Fornícula o capelleta és
un buit que es deixa en el gruix d’una paret per col·locar-hi una estàtua, una
imatge, etc., en aquest cas religiosa. També,
es troba sobre un pedestal o simplement de relleu adossada en alguna
paret. A Terrassa en els vials urbans la
majoria són hereves de la devoció o advocació del carrer en el seu patronatge.
I totes van ser profanades i les imatges destruïdes durant els estralls de
principis de la Guerra Civil,
i reposades un cop acabada.
 |
| San Roc |
Sant Roc: L’any 1881 l’Ajuntament acordà la demolició del portal de
Sant Roc, ja que es trobava en estat ruïnós, per la qual cosa la imatge del
sant que hi havia sobre el portal es va traslladar a una nova capelleta
construïda a l’última casa de la dreta de l’actual plaça Clavé. Durant la
guerra civil la imatge va ser destrossada. L’any 1940 es restablí en el seu lloc una imatge del sant,
continuant celebrant-se la diada en honor seu amb el tradicional ofici,
l’ofrena del ciri votiu i la processó fins a l’indret de la capelleta. El dia
16 d’agost de 1955, en remodelar-se l’edifici on hi havia la fornícula i fer-ne
una de nova, es va aprofitar la diada per col·locar-hi una nova imatge
construïda pels professors i alumnes de l’Escola d’Arts i Oficis. La devoció
terrassenca a Sant Roc es deu al vot que varen fer els terrassencs en encomenar-se al Sant davant l’epidèmia de
pesta de l’any 1589 ( vegueu en aquest blog el tema “El vot de Sant Roc”)
 |
| M.D. Montserrat |
Mare de Dé de
Montserrat: Quan
es va enderrocar el portal de la
Guia el 1882, el veïnat va voler honorar la Verge bastint una capelleta
amb la seva imatge a la façana del núm. 24 del Raval. Aquesta advocació feia
que els veïns organitzessin, al segle
XIX, una festa popular en honor a la verge. Aquest antic i pietós costum
congregava els vilatans al Raval. Allí el veïnat reunit resava el rosari,
mentre l’escolania del Sant Esperit cantava la Salve. Al bell mig del
raval, davant la capelleta de la
Mare de Déu, s’improvisava, encerclat per una reixa decorada
amb flors i ramatge, un brollador que sostenia l’ou com balla. Al llarg del segle XX, inclosa l’època franquista,
era costum la celebració d’una ballada de sardanes davant de la capelleta del
raval, al capvespre del dia de la
Mare de Déu de Montserrat.
La capelleta fou destruïda
durant la guerra civil, però el culte a la verge es redreçà durant el règim
franquista. Molts foren els terrassencs que participaren l’any 1947 en motiu de
les Festes de l’Entronització de la
Mare de Déu de Montserrat. Un dels actes a Terrassa va ser la
reposició de la imatge de la verge, obra de l’escultor Esteve Casanovas, a la
seva a la seva fornícula.
 |
| M.D. del Roser |
Mare de Déu del Roser:
L’any 1932 es va crear la parròquia de la Mare de Déu del Roser erigint com església
parroquial la capella de Can Falguera de Les Fonts. El dia 22 de juliol de 1951
s’obria el culte el nou temple parroquial situat en el camí de l’estació prop
de la carretera de Rubí. Va ser consagrada pel bisbe de Barcelona, Gregorio
Modrego. L’església prengué l’advocació de la Mare de Déu del Roser que era el mateix patrocini
que tenia l’antic oratori de Can Falguera. A la façana hi ha una capella que
recull en rajoles majòliques la imatge de la Mare de
Déu de Roser.
La Mare de Déu
del Pilar: El Centro
Aragonés celebra, des de finals dels anys 20, la festa patronal de la Mare de Déu del Pilar. Els
participants es vestien de baturros i
acompanyant el penó de l'entitat feien una cercavila per la ciutat fins al
carrer de la Mare
de Déu del Pilar on, en una capelleta situada en una façana, es feia una ofrena
floral a la imatge de la Mare
de Déu. La capella emmarcada en ceràmica amb la imatge de la Mare de Déu del Pilar està
situada a la façana d’una casa del carrer que porta el seu nom al barri del
Cementiri Vell..
 |
| Sant Isidre |
Sant Isidre:
L’any 1920 es va fundar el Sindicat Agrícola de Terrassa o Celler Cooperatiu.
