Rotulació viària de Terrassa

Una placa d’un vial és una inscripció breu que, impresa o pintada sobre un suport, es posa en lloc visible per informar el públic del nom del carrer o de la plaça

A l’època medieval quan es va formar la vila de Terrassa, els carrers es coneixien per les seves dimensions o situació: carrer de Dalt, de Baix, Major, etc. Al segle XIV ja en  trobem que fan referència a prohoms que vivien  en aquells carrers: Canterer, Bastard, Mosterol. L'enderroc de les muralles i el progressiu augment dels vials urbans va fer necessari retolar els carrers.  Amb el temps es començarà a col·locar plaques que faran més fàcil trobar adreces. Al Museu de Terrassa es conserven algunes plaques antigues que donen testimoni de l’evolució dels rètols. En principi, eren de pedra o de ferro colat de color blau.

La política ha influït molt la nomenclatura dels carrers. Al segle XIX, a l'època monàrquica van aparèixer noms com Princesa, Ferran, que van retirats per donar pas als de l’època revolucionària: Topete, Serrano, Salmerón.

També quant el poble de Sant Pere va ser agregat a Terrassa, davant la duplicitat de noms dels carrers de la ciutat de Terrassa i de la barriada de Sant Pere, es procedí al canvi de la nominació de diferents vials. A Terrassa només el carrer d'Égara es va veure afectat, al qual se li va imposar el nom de Roger de Llúria. A Sant Pere, el carrer Major se li afegir «de Sant Pere» per diferenciar-lo del Major de Terrassa; i també degut a la duplicitat, al carrer Sant Marià se li va posar el nom de Parellada; el del Nord es canvià per carretera de Matadepera; el de Sant Llorenç per carrer de la Llibertat; i el de  Montserrat pel de Bonaventura Castellet.

Al segle XX amb la dictadura del general Primo de Ribera, la nomenclatura obligatòriament era en castellà, i, principalment, amb la de Franco la retolació va ser manifesta del Règim: Caudillo, José Antonio, General Mola, Calvo Sotelo, etc.

Amb l'arribada de la immigració d’arreu de la península dels anys cinquanta i sexanta es formaren barris perifèrics amb els seus carrers que el veïns rotularen amb pintura davant la passivitat de l’Ajuntament.

Als anys seixanta es procedí a canviar les plaques metàl·liques per unes fetes de pedra en les quals hi havia gravat el nom del vial.

La Comissió del nomeclator municipal des de a principis del segle XX va tenir cura de concentrar els noms dels carrers segon una temàtica comcreta: al barri de Ca n’Aurell, els seus carrers són designats amb noms d’inventors; a mitjans del segle al nou barri de Ca n’Anglada se li imposen noms de verges i sants; a finals de segle al barri de Can Palet de Vista Alegre es van concentrar els nom de ocells i axi en la majoria de nous barris. Això ajudava a cercar un carrer més ràpidament.

Prop l’acabament del règim franquista i durant la transició es va endegar una campanya per normalitzar els noms del carrers en llengua catalana. Un dels actes portats a terme per aquesta reindivicació, va ser la d'enganxar un paper sobre la placa del carrer amb la retolació catalana. 

Amb l’esdeveniment de l’ajuntament democràtic, l’any 1979, el Ple del Consistori aprovà el canvi  dels noms dels carrers procedint a la seva normalització lingüística en català i la restitució dels noms tradicionals als vials amb retolació franquista. Els primers rètols canviats va ser els de «Arrabal de José Antonio» que retornà a Raval de Montserrat i la «Avenida del Caudillo» a la Rambla d’Ègara.

L’ultim carrer que restà de l’època franquista fins ben entrat el segle XXI, va ser el Salvador Gros, que passà a dir-se carrer de la Font de la Noguera.

Canvi de denominació a la Rambla / Manuel Tobella-Arxiu Tobella

A l’abril del 1980 s’instal·len 486 plaques, les quals estaven fetes amb un aliatge d’alumini, pintades de color blau fosc i amb lletres dels noms dels carrers i l’escut de la ciutat de color blanc. En general, cada rètol medeix 65 x 30 cm i el seu cost era d’unes mil pessetes.

