En el
segle XVI el Consell de Parroquians de la Vila de Terrassa va decidir la construcció d’una
església de grans dimensions. Una esvelta església per a només 3.000 habitants que tenia la vila. Les obres van
començar l’any 1574 i no s’acabaren fins al 1620. El seu cost constituí durant
molts anys una pesada càrrega econòmica, a la qual s’afegiren els flagells de les guerres i la pesta. Aquesta penúria econòmica va
comportar que no fos possible rematar l’església amb una façana adient .El 1620
el mestre Jaume Ginestar emprengué la
construcció de la sagristia i la façana amb un estil senzill i auster tipus de
basílica romana.
L'antiga façana 1870 / Fons Baltasar Ragon/AMAT/Rafael Aróztegui |
L'atri amb els dos cossos laterals / proc. Rafael Aròztegui |
Però
no va ser fins l’any 1917, amb el nomenament del Dr. Josep
Molera com a prior del Sant Esperit que s’endegà la iniciativa de la renovació
de la precària façana de l’església. Per tant, es convocà un concurs per a la
seva realització que el guanyaren els arquitectes Alexandre Soler i Amadeu
Llompart que dissenyaren un projecte concordant amb l’estil gòtic del temple.
La façana, amb una alçada de seixanta metres que s’obriria amb una portalada de
tres grans arcs ogivals amb arquivoltes llises que donarien entrada a un atri, on
destacava la porta principal flaquejada per columnes on descansarien les
estàtues de 12 apòstols. La façana era rematada amb una altíssima torre
d’afilada agulla amb finestres que deixaven pas a la llum que, a través del
gran rosetó central, a la part posterior de la façana, proporcionaven llum a la
nau central.
Projecte de façana / Baltasar Ragon.AMAT |
La façana en procés de construcció / Fons Balsara Ragón-AMAT |
Destrosses durant la Guerra Civil |
Amb l’acabament de la guerra es
procedí a la reconstrucció del temple i l’arranjament del que s’havia construït
de la façana. Les tres arcades de l’entrada es van acabar de coronar però la
resta del projecte es va desestimar per manca de recursos.
Reposició de les escultures dels 12 apòstols / Joaquim Verdaguer |
El 30 de juny de 1996, les escultures dels 12 apòstols de Josep
Llimona que havien estat destrossades al principi de la guerra civil, el juliol
de 1936, foren reposades amb motiu de la restauració de l'atri en la celebració
del IV centenari de l’església. Eren 12 figures de granit d'Orense d' 1,80 m d'alçada, fetes per
l'escultor Nikamor Carballo.
A la Basílica del Sant
Esperit, poc abans de començar l’Ofici
de Festa Major, el bisbe de Barcelona, Carles Soler, acompanyat del rector de
la parròquia, Ricard Masclans, i amb la presència de l’alcalde de Terrassa, les va beneir.
Una comissió ciutadana amb
Jeroni Font al capdavant va aconseguir els 7 milions de pessetes necessàries
per portar a terme aquesta recuperació.
La façana amb les quatre escultures / Joaquim Verdaguer |
Però no és fins el 1999, essent prior Josep
Pausas, que finalitzaren les obres de reforma i acabament de la façana i el
campanar. Es desestimà el projecte de l' altíssima torre afilada d’agulla,
construint un equipament en el terrat de l’atri i rematant la façana amb la
colocació de quatre escultures, obra de l’artista Luis Bertia, representant a
Sant Benet, Sant Miquel, Santa Elena i Sant Antoni M. Claret. El dia 24 de
juliol de 2005 eren beneides per el bisbe de Terrassa Josep Àngel Saiz Meneses,
amb la presència de les autoritats i representants locals.
Els benefactors
foren: Benet Carbonell i Marcet, Família Font-Vidal, Fundació Manuel Lao i la Caixa de Terrassa.
La placa que commemora la creació del Bisbat de Terrassa / Joaquim Verdaguer |
Amb aquest acte la Basílica del Sant Esperit de Terrassa es
convertia en catedral.
Perquè en quedés constància es descobrí una placa commemorativa, amb
el text «El diumenge dia 25 de juliol de l’any del
Senyor 2004 solemnitat de Sant Jaume Apòstol, l’Excm. i Rvdm. Mons. Josep Àngel
Saiz Meneses, primer bisbe de Terrassa prengué possessió de la nova diòcesi
constituïda per S.S. el papa Joan Pau II amb data de 15 de juny de 2004. Aquest
temple dedicat a Déu en honor del Sant Esperit ha estat elevat a la dignitat
d’església catedral. Donem-ne gràcies a Déu»
Fonts consultades:
AHCT: Expedients d'obres. Foment
24 bis/1872, capsa 1 i Foment /1917
(agulla).
TRENCHS, Marian. Terrassa 1877 – 1977. Cent anys de vida
religiosa. Caixa d’Estalvis de Terrassa. 1977
CARDÚS, Salvador; Belleses i records del temple del sant
Esperit de Terrassa. Terrassa 1981
Arxiu Tobella. Projecte de nova
façana del Sant Esperit. Fotografia clixé 2/73175.
en Benet Carbonell suicidat fa poc, el seu segon cogbom no es marlet sino marcet
ResponElimina