La seva seu estava ubicada al carrer de Colom cantonada amb el de Estanislau
Figueras. L’edifici va ser obra de Francesc Falguera. La botiga o “celler” es
va inaugurar el 15 de maig de 1949. Actualment les instal·lacions del celler
estan ocupades per un supermercat. A la façana hi ha una imatge de Sant Isidre,
obra de l’escultor Cèsar Cabanes. La imatge per la diada del Sant era portada
en processó fins al Sant Esperit.
 |
| Sant Josep |
Sant Josep de la Casa Baumann:
Aquest edifici modernista es va construir el 1916, obra de l’arquitecte Josep Coll i Bacardí com
a residència familiar. En un cantó de l’edifici hi ha una imatge de Sant Josep
amb el nen Jesús als braços, obra de l’escultor Cèsar Cabanes, situada en una
fornícula coronada.
Més endavant Ernest Baumann, un industrial suís, va
comprar la casa i hi va instal·lar la
seva residència i les oficines de la seva indústria. El caracteritzava el posar
a la seva façana o al lloc més alt de la casa la bandera del seu país. Això va
fer que durant la Guerra Civil
es respectés la casa. Hi residia un
estranger! Així va ser com la imatge de
Sant Josep es va salvar dels estralls revolucionaris del 1936. En l’any 1963 la
casa va ser adquirida per l’Ajuntament.
 |
| Sant Pere |
Sant Pere:
El juliol de l’any 1936 la imatge de Sant Pere que hi havia al carrer del
mateix nom dins una fornícula sobre la botiga de El Blau, fou destronada i feta
a miques i des d' aleshores la capelleta restà buida fins que, per iniciativa
de l' Associació de Veïns i Comerciants del carrer de Sant Pere, es va
restituir una nova imatge del sant. El dia 26 de març de 1966 amb la presència
de l’alcalde de Terrassa, Miquel Onàndia, s’entronitzava la imatge essent
beneïda per mossèn Eduard Castelltort. L’any 1972 els propietaris de l'
immoble, van enderrocar-lo per construir un nou edifici, mentre la imatge restà
a resguard fins que va poder tornar al seu lloc. L’any 1983 es va fer una
ofrena floral al sant mitjançat un pilar de quatre realitzat pels Minyons de
Terrassa. La imatge de Sant Pere, amb unes mides de 70 x 24’5 cm., es va tallar
al Taller de Escultura de Arte y Religiosa Hijo de José Renalías situat al
carrer de la Font Vella.
 |
| Sagrat Cor |
Sagrat Cor de Jesús:
A principi del segle XX es va crear el Patronat del Sagrat Cor per gestionar un
col·legi que posaren sota la tutela, el 1913, de les religioses Germanes
Concepcionistes. El col·legi estava situat al carrer de Rubí (carrer del Pare
Font), núm. 24. El 20 de març de 1924 passarien a fer-se càrrec de l' escola,
la comunitat de les Germanes Agustines, conegudes com "les monges del gas" perquè el
col·legi de la comunitat estava a prop de la fàbrica del Gas.. El col·legi tenia capella que conservà el
nom de Sagrat Cor del patronat que el va fundà.
En crear-ne , l’any 1963, la Parròquia de Sant Valentí, a falta d’un temple,
la capella del Sagrat Cor va fer els serveis d’església parroquial, fins que es
va construir, el 1976, una nova església a la plaça del Segle XX. A la façana
hi ha la imatge del Sagrat Cor de Jesús sobre un pedestal.
 |
| Sant Ramon Nonat |
Sant Ramon Nonat de Can Bogunyà:
Mas aïllat dalt d’un turó i prop de la riera del Palau, que està documentat des
de el segle XI. L’any 1908 es va reformar part de l’edifici. Davant de la
masia, a l' altra banda del que havia estat l’era, hi havia una capella
dedicada de Sant Ramon Nonat que va ser destruïda durant la Guerra Civil. Encara queda
visible part del mosaic. Durant la postguerra es va obrir una fornícula a
l’esquerra de la façana principal on es col·locà una imatge del sant dins d'una capelleta de factura gòtica.