A principi dels anys noranta a les entrades i sortides del carrers es col·locaren plaques amb el nom del carrer amb una petita referència  amb dades rellevants de cadascun d’ells o una breu notícia històrica

Ball de noms dels carrers de Terrassa durant la República i el franquisme



Passeig del Vint-i.dos de juliol / Jaume Figueres-Joaquim Verdaguer

El nomenclàtor de carrers de Terrassa conté una relació de topònims que ens indiquen l’enunciació de cada carrer, plaça, etc. Al llarg de la història la ciutat ha mantingut la retolació dels carrers sense canvis, llevat dels moments polítics. En el segle XIX, van començar a modificar els noms durant la primera República, quan es van substituir les denominacions monàrquiques per personatges revolucionaris: els carrers Amàlia, Ferran, Isabel II i Princesa van passar a ser els carrers Serrano, Topete, Baldrich, Prim, respectivament.

Plano de Terrassa 1935 / Rafel Aróztegui

Quan es va proclamar la segona República, l’abril del 1931 i, també, quan va esclatar la Guerra Civil es va procedir a canviar el noms de molt carrers que tenien un marcat caire eclesiàstic o un accent de l’antic règim. En acabar la guerra, la dictadura franquista va esborrar tot el què feia flaire a republicà i va castellanitzar totes les denominacions. L’any 1979 amb l’adveniment de la democràcia es van restituir les denominacions tradicionals i populars dels carrers i places, es van catalanitzar i substituir el noms polítics que havien imposat durant la dictadura. Actualment (2012) només queden dos carrers posats pel franquisme: carrer d’Salvador Gros (voluntari a la División Azul)  i Teruel o Terol.(referent a la batalla de Teruel)

Canvi de nom de la Rambla / Manuel Tobella-Arxiu Tobella

Relació de carrers i els seus canvis en aquestes diferents  èpoques:

