Juan i les seves braves
Si no saps que Sant Roc amb Rambla hi havia un policia al mig de la rotonda dirigint el trànsit
El guàrdia urbà dirigint el tràfic a la Rambla / AMAT
Si no saps que l'aigua captada a Terrassa se la beuen a Sabadell
Si no saps qui era el Matraca
Si no saps qui era La Molinillos
Si no has menjat pollastres a l'ast de la Lleonart de la Rambla
Si no saps què és jugar al "teje"
Si no t'has banyat a la Balsa del Loco
Si no has caçat sargantanes als camps ara urbanitzats
Si no recordes el Mesón de los Arcos
El Mesón de los Arcos / AMAT
Si no saps quin és el carrer dels Bancs
Si no saps quin és el carrer del Peix
Si no recordes un jugador del futbol que es deia Bio
Si no saps què és una llançadora
Si no has vists els "serenos"
Si no has dit alguna vegada: "Baixem a Terrassa".
Si no saps que la Rambla és una riera
Si no has sentit a dir que Terrassa (fa molts anys) el model de mal urbanisme a una universitat de Japó
Si no escoltaves Radio Club 25
Si no vas anar a veure Els Pecos
Si no vas anar al Panorama
Si no recordes el Globus de la zona esportiva
Si no has anat mai al Reina Victòria
Si no has anat a la Discoteca Noname
Si no has anat a la Font de Les Canyes
Si no has comprat discos al Dalmau
Si no saps que el Zara és el Cinema Rambla
Si no saps que el Bus 2 anava a Ca n'Anglada
Si no has vist mai els Pastorets del Social
El Pastorets / AMAT
Si no has menjat Terregada
Si no has anat a buscar bolets al Parc de Sant Llorenç
Si no has pujat a la Mola
Si mai has comprat un bitller de Renfe on posava: "Ida, vuelta y regreso"
Si no has dit mai el tren dels Catalans
Si no has dit mai el Tren del Nord
Si no recordes que hi havia passos a nivell molt perillosos
Pas a nivell perillós / AMAT
Si no saps que Terrassa és una ciutat de Llambordes
Si no saps quina és la Ciutat del Fum
Si no saps on era el "Mataderu"
Si no saps què és el Lago Gran
Si no saps què és el Lago Petit
Si no saps on és Can Torrella
Si no t'has queixat mai de les caques de gos
Si no t'has preguntat qui segrestava el Nen Jesús del Pessebre del Raval
Si no saps que al sortir del cinema et venien en un paperet amb els resultats del futbol
Si no saps què és la Corva del Fill de Puta
Si no saps on és la plaça del Coño
Si no saps on és la Cuina Moderna
Si no saps que la Mútua és un hospital
Si no saps que la Mina és una empresa d'aigües
Si no recordes el Pub Sa Barrac
Si no has comprat discos al Recording
Si no has menjat xuxes del Montboix (c/Cardaire)
Si no has sopat al Cafè Teatre
Si no has celebrat un banquet a l'Hostal del Fum o al Milton
Si no has fet fotocòpies al Cardellach i després jugaves a les "màquines" del local del costat (c/sant Pere)
Si no has comprat unes bambes a la botiga "Esports i Nàutica" (escola Industrial)
Si no has fet cua a les escales del cinema Rambla
Si no havies anat a fer uns xatos a Los Faroles
Los Faroles / AMAT
Si no has pujat en bicicleta el Tourmalet (Tram del 22 Juliol, entre en carrer Beethoven i Josep Trueta
Si no saps qui era el Pepito va de curt

dissabte, 15 d’abril del 2017

El torrent de les Ànimes

Recollint les aigües de la part nord dels carrers de Salmerón i Prat de la Riba es formava el llit del torrent de les Ànimes. Passat el carrer Pearson en el seu fondal, als anys cinquanta, es va construir una pista poliesportiva del Frente de Juventudes. Seguia un curs que passava per on es va construir el primer grup dels habitatges de la Caixa de Pensions (el pisos de l”Avecrem”). Quan es van construir la segona fase dels pisos de la Caixa, l’any 1965, es va trobar una necròpolis amb centenars d’enterraments que es creu que procedien de les epidèmies de la pesta dels segles XVI i XVII. Per això porta el nom de torrent de les Ànimes, tot i que hi ha una altra versió que en vincula el nom al Cementiri Vell, situat arran mateix del torrent.
Traçat del torrent de les Ànimes / AMAT