 |
| Sant Vicenç de Paül |
Sant Vicenç de Paül:
La Fundació Busquets o Asil Busquets porta el nom del seu fundador. Salvador
Busquets i Soler. Quan va morir amb el seu llegat es va construir l’Asil
Busquets, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill Va ser inauguradael 24 d’abril
de 1908. Per tal de resoldre la manca d’espai per atendre els damnificats,
l’any 1949 l’edifici s’amplià amb un nou cos de planta baixa i tres pisos, que
corre paral·lel al carrer de Vinyals. Aquesta edificació se l’anomenà Pavelló Alfonso Sala i tenia la seva
entrada pel carrer de Vinyals. A la façana sobre la porta es bastí una
capelleta amb la imatge de Sant Vicenç de Paül, obra de l’escultor Cèsar
Cabanes, realitzat l’any 1949 i format
per la imatge de Sant Vicenç de Paüls amb dos infants; un portat en braços i
l’altre, al seu costat.
 |
| M.D. del Socorro |
Mare de Déu del Perpetu Socorro:
La família Tobella, propietària de Can Montllor s’establi, el 1863, al passeig
del Comte d’Ègara cantonada amb el carrer Garcia Humet. Des de 1924 fins al
1931 part de l’edifici fou ocupat pel Banc de Bilbao. Finalment Mútua de
Terrassa comprava l’edifici per destinar-lo a seu social. El 28 de setembre de
1947 s’inaugurava l’ampliació de l'
edifici com a clínica, amb l’edificació d’un cos similar a la casa Montllor a
tocar la cantonada del carrer de Sant Antoni i la construcció d’un tercer pis.
Amb aquesta rehabilitació la finestra de la façana de la galeria de la Casa Montllor es transformà en
fornícula, a l’espera, uns anys després el 1968, per instal·lar-hi una imatge Salus infirmorum de la
Mare de Déu del Perpetu Socors. Aquesta imatge dempeus de 80 cm. d’alçada i de material
fos de bronze és obra de l’escultor Ferran Bach-Esteve.
 |
| Sagrat Cor |
Sagrat Cor:
Al carrer de la Rasa, en el núm. 24, hi ha
les oficines del PAME que havia estat el magatzem Marcet Poal, edifici
obra de l’arquitecte Josep Coll i Bacardí. Al bell mig de la façana hi ha una
capella amb la imatge del Sagrat Cor. Era costum en moltes cases piadoses o de
comunitats religioses, i fàbriques posar a la porta d’entrada una imatge del
Sagrat Cor. Aquesta del carrer de la
Rasa era de grans proporcions i alguns vianants es senyaven
en passar pel seu davant, l’espectacular
fornícula amb la imatge del Sagrat Cor de Jesús en rajola de majòlica. Als seus
peus hi ha una llegenda que diu «Reino en España»
 |
| Santa Elena |
Santa Elena:
Amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Josep Clapés i el bisbe de
Barcelona, Gregorio Modrego, consagrava, el dia 1 de maig de 1960, la nova
església de la Santa Creu a la carretera de Rellinars. El nom de l’església fou
l’escollit pel clero terrassenc en remembrança de la fructífera Santa Missió
celebrada a Terrassa el 1952.
L' església de línies modernes va ser projectada per
l’arquitecte Frederic Viñals. A la seva façana s’hi col·locà una imatge de Sant
Elena, obra de Ferran Bach-Esteve.
 |
| La Mare de Déu i el nen |
La Mare de Déu i el nen:
Amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Josep Clapés, el bisbe auxiliar de
Barcelona Narcís Jubany i el president de la Caixa de Terrassa, Josep Salvans,
a més d’altres autoritats locals i foranes, el dia 24 d’abril de 1960 és va
inaugurar l’Alberg Infantil als afores
de Terrassa. Completava el nou edifici una capella amb el seu campanar. L’any
1981 l’Alberg passà a acollir el Centre d’Estudis Empresarials. En una
cantonada de l’edifici de l’Alberg hi ha
un escultura de la Mare
de Déu i el nen, obra de l’escultor Ferran Bach-Esteve.