O època republicana ; O època franquista; O època democràtica

Av. Luis de Sirval – av. Abad Marcet – av- Abat Marcet

Fermin Salvochea – Doctor Albiñana – Albinyana

Azcarate – Onesimo Redondo – Azcarate

Camí de Castellar – El Toboso/Villarobledo – Camí de Castellar

Alagorda – San Fructuoso - Cardaire

Catorze d’Abril – Tretze de Setembre - Catorze d’Abril

Passeig Garcia Hernández – Conde d’Egara – Comte d’Ègara

placeta16 de setembre – placeta Cruz – placeta Creu

Francesc Catases – Cruz – Creu Gran

Martí Julià – Simancas – Doctor Martí Julià

Passeig – Plaza de los Caidos – Pla. Doctor Robert

Capitán Sancho – Duquesa de la Victoria – Duquesa de la Victòria

Salvador Seguí – Conde de Salvatierra – Ègara

Rambla d’Egara – Av.del Caudillo – Rambla d’Ègara

Emili Badiella – Ruiz d’Alda – Emili Badiella

Alcalà Zamora/Francesc Arcaso – Iglésia – Església

Estanislao Figueras – Ramiro de Maetzu - Estanislau Figueras

Ferrer i Guardia – Eugeni Ferrer Dalmau – Ferrer i Guardia

Joaquim Maurin – Fuentevieja – Font Vella

Fraternitat – Zumalacarregui – Fraternitat

Teniente Llach – Federico Mompou – Frederic Mompou

Galvani – Moragues y Barret – Galvani

Jaume Jover/Guillamet – Gabachones – Gavatxons

------------- - General Moscardo – General Moragues

Jacint Barrau – Hermano Joaquin – Germà Joaquim

Mateu Bardines – Guillem de Muntañans – Guillem de Muntanyans

Ignaci Iglesias – pasaje General Sanjurjo – Ignaci Iglesias

Bartolomé B. Cossió – Juan Mompeó – Joan Mompeó

-------------- - Voluntarios Catalanes – Josep Marimón

-------------- - Rosario Acuña – Josep Trueta

-------------- - García Morató – Josep-Vicenç Foix

Llibertat – Navarra – Llibertat

Anselmo Lorenzo – Mayor de San Pedro – Major de Sant Pere

Blasco Ibáñez – Nuestra Sra. de los Angeles - Mare de Deu dels Àngels

19 de juliol – Virgen del Pilar – Mare de Déu del Pilar

Esteve Mas – Marqués de Comillas - Marqués de Comillas

Lluis Bello – Maestro Serrat – Mestre Serrat

Miquel Vives – Cardenal Gomá – Miquel Vives

Av. Madrid – ctra. Moncada – ctra. Montcada

Raval de Fermín Galán – Rv. de José Antonio – Rv. de Montserrat

Newton – Nicolás Talló – Nicolau Talló

Bonaventura Durruti – Calvo Sotello – Nord

--------------- - División Azul – Onze de Setembre

--------------- - Tanger – Pablo Iglesias

Jaime Compte – rambleta Padre Alegre – rambleta Pare Alegre

Primer Maig – Padre Font – Pare Font

Antoni Sese – Paseo - Passeig

Pau Clarís – Alcazar de Toledo – Pau Claris

Pi i Margall – Obispo Irurita – Pi i Margall

Apel·les Mestres – Pio XI – Pius XI

Prat de la Riba – General Martínez Anido – Prat de la Riba

Progrés – General Primo de Rivera – Progrés

Manuel Azaña – General Mola – Rasa

Jaume Huguet – Rectoria – Rectoria

Roca i Roca – Belchite – Roca i Roca

Rovira Brusi – Nuestra Sra. de la Cabeza – Rovira i Brusi

Salmerón – General Sanjurjo – Salmerón

------------- - Salvador Gros – Salvador Gros

Francesc Macià – San Antonio – Sant Antoni

Amadeo Colldetorn – San Cristòbal – Sant Cristòfol

Escultor Armengol – San Domingo – Sant Domènec

Enric Fontbernat – San Francisco – Sant Francesc

José Sunyol – San Cayetano – Sant Gaietà

Giner de los Rios – Sant Ginés – Sant Genís

Magí Rodó – San Idelfonso – Sant Idelfons

Pablo Iglesias – San Isidro – Sant Isidre

Josep Pomés – San Jaume – Sant Jaume

Aviador Cabré – San Juan – Sant Joan

Martí Alegre – San José – Sant Josep

Emilio Soler – San Leopoldo – Sant Leopold

Ignació Iglesias – Sant Llorenzo – Sant Llorenç

Rafael de Casanovas – San Mariano – Sant Marian

Ramon Pont Bas – San Pablo – Sant Pau

Milicias Catalanas – San Pedro – Sant Pere

6 de octubre – San Quirico – Sant Quirze

Valentí Almirall – San Valentín – Sant Valentí

Pl. Doctor Zamenhoff – pl. Liberación – pl. Saragossa

--------------- - Donoso Cortés – Seveo Ochoa

--------------- - Aparici y Gijarro – Sindicat

Passatge Frontó – Teruel  - Terol

Pl. República – pl. España – pl. Vella

Vint-i-dos de Juliol - Espinosa de los Monteros/ Heroes de Codo - Vint-i-dos de Juliol

Fonts consultades:

LOZANO, Ferran, ROMERO, Jesús i VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa. Ajuntament de Terrassa.  1995

Ajuntament de Terrassa. Els carrers de Terrassa

Curiositats d’alguns carrers i places actuals

Explicar un a un cada carrer de Terrassa ens permetria fer una enciclopèdia. Hem decidit explicar-ne només una selecció, que hem entès com a prou suggerent per a demostrar la riquesa en anècdotes però també en històries que es poden arribar a recollir al voltant de cadascun dels nostres vials. Com a suplement vegeu en aquest blog "Noms populars dels carrers i espai de Terrassa". http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2014/11/noms-populars-dels-carrer-i-espais-de.html

Plaça Vella: No es parla de Plaça Vella abans de 1908, any en què s’inaugurà el Mercat de la Independència al Raval de Montserrat. El nom de Plaça s’havia associat des d’antic al de Mercat, atès que allí s’hi celebrava. Amb el nou mercat al Raval, el que s’havia fet des d’antic a la plaça passava a ser el mercat vell, de manera que la Plaça començarà a dir-se també Vella.

La plaça Major en dia de mercat. 1885/ Fons Ragon-

Carrers Sant Leopold i Sant Ildefons: Els noms d’aquests carrers són el resultat del compromís consensuat entre els sectors liberal i conservador de la ciutat a finals del segle XIX. Els primers proposaven el nom de Leopold O’Donnell, heroi de la guerra del Marroc, i els altres hi volien posar el nom del rei Alfons XII. Finalment, es va acordar la solució salomònica de posar-hi dos noms de sants: el carrer de Sant Ildefons (pel rei) i el carrer de Sant Leopold (per O’Odonell).

