Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 20 d’agost del 2017

La façana i l’atri de la basílica del Sant Esperit

En el segle XVI el Consell de Parroquians de la Vila de Terrassa va decidir la construcció d’una església de grans dimensions. Una esvelta església per a només 3.000 habitants que tenia la vila. Les obres van començar l’any 1574 i no s’acabaren fins al 1620. El seu cost constituí durant molts anys una pesada càrrega econòmica, a la qual  s’afegiren els flagells de les guerres  i la pesta. Aquesta penúria econòmica va comportar que no fos possible rematar l’església amb una façana adient .El 1620 el mestre Jaume Ginestar  emprengué la construcció de la sagristia i la façana amb un estil senzill i auster tipus de basílica romana.
L'antiga façana 1870 / Fons Baltasar Ragon/AMAT/Rafael Aróztegui
En els anys setanta del segle XIX el prior Heribert Font afegir al atri central els dos cossos laterals de planta baixa i pis. Us recomano veure el Blog del Rafael el tema “De com es modifica la façana de l’església dels Sant Esperit i Sant Pere i el perquè. http://pintorviver.blogspot.com.es/2015/07/de-com-es-modifica-la-facana-de.html
L'atri amb els dos cossos laterals / proc. Rafael Aròztegui
 Però no va ser fins l’any 1917, amb el nomenament del Dr. Josep Molera com a prior del Sant Esperit que s’endegà la iniciativa de la renovació de la precària façana de l’església. Per tant, es convocà un concurs per a la seva realització que el guanyaren els arquitectes Alexandre Soler i Amadeu Llompart que dissenyaren un projecte concordant amb l’estil gòtic del temple. La façana, amb una alçada de seixanta metres que s’obriria amb una portalada de tres grans arcs ogivals amb arquivoltes llises que donarien entrada a un atri, on destacava la porta principal flaquejada per columnes on descansarien les estàtues de 12 apòstols. La façana era rematada amb una altíssima torre d’afilada agulla amb finestres que deixaven pas a la llum que, a través del gran rosetó central, a la part posterior de la façana, proporcionaven llum a la nau central.
Projecte de façana / Baltasar Ragon.AMAT
La façana en procés de construcció / Fons Balsara Ragón-AMAT
L’any 1920 començaren les obres i prosseguiren durant anys a conseqüència de la carència econòmica. Les aportacions i subvencions van fer possible l’avenç lent de la construcció fins que s’aturà definitivament amb la revolta de la guerra civil, quan amb el saqueig i incendi de l’any 1936, la façana fou escapçada de tot símbol religiós.
Destrosses durant la Guerra Civil
Amb l’acabament de la guerra es procedí a la reconstrucció del temple i l’arranjament del que s’havia construït de la façana. Les tres arcades de l’entrada es van acabar de coronar però la resta del projecte es va desestimar per manca de recursos.
Reposició de les escultures dels 12 apòstols / Joaquim Verdaguer
El 30 de juny de 1996,  les escultures dels 12 apòstols de Josep Llimona que havien estat destrossades al principi de la guerra civil, el juliol de 1936, foren reposades amb motiu de la restauració de l'atri en la celebració del IV centenari de l’església. Eren 12 figures de granit d'Orense d' 1,80 m d'alçada, fetes per l'escultor Nikamor Carballo.
A la Basílica del Sant Esperit,   poc abans de començar l’Ofici de Festa Major, el bisbe de Barcelona, Carles Soler, acompanyat del rector de la parròquia, Ricard Masclans, i amb la presència de l’alcalde de Terrassa,  les va beneir. 
Una comissió ciutadana amb Jeroni Font al capdavant va aconseguir els 7 milions de pessetes necessàries per portar a terme aquesta recuperació.
La façana amb les quatre escultures / Joaquim Verdaguer
Però no és fins el 1999, essent prior Josep Pausas, que finalitzaren les obres de reforma i acabament de la façana i el campanar. Es desestimà el projecte de l' altíssima torre afilada d’agulla, construint un equipament en el terrat de l’atri i rematant la façana amb la colocació de quatre escultures, obra de l’artista Luis Bertia, representant a Sant Benet, Sant Miquel, Santa Elena i Sant Antoni M. Claret. El dia 24 de juliol de 2005 eren beneides per el bisbe de Terrassa Josep Àngel Saiz Meneses, amb la presència de les autoritats i representants locals.
Els benefactors foren: Benet Carbonell i Marcet, Família Font-Vidal, Fundació Manuel Lao i la Caixa de Terrassa.
La placa que commemora la creació del Bisbat de Terrassa / Joaquim Verdaguer
La Santa Seu l’any 2004 va decretar la creació a Catalunya de dos nous bisbats; el de Sant Feliu del Llobregat i el de Terrassa. Per regir la nova diòcesi va escollir com a nou i primer bisbe a Josep Àngel Saiz Meneses. El dia 25 de juliol de 2004 el titular del bisbat de Terrassa prenia possessió amb la presència  de dinou bisbes i la presència de l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro com a representant polític i civil de la ciutat.
Amb aquest acte la Basílica del Sant Esperit de Terrassa es convertia en catedral.
Perquè en quedés constància es descobrí  una placa commemorativa, amb
 el text «El diumenge dia 25 de juliol de l’any del Senyor 2004 solemnitat de Sant Jaume Apòstol, l’Excm. i Rvdm. Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, primer bisbe de Terrassa prengué possessió de la nova diòcesi constituïda per S.S. el papa Joan Pau II amb data de 15 de juny de 2004. Aquest temple dedicat a Déu en honor del Sant Esperit ha estat elevat a la dignitat d’església catedral. Donem-ne gràcies a Déu»

Fonts consultades:
AHCT: Expedients d'obres. Foment 24 bis/1872, capsa 1 i Foment   /1917 (agulla).
TRENCHS, Marian. Terrassa 1877 – 1977. Cent anys de vida religiosa. Caixa d’Estalvis de Terrassa. 1977
CARDÚS, Salvador; Belleses i records del temple del sant Esperit de Terrassa. Terrassa 1981

Arxiu Tobella. Projecte de nova façana del Sant Esperit. Fotografia clixé 2/73175.

1 comentari:

  1. en Benet Carbonell suicidat fa poc, el seu segon cogbom no es marlet sino marcet

    ResponElimina