Pista poliesportiva del Frentre de Juventudes
 
El torrent al seu pas per on es construiran  el pisos de la Caixa / Fons Ragon-AMAT
El torrent passant pels darreres del Cementiri Vell / Fotos Ragon-AMAT
Després de passar per la plaça de l’Onze de Setembre, el torrent segueix paral·lel al carrer Prat de la Riba fins a arribar a l’avinguda de Jacquard. Al seu marge dret, als antics camps d’en Mauri, s’hi va jugar, l’any 1910, el primer partit d’hoquei de tot l’Estat espanyol. Darrera de l’antic bar Escola, ara és un comerç d’esport, hi ha un pàrquing. L’entrada la té pel carrer Prat de la Riba i una forta baixada ens porta al que queda del fondal de l’antic torrent.
El torrent a banda i banda del que serà l'avda. de Jacquard/ Fonts Ragon-AMAT
Quan es va construir l’Escola Industrial, per arribar-hi es va emplenar la nova avinguda de Jacquard. Després de passar l’avinguda de Jacquard el torrent vorejava la part de llevant del Vapor Sala. Poc a poc es va anar emplenant fins a convertir-se en la Rambla de Sant Nebridi. Al planificar la zona de la fàbrica Sala SA com a Campus Universitari, aquesta Rambla va quedar anul·lada i es va projectar la nova rambla de Sant Nebridi enfocant-la cap l’eix del carrer Prat de la Riba. El lloc de l’antiga Rambla o torrent va quedar esborrat i arran de l’avinguda de Jacquard es va construir l’actual Biblioteca de La Universitat Politècnica de Catalunya. Darrera d’aquesta es va urbanitzar la plaça del Campus, on l’any 2002 es va aixecar una escultura per celebrar el centenari de l’Escola Industrial.
Monument al centenari de l'Escola Industrial/Joaquim Verdaguer
La nova Rambla baixava fins a arribar al carrer Wagner, per darrera de l’antic cementiri, que ara és una zona enjardinada i transformada com a plaça de Joan Miró.
Marcat amb les fletxes, el Mas Palau o grup F/Proc. Rafael Aróstegui
El Molí/ Rafael Aróztegui
Després de traspassar el carrer de la Mare de Déu del Pilar, el curs girava lleument cap a l’esquerra tot rodejant “la muntanyeta”, per buidar les seves aigües al torrent de Vallparadís. La Muntanyeta antigament era el mas Palau i, més endavant, als plànols s’identificava com el Grup F. Quan es urbanitzar la zona de les piscines del Parc de Vallparadís, es va enderrocar aquestes edificacions i en el seu lloc es va construir un local de restauració i un petit auditori envoltats d’una zona de pícnic. L’únic vestigi que queda de l’antic mas és l’estructura del molí de vent.



Fonts consultades

MASDEU, Ramiro. La epidemia pestífera del año 1652 probable origen de la necrópolis de la calle General Sanjurjo. Tarrasa Información, 28 gener 1965. P.5


dimecres, 10 de juliol del 2013

Els autobusos a Terrassa




A mitjans de la dècada dels anys vint del segle XX en el Consistori es debatia la posada en marxa d’un servei de transport públic. Es volia implantar el sistema per mitjà de tramvies, emmirallant-se amb els tramvies de Barcelona. Però l'orografia  de la ciutat, amb carrers amb pendents, estrets i tortuosos no el feien viable. Per tant es decantaren per la via alternativa; els autobusos.
Autobusos anys 30 / Fons Ragon-AMAT
Per la Festa Major de Terrassa, el dia 2 de juliol del 1927, s’inauguraven les línies d’autobusos. Es tractava d’una novetat.  Per tant, l’esdeveniment va aixecar molta expectació. Dos cotxes-autobús alineats a la plaça Vella, davant de l’església parroquial foren beneïts pel prior, Josep Molera. Després l’alcalde, Josep Ullés i autoritats ocuparen els autobusos per donar una volta pel circuit que s’havia marcat.
Autobus passant pel Passeig / Fons Ragon-AMAT
Eren dos cotxes marca Ford, en què  cabien 14 persones assegudes  en seients laterals i 8 de dretes. El trajecte emprat era de circumval·lació: un autobús feia el recorregut; Estació del Ferrocarrils de Catalunya, Rambla, Rasa, Pantà, Cervantes, Estació del Nord, Mas Adei, Sant Antoni, plaça Dr. Robert, Topete, ctra. Moncada, Sant Francesc, Rutlla, Vall i estació. L’altre autobús el  feia a la inversa. La volta durava mitja hora. L’Ajuntament va donar la concessió del servei a Josep Prats Ferrer.
Les primeres linies / Fons Ragon-Amat

El 5 de maig de 1928 s’inaugurava la línia transversal; des de l’estació dels catalans fins a l’Escola Industrial. En un principi el trajecte preveia  el pas pel carrers Major i  de la Font Vella, però l' estretor d’ambdós carrers no feien factible el pas dels autobusos., Tot i que el carrer Major estava en fase d’eixamplament. El trajecte era: Rambla, Rasa, Teatre, Sant Pau Font Vella, Passeig, Jacquard i Escola Industrial.