Carrer del Sagrament: Camí que, vorejant el Terme de Terrassa, anava de Sant Pere a Ca n’Aurell, a fi i efecte de portar el viàtic a l’altre extrem occidental de la parròquia de Sant Pere sense passar pel bell mig de la del Sant Esperit.

Camí del Sagrament (actualment carrer de Joan Duch)/ Fons Ragon-AMAT

Carrer de Montserrat: Fa referència al camí romeu que anava del poble de Sant Pere al monestir de Montserrat enllaçant amb el que sortia de Terrassa, des del Raval de Montserrat i el Portal de la Guia. L’actual carrer segueix aproximadament l’antic traçat.

Carrer de Sant Pere: Fa referència a l’antic camí que anava a les esglésies de Sant Pere sortint de la vila de Terrassa. Es començà a conformar al llarg del segle XVI, i malgrat les seves transformacions, encara resta algun vestigi arquitectònic d’aquell primer creixement.

Raval de Montserrat: és l’únic raval de Terrassa. Neix a partir de finals del segle XVI com a suburbi del nucli original de la vila de Terrassa. Cobrí els espais que havia ocupat el mas de la Portella, que es trobava just on actualment hi ha l’Ajuntament. Des d’allí sortia el camí romeu que anava de Terrassa al monestir de Montserrat.

Raval de Montserrat: a la dreta el camí Romeu, A l'esquerra el carrer de la Goleta 1901/Dibuix de Joan Doch

Carrer del Pantà: el nom es relaciona al pantà permanent que es formava amb les aigües del torrent de Sanllehí, entre els carrer Pantà, Suris, Mare de Deu dels Àngels i Sant Isidre. El carrer havia rebut el nom de carrer dels Campos per l’existència a partir de 1876 d’un teatre que va rebre el nom de “Teatro Campos de Recreo”. Els “campos” eren els florits jardins que s’havien format al voltant del pantà on els terrassencs hi anaven a passejar tranquil·lament. El teatre, després d’un incendi, va rebre el nou nom de “El Prado Egarense”, que durà ben poc, perquè amb la reforma definitiva després de l’incendi, va rebre el nom definitiu de “Teatro del Retiro”, essencialment per l’existència dels jardins al seu darrera i per analogia amb els frondosos jardins del Parque del Retiro de Madrid.

El Pinar: zona a redós de l’actual camp de futbol de CP San Cristòfol on hi havia una important arbreda de pins. Malgrat que actualment s’ha catalanitzat amb el nom de “La Pineda” i tot i que no hi queda ni un sol pi, els veïns dels barris de les Arenes, la Grípia i Can Montllor continuen parlant de la zona de “El Pinar”.

Carrer de Santa Magdalena: fa referència al camí que anava a l’antic monestir de Santa Magdalena del Puigbarral situat a l’altra banda de la riera de les Arenes sobre el Puigbarral. Un barral era un recipient generalment de fusta fet per a transportar oli, vi i altres productes, i a la vegada passà a designar una mesura de àrids i líquids. Hom podria pensar que el monestir fos un espai on es mesuraven aquests tipus de productes en època medieval.

Carrer de Santa Magdalena / Fons Ragon-AMAT

Carrer de Sant Llorenç: fa referència al camí que anava de Terrassa a Sant Llorenç del Munt. El carrer va disposar d’un Portal a mitjans segle XIX que tancava la vila. Segueix aproximadament la part inicial del camí que menava cap a Matadepera i d’allí al monestir de Sant Llorenç. A finals del XIX la part inferior d’aquest carrer, la que tocava al carrer de la Rasa, feia un pendent molt pronunciat que, a petició dels veïns, fou rebaixat considerablement deixant-lo amb el suau pendís que ara existeix.

Portal de Sant Roc: aquest portal de la vila de Terrassa que hi havia al final del carrer Major des d’antic, s’enruna definitivament l’any 1881. A la part superior hi havia una capelleta amb la imatge del Sant, on dia i nit hi havia una llum encesa. Des del segle XVI la vila va mostrar la seva devoció al sant, qui, entre altres miracles, protegia contra la pesta i altres epidèmies.

Placeta de Saragossa: La placeta que havia rebut els noms de Placeta del Doctor Zamenhof l’any 1912, i de Placeta de la Liberación l’any 1940, va ser sempre coneguda pels terrassencs com a placeta de Saragossa. El motiu era la existència des de 1856 i durant molts anys de la Fonda Saragossa fundada per Miquel Domingo. A Terrassa hi ha un altre vial que connecta el barri de Torre-sana i el de Vilardell que també porta el nom de la ciutat aragonesa.

