A l’època medieval, les terres de
ponent del terme de Sabadell pertanyien al Castell de Terrassa. Amb la
proclamació de la independència del poble de Sant Pere, l’any 1800, el seu
terme era un dels més extensos de les rodalies. El terme estava format per les parròquies de Sant Pere de Terrassa,
Sant Vicenç de Jonqueres, Sant Julià d'Altura, Santa Maria i Sant Miquel del
Toudell, Sant Martí de Sorbet i Sant Quirze de Terrassa amb una extensió d'uns
150 Km2.
 |
| Divisió de les parròquies del poble de Sant Pere |
Sant Vicenç de Jonqueres, era una de les parròquies que formaven la part de la Universitat
Forana de Terrassa i que, arran la independència del poble de Sant Pere passà a
formar part d'aquesta municipalitat. La
seva extensió era de 967 hectàrees i tenia 566 habitants.
Hi ha dades referencials a l’alou o casa de Sant Vicenç de l’any 988,
però no és fins el 1017 quan la trobem esmentada per primera vegada com a
parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres. El bisbe de Barcelona, Palau, cedí, el
1214, l’església a l’orde de Sant Benet, on es van establir una comunitat de
monges benetes. La fundadora i primera priora del monestir de Sant Vicenç de
Jonqueres va ser Maria de Terrassa, filla de Guillem II del castell de
Vallparadís.
Més tard les monges van deixar l’ordre per passar a la de la Fe i Pau i
després a l’orde de Santiago. Finalment, el 1293, la comunitat es va traslladar
al carrer de Jonqueres de Barcelona. El carrer barceloní pren el nom del
convent sabadellenc.
L’església de Sant Vicenç de Jonqueres va continuar prestant el servei
parroquial fins que es va construir una de nova, més cèntrica, al veïnat de la
Creu Alta.
 |
| Sant Vicenç de Jonqueres./ Joaquim Verdaguer |
El
conjunt de Sant Vicenç de Jonqueres està format per l’edifici de l’església,
que té adossada pel costat de ponent la rectoria, i pel costat de llevant i de
migdia el clos del cementiri. Té un campanar
de paret. Malgrat les reformes efectuades en el transcurs dels segles,
l’església mostra encara elements
primigenis. Cap document no permet datar amb certesa el moment de la
construcció de l’edifici. No obstant això, l’anàlisi de l’estructura dels murs
dóna una cronologia constructiva que es desglossa en diverses etapes. Així, el
conjunt conserva elements romànics, gòtics, renaixentistes i d’època barroca.
L’any 1992 es va rehabilitar el conjunt edificat, que es trobava molt
degradat, i es va adequar l’entorn. L’antiga església es va cedir a una entitat
d’interès cultural: el Servei General d’informació de Muntanya. La rectoria es
cedí a uns masovers i la planta baixa d’aquesta a un taller artesanal.
La Creu Alta. En terres de la
parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres hi havia un indret conegut com la
Creu Alta on hi havia ubicada una creu de terme en la cruïlla dels camins cap a
Manresa per Matadepera i el de
Castellar. L’any 1745, en aquest lloc, un pagès de Matadepera, Francesc
Torrella hi establí una carnisseria i botiga que també feia les funcions
d'hostal. L'edifici va ser enderrocat poc temps després sota la pressió de
l'Ajuntament de Sabadell recolzant-se en un acord près entre aquest Ajuntament
i el de Terrassa, any 1719, de no deixar construir cap edifici comercial prop
de Sabadell sense l'autorització del consistori sabadellenc. Tot i això, cap a
l'any 1772 i amb semiclandestinitat, Josep Camps va construir una nova
edificació. Però no és fins l'any 1792 que, arran la sentència favorable als
qui volien establir-se a la Creu Alta, es va donar la legalitat al nucli dels
creualtencs. Seixanta anys més tard, a mitjans del segle XIX, la urbanització
d'aquest barri santperenc, havia superat en edificacions i habitants, al nucli
principal del poble de Sant Pere a l'altre extrem del terme. Amb la seva
expansió les cases de la Creu Alta havien arribat a tocar a les de Sabadell en
el carrer de les Valls. L'any 1852 una petita part del terme s'agregà a Sabadell. La línia divisòria
reculà fins el rec del Salt, l'actual Rambla Zamenhof. On estava situada la
Creu de terme es bifurcava, a la dreta el carrer de Castellar i a l'esquerra el
carrer Major, entrecreuats pels actuals carrers de Riera Villaret, Sant
Domènec, Riera Alta, Riera Baixa, etc. El barri era creuat pel seu bell mig i
en diagonal la riera Baixa. Amb la construcció de la nova església de la Creu
Alta, aquesta passà a ostentar la parròquia quedant semiabandonada l’església
de Sant Vicenç.
 |
| La Creu Alta de Sabadell |
Amb la segregació del terme de Sant Pere l'any 1904, passà a formar part del de Sabadell.
 |
| Sant Julià d'Altura / Joaquim Verdaguer |
L’església és un clar exemple del pas del temps i la seva adaptació a
les necessitats litúrgiques del moment. Molt modificada quasi res queda del seu
origen romànic; restes en un mur de ponent i en el de tramuntana. La
primera església data del segle XI i va experimentar canvis en els segles
successius. Va ser durant el segle XVII que es va dur a terme una important
reforma que conduí a l'església actual. La portalada mostra que es van aprofitar part dels materials
gòtics d'una església anterior. El 1611 es va construir el cimbori i el 1693 el
campanar. El retaule major era de l'any 1698. En el seu anterior es venerava una imatge romànica de la Mare de Deu
d’Altura, que sembla que devia ser de la fi del segle XII o el principi
del XIII. Durant molts anys, es va guardar a la masia de Can Sales, després fou
retornada a la parròquia i cremada el 1936. La documentació de la parròquia va poder ser salvaguardada i emmagatzemada a
la masia de Ca n’Ustrell. A més a més de l'església, el conjunt
arquitectònic comprèn l'edifici de l'actual rectoria i el tancat del cementiri.
Durant la guerra del Francès l'església va ser incendiada i el cementiri
profanat.
L'any 1990, i mercès a les excavacions arqueològiques endegades pel Museu d'Història de Sabadell, es va posar al descobert una necròpolis medieval. La mateixa té un total de 82 tombes, fosses simples excavades a terra, datades entre els segles XI al XVIII.
Fonts
Consultades:
LAUDO,
David. La Creu Alta, Jonqueres, Sant Pere de Terrassa (1700-1904) un terme desaparegut.
Fundació Ars/Associació de Veïns de la Creu Alta. Sabadell 2005
VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i
Litografia La Industrial. Terrassa 1879
BURON,
Vicenç. Esglésies Romàniques Catalanes. Artestudi edicions. Barcelona 1981.