L’any 1930 la concessionària del servei passà a l’empresa Autobuses de Tarrassa, gestionada per V. Gibert

Durant la Guerra Civil la gestió dels autobusos anava a càrrec  d’un Control Obrero, en un principi, i per la CNT, després. Vàries vegades  s'hagueren d'interrompre els serveis per falta de gasolina. Durant la postguerra, també per falta de gasolina, els autobusos  foren adaptats per circular amb gasogen o monòxid de carbono. Una modificació en els motors de gasolina permetia moure els autobusos.

En els anys cinquanta continuaven les dues línies; la de circumval·lació i la transversal, La primera s’amplià el pas pel passeig Vint-i.dos  de Juliol i el carrer de Salmeron i, circulant per la carretera  de Montcada fins a la Rambla.
Els autobusos funcionaven amb un conductor i un cobrador.  el cobrador es posava a la porta del darrera per procedir al cobrament i, quan havia pujat tothom, avisava el conductor, mitjançant un cable i una campaneta,  que ja podia arrancar. Els autobusos estaven pintats de color crema-vermell.
El 1958 arran la construcció dels Grups de Sant Llorenç i Montserrat, la línia Transversal que tenia el seu final a l’Escola Industrial, es va prolongar fins als pisos de Sant Llorenç, i es va crear una nova línia que anava fins als de Montserrat.
Estralls de la rierada del 1962 / Carles Duran-AMAT
Cal fer esment que un autobús de la línia del Grups Sant Llorenç, la nit de la rierada del 1962, anant Rambla amunt amb el conductor, el cobrador i un passatger, fou arrossegat  Rambla avall quedant incrustat en una nau industrial de la rambleta del Pare Alegre. Sortosament els ocupants es van salvar en baixar del vehicle abans  que el corrent de l’aigua se l’emportés.
Els nous autobusos de TUTSA 1964 / Fotos Francino-AMAT
L’any 1964 , després d’un concurs-subhasta el servei fou adjudicat a l’empresa TUTSA (Transports Urbans de Tarrasa SA). El 5 de juny del 1965, l’empresa feia la presentació, al portal de Sant Roc, de  18 nous autobusos Pegaso Comet. El color distintiu de la nova concessionària era el verd, amb el sostre blanc, tot i que més endavant recuperà  el color característic dels autobusos terrassencs; el crema-vermell. La nova xarxa de servei es va ampliar a barris com Ca n’Anglada, Can Palet, ctra. de Matadepera. Una de les novetats va ser la supressió del cobrador, Els passatgers compraven fitxes en uns dispensadors que hi havia a cada parada. Aquest sintema no va funcionar a causa de   problemes de manteniment i de vandalisme contra els dispensadors.   Al final era el conductor que feia les tasques de cobrador.
L’any 1968 es va presentar el primer autobús articulat amb capacitat per a 200 persones, tot i que no va tenir l’èxit esperat.

L’any 1989 caducà la concessió a TUTSA i l’Ajuntament va concedir la  concessió a l' empresa Transports Municipals d’Egara (TMESA). La nova empresa seguint el model de l’antiga xarxa va incorporar fins a 13 línies i dues d’especials, que cobrien fins i tot els barris perifèrics  com Can Gonteres, Torre Sana, Can Trias o Can Palet de Vista Alegre. Fins i tot, una línia que arribava a l’Hospital de Terrassa. Actualment, el  servei disposa de totes les innovacions tecnològiques i la freqüència de pas curta i puntual.
TMESA és una empresa mixta amb participació del 80% de CTSA (pertanyent al grup Avanza) i del 20% de participació de l´Ajuntament de Terrassa. En l’any 2010 el parc mòbil  sumava  65 autobusos, amb un plantilla de 170 treballadors i un nombre de 12.045.458 viatgers.
Autobus de TMESA / AMAT

Fonts Consultades:                                                                                                                        
MUÑOZ, Anna; FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella, Terrassa 1986.
BAULIES, Jordi. El Municipi de Terrassa 1877-1977. Caixa de Terrassa. 1977
OLLER, Joan Manel. La primera línea de autobuses. Diari de Terrassa. 17 octubre 1987
El Dia. 6 juliol 1927
Crònica Social, 6 juliol 1927
WEB TMESA
Tarrasa información: 19 setembre 1968
Tarrasa información 22 maig 1973
Tarrasa información 07 febrer de 1977