Plaça de la Liberación (Saragossa) / Fons Ragon-Amat

Plaça del Segle XX: Per celebrar el canvi de segle el terrassencs del 1900, entre altres celebracions, van acordar posar el nom de Segle XX a una plaça que s’hauria de construir de nou prop de l’actual estació d’autobusos, la qual cosa no es va portar a terme. A mitjans del segle XX se li va posar al nom a l’actual plaça que ha donat nom al barri.

Carrer de Suris: l’any 1877 Agustí Galí i Suris féu donació a l’Ajuntament de Terrassa d’uns terrenys a la part nord de la Rasa per tal d’obrir un nou carrer, amb la condició que portés el nom de Suris, en memòria dels seus avantpassats propietaris dels terrenys. Inicialment, però, fou conegut popularment com a carrer de Surís, amb accent agut, tendència fonètica pròpia de la parla catalana, que també es reproduí al carrer paral·lel d’en Pau Claris, que durant molts anys fou batejat com a Pau Clarís.

Plaça del Turó de l’Argila: fa referència al turó ocupat per l’Escola Pia des de 1864 i que la bòbila Segués-Donadeu, construïda al seu costat, va anar rebaixant considerablement d’argila a causa de la seva explotació industrial. Des d’antic, però, el turó s’havia anomenat del Puig Pasqual, essent probablement un sector agrícola de bones pastures per al bestiar dels habitants del terme de Terrassa.

Carrer de Viveret: ens informa de l’antiga presència del mas Viveret situat en aquest carrer prop del carrer de Topete. El carrer que també va rebre la denominació de l’Auxili perquè un tal Abelló hi tenia les bombes d’aigua per apagar foc a principis del segle XX.

Carrer de la Igualtat: el carrer neix com a carrer del Cementiri, per ser aquest l’accés a l’antic Cementiri Vell. Tanmateix, ràpidament el vial va rebre el nom popular de la igualtat, pel fet que tots els que hi passaven anaven directament al cementiri, i la mort no hi entén de classes, de manera que tots eren iguals davant la mort, fossin rics o pobres.

Carrer de la Fraternitat: el nom es deu al fet d’estar ubicada a la cantonada amb la carretera de Matadepera la casa del poble de Sant Pere, depenent durant els anys anteriors a la Guerra Civil al partit polític de la Fraternitat Republicana de Catalunya.

Placeta de la Font Trobada: és una de les localitzacions terrassenques amb més noms populars coneguts. Entre ells convé recordar els de Placeta de la Creu, Placeta dels Forns, Placeta de mossèn Salvi o Placeta de mossèn Martínez. Tanmateix, la referència més interessant prové d’una llegenda que envolta la “Font Robada”, per la qual l’aigua que sorgia a la font d’aquest indret s’havia manllevat il·legalment d’una mina de propietat. La veritable Font Trobada havia estat, en origen, al carrer de la Palla.

Parc dels Catalans: aquest espai alliberat pel soterrament de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, ha rebut la denominació que popularment té l’estació de tren dels  “catalans”.

Fonts colsultades:

CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2007

El barri de Ca n’Aurell

 
 
 

Amb l’annexió del poble de Sant Pere a Terrassa l’any 1904, les terres de ca n’Aurell a ponent del terme de l’exmunicipi, junt amb els barris de la Riera i de l’Ombra Bona, van passar a ser conegut com el barri de ca n’Aurell.

Amb una superfície de 0'94 km2 el barri, el més gran de Terrassa, ocupa l’espai entre el passeig Vint-i-dos de Juliol, la rambla d'Ègara, la carretera de Martorell i l'avinguda d'Àngel Sallent.

El nom de Ca n'Aurell prové de la casa de pagès que hi havia arran la carretera de Martorell i que era propietària d'una bona extensió de terres del sud del barri

Els nuclis vertebradors dels espaiós barri són la plaça del Progrés, l'església de la Sagrada Família i el parc de Sant Jordi.

Vista aèria del barri de Ca n'Aurell 1925 / Compañi de Aviación-AMAT

El primer poblament del barri va ser durant el segle XIX quan la vila de Terrassa va fer el salt a l’altre banda de la riera del Palau.

Els antecedents urbanístics els hem de cercar a mitjan segle XIX, quan Jaume Torrella, propietari de terres de conreu a l’altra banda de la riera del Palau, construí la primera casa prop del camí de Terrassa a Olesa i, que més tard esdevingué el carrer d’en Torrella. En el padró de l’any 1860, en la relació de carrers, ja fa menció de “les cases d’en Torrella”.

Miquel Curet en el seu Pla d’Ordenació Urbanística de l’any 1878 projectava el cobriment de la riera del Palau i  conseqüentment el salt urbanístic definitiu cap a l’oest, traçant una hipotètica ampliació de carrers quadriculats al que va anomenar “l’eixample de Terrassa". El seu pla quedà en l’oblit, però la seva iniciativa va ser absorbida i encara que els carrers no seguiren l’alienació prevista es respectà el traçat de quadrícula que s’implantà en el que, en  aquells temps, s’anomenava barri de la riera.

En el padró de l’any 1880 ja apareixen els noms dels carrers d’Arquímedes, Grànius, Jodis (Dr. Ullés), Martín Diez i Pare Llaurador i, l’any 1885 la resta.

El fet de que la majoria de carrers d’aquesta primera fase urbanística portin noms de científics i inventors, és perquè en aquell temps es va voler homenatjar a aquells homes que havien contribuït al progrés modern. El recull de l’esperit del conjunt de noms es va fer patent al posar-li el nom de Progrés a la plaça central.

Carrer de Marconi 1940 / Fons Ragon-AMAT

L’any 1881 es construí la primera casa al carrer de Gutemberg i, un any després, una altra casa a la plaça del Progrés. A l’any 1883 l’Ajuntament procedí a marcar en fites d’obra i morter el traçat de diferents carrers per tal que aquests seguissin l’alineació segons les previsions urbanístiques.

Continuant amb la progressió urbanística del segle XIX, el dia 30 d’abril de 1899 s’aprovava la urbanització dels carrers de Infant Martí, de Galileu, de Watt i de Newton (l’actual carrer de Nicolau Talló).

La part nord de l’actual barri de Ca n’Aurell era conegut com el barri de l’Ombra Bona. En aquesta zona el procés urbanístic s’inicià prop del camí de Montserrat (carrer del Pare Llaurador) on, a finals de segle XIX, prop l’era dels Plans d’en Vieta, hi havia una casa a la dreta i set a l’esquerra. Al mateix carrer Pare Llaurador, cantonada amb el carrer de Galileu, s’instal·là, a mitjans del segle XIX, l’antic escorxador municipal, que quedà inutilitzat l’any 1877 en inaugurar-ne el nou escorxador de la carretera de Montcada. La construcció de la Masia Freixa, l’any 1899, obrí pas a l’obertura del carrer del  Volta pel bell mig de

Sínia. Cap al nord, la ubicació del camp del Terrassa FC i la construcció de la fàbrica de l’“Anònima” i del Vapor Matarí, va propiciar l’eixample fins a la línia del tren.

Més enllà del torrent del Batlle (carrer de Faraday) eren terres del mas de ca n’Aurell, què pertanyien al terme municipal de Sant Pere de Terrassa. A finals del segle XIX es va formà un petit nucli urbà en construir-se les primeres cases arran la carretera, en el que es coneixia com a «carrer de Can n’Aurell», l’actual carrer Ramón Llull.

Vista del barri de Ca n'Aurell 1950 / Fons Ragon-AMAT

Durant la primera meitat del segle XX cal afegir al barriada l’anomena’t «barri de la piscina». Al sud del barri de Ca n’Aurell, l’any 1883, s’iniciaren els treballs de moviment de terres i d’explanació per a construir-hi la carretera de Martorell, que es va inaugurar el 7 d’abril de 1885 quan ja hi havia d’algunes cases al seu redós. L’any 1900 s’edificava el Convent de les Germanes Josefines al carrer Concili Egarenc i arran de la carretera de Martorell, la fàbrica de Can Niquet. L’any 1932 s’inaugurava la piscina del carrer d’Èdison. El triangle format per la carretera de Martorell, rambleta del Pare Alegre i l’avinguda de Joaquim de Sagrera formà part del barri de Ca n’Aurell i era conegut com el « barri de la piscina» Cap als anys setanta del segle XX aquest zona passà a formar part del barri de la Cogullada.

Un altre petit nucli era el «barri de la bòbila». L’any 1910, en una zona sense urbanitzà, Francesc Almirall fundava la bòbila Almirall, que culminaria amb la construcció, l’any 1956, de la seva xemeneia, la segona més alta del món i la primera amb l’escala helicoïdal. La bòbila estava situada a l’altre banda del torrent de les Aymerigues (avinguda d’Àngel Sallent). Passada la Guerra Civil, al seu voltant es va anà  poblant de les primeres cases del que serà barri de la Maurina. Però en aquell moment era coneguda com la “zona o barri de la bòbila” dins el barri de Ca n’Aurell.

Av. d'Àngel Sallent 1958 / Fons Ragon-AMAT

Els primers habitants del barri eren obrers, principalment immigrats de la Catalunya interior, de l'Aragó i del nord de València. La implantació de noves indústries en aquest sector com l'”Anònima”, cal Niquet i més tard el Vapor Cortés, va fer possible el creixement urbanístic amb cases d’autoconstrucció de planta baixa i pis, la majoria de les quals amb pati i hort al darrere. No serà fins els anys seixanta del segle XX que començarà la construcció de blocs de pisos, i durant la dècada del noranta es viurà la febre de la construcció amb la compra de cases velles transformades en habitatge de qualitat que provoquen un canvi d'imatge urbanístic i social. Al transformar-se en un barri de classe mitjana o de professionals liberals amb sortida fàcil a l'autopista, prop del centre urbà, fa que la demanda d'habitatges sigui constant per part de ciutadans d'altres poblacions, principalment de Barcelona

Fonts consultades

RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)

RAGON, Baltasar. L’eixampla de la dreta de la riera del Palau. El Dia, 6 des. 1929, p. 1

PUIG, Marcelo. La Cogullada-Can Aurell.  Tarrasa Información, 24 març 1973, p. 7 i 8

BATALLA, Vicenç. Ca n’Aurell, entre l’antiguitat i la modernitat. Al Vent, núm. 76, gen. 1985, p. 21-24

MIRÖ, M.; Andrés LM. Ca n’Aurell, navengando entres dos aguas. Diari de Terrassa, 29 maig 2004. pp. 16-17

RIUS, Ramon. Parròquia de la Sagrada Família. Fundació Torre del Palau. Terrassa 2008

Els carrers de Baix, Mosterol, Canterer, Bastard i Forn

A la part baixa de la plaça Vella hi ha un seguit de petits carrers hereus d’aquella Terrassa medieval i a on sembla que s’hagi aturat el temps. Alguns porten el nom de propietaris o veïns de popularitat a la vila, noms posats pels mateixos veïns.

Carrer de Baix / Fons Ragon-AMAT

El carrer de Baix; rep el nom per la seva situació: la part de baix de la plaça Vella. Era un dels tres carrers paral·lels que constituïen la xarxa viària principal de la Terrassa medieval: carrers de Dalt (actualment de les Parres), Mitjà o Major i de Baix o Jussà. El carrer ha rebut diversos noms: Jussà, d’en Bartolí, Bajo Plaza i Baix Plaça. Una de les cases més representatives de l’època medieval era la casa Aymerich, amb la seva famosa finestra gòtica. També era coneguda com Cala Victòria o Ca l’Ametller. Va ser enderrocada l’any 1943 arran de la construcció de la nova seu de la Caixa de Terrassa que tenia la seva entrada per aquest carrer. Aquest carrer tenia el seu principi a la Porta Barcelonesa i, seguia paral·lel al carrer Major fins que els dos carrers s’encreuaven davant el portal de Sant Roc. Quan a la dècada dels anys 20 del segle XX, es va ampliar el carrer Major enderrocant els jardins de la Casa Vinyals, el carrer de Baix va quedar tallat prop del carrer del Forn. Actualment el carrer està ben servit de petits  locals de restauració.

Carrer de Mosterol / Fons Ragon-AMAT

El carrer de Mosterol; fa referència a Ramon Mosterol, membre d’una família resident en aquest carrer al segle XIV. També era conegut com el  carrer de l’Hospital, d’en Vidal (popular segle XIII), d’en Pineda (popular segle XIV),  d’en Barba o de Mossèn Font, tot i que la veu popular el reconeixia com el corredor de Cal Trossos.

Aquest carrer era el pas habitual del camí de Romeu de Barcelona a Montserrat i, que procedent del Portal Nou enfila aquest carrer per anar al Raval de Montserrat. Al el segle XV, la banda de llevant del carrer arribava fins el portal de la Font Vella i tenia ubicat l’hospital i capella del Sant Esperit. Quan es va construir l’església parroquial del Sant Esperit, es va enderrocar l’hospital i les cases del carrer Mosterol que tapaven l’església. Actualment és un carrer de pas amb algunes botigues que són els darreres de les del carrer de l’Església.

Carrer de Cantarer / Fons Ragon-AMAT

El carrer de Jaume Cantarer; porta el nom d’un altre prohom que al segle XIV s’estatjava en aquest vial. També era conegut com el carrer d’en Seller i de Sant Pau. És un dels carrer que ha preservat la seva antigor i fins fa poc conservava la majoria de portals rodons i algunes en vidriera. En un del portals, el núm. 5, es conserva un relleu del segle XIV, amb la imatge d’un home i una dona subjectant un distintiu probablement representatiu d’un ofici o gremi. En aquest carrer hi havia instal·lats els mestres d’ofici: manyans, fusters, etc.

Relleu del segle XIV / Joaquim Verdaguer

El passatge de Bastard; deu el seu nom al fet que, al segle XVII, hi residí Miquel Bastard, paraire de llana, batlle de Terrassa, conseller en cap i procurador dels monestirs de Pedralbes i de Jonqueres.

Carrer de Bastard / Fons Ragon-AMAT

Carrer del Forn; Relatiu a l’antic forn de pa que hi havia en aquest carrer. El seu petit traçat d’una vintena de metres, des del carrer Major fins a la plaça del Doctor Cadevall, va formar part, durant anys com a continuació del carrer Unió. Però el seu origen l’hem de cercar a l’època medieval. Tal com ens informa Salvador Cardús al seu llibre Terrassa Medieval «el rei Jaume I, a 16 de les calendes de novembre del 1217, establia a perpetuïtat als germans Pere i Ramon de Sant Cristòfor i a Guillem de Torrella i la seva esposa Guillema, el domini útil del forn de destret per a coure pa, havedor en la vila del Palau de Terrassa, primer forn públic que s’havia de construir en un lloc de la mateixa vila». Per antics documents Cardús dedueix que el forn de la vila estaria a mig carrer, a la banda de ponent. Quan en el segle XX es va decidir donar sortida del carrer Unió al carrer Major es va fer alineant-lo amb el carrer del Forn. Aquesta reforma urbanística i l’ampliació del carrer del Forn va fer perdre aquest últim la seva personalitat i també, el seu nom, evocador d’una història de segles i de tradicions antiquíssimes.

A finals del any 80 del segle XX amb la fase de normalització dels carrers, es retornà el nom antic del carrer.

Plaça Dr. Cadevall. Al mig, el carrer del Forn/ Fons Ragon-AMAT

Durant anys aquests carrers estaven formats per cases antigues mancades de claror on traspuava la humitat. Actualment, la gran majoria han estat rehabilitades i, amb la remodelació del carrers i assentament de nou comerç han experimentat una millora substancial de la seva imatge.

En aquest grup de carrers podríem afegir el carrer de l’Església tot i no ser medieval, però que segueix el paral·lelisme dels carrers veïns. La construcció de l’església parroquial del Sant Esperit  en el segle XVI fora de les muralles i la seva alineació amb l’emplenat fossar de la vila, alliberà un terreny per darrera del carrer  de Mosterol, que es convertí en el carrer de l’Església.

El carrer té alguns edificis singulars: La casa prioral es va construir l’any 1766 i renovada el 1923. Al núm. 15 va ser un dels lloc en el que van instal·lar-se  les Germanes Carmelites.  Amb la seva marxa a l’edifici del carrer del Vall, l’edifici fou ocupat per les Germanes Darderes. Actualment hi ha la Residència de la gent Gran de Sant Josep Oriol. A la cantonada amb el carrer del Portal Nou,el 1873, la família Ros va construir la seva casa senyorial.

Fonts consultades:

RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. P. 44. Impr. Morral Terrassa (?)

BOIX, Josep. La Calle de Bastard. Diario Terrassa. F.S., 28 agost 1993, p. 10

CARRERS DE MOSTEROL,

CANTARER I BASTARD.

Arxiu Municipal. Carrers de Mosterol, Canterer i Bastard. Visquem Terrassa. núm. 30, juliol 1999. p. 12

BOIX, Josep. El carrer del Forn. Diario Terrassa. F.S., 17 gen. 1987, p